Nov 15

Resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la comercialització de productes amb soja modificada genèticament

Tags:

El màxim tribunal ha dictat sentència desestimant el recurs de cassació presentat en el marc de l’assumpte C-82/17P, que pretenia anul·lar la sentencia anterior del Tribunal General de la Unió Europea, de 15 de desembre de 2016.

A data de 12 de setembre de 2019, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre la present sentència per donar fi a un procés que va iniciar-se el dia 6 d’agost de 2012, quan “TestBio Tech”, “European Network of Scientist for Social and Enviromental Responsibility” i “Sambucus” van presentar un escrit a la Comissió Europea solicitant una revisió interna de la decisió d’autorització que va prestar respecte la inclusió de la soja modificada al mercat (promoguda per la companyia “Monsanto Europe”). Si bé l’autorització es va fer d’acord amb el Reglament nº 1829/2003, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2003, sobre aliments i pinsos modificats genèticament, els recurrents al·legaven en el seu escrit de revisió que els informes que determinaven que la soja modificada era equivalent a la seva homologa natural eren erronis i que no s’havien valorat suficientment els aspectes perjudicials sobre la salut humana. Per desbloquejar aquesta situació, els recurrents van interposar un recurs d’anul·lació el 18 de març de 2013 davant del Tribunal General contra la Decisió d’autorització emesa per la Comissió.

D’aquesta forma, van començar els litigis formats per la part recurrent (les entitats ambientals citades anteriorment) i la part demandada, composta per la Comissió Europea, la EFSA, Monsanto Europe i Monsanto Company. Aquell recurs d’anul·lació presentat pels recurrents al Tribunal General va ser desestimat pel propi tribunal per ser “inoperant, inadmissible e infundat”; i d’aquesta sentència es poden extreure els arguments de cada part que perduren al llarg d’aquest camí litigiós. Els arguments dels recurrents es basaven en declarar omissions d’exàmens toxicològics i sinèrgics, així com la inexistència d’una avaluació exhaustiva dels efectes immunològics que té la soja modificada genèticament sobre l’organisme, el seguiment d’aquells productes que incloguin la citada soja, i declarar com insuficient la prova d’equivalència entre la soja modificada i la seva homòloga convencional per garantir la seguretat alimentària dels consumidors. Per altra banda, els demandats només al·legaven que aquell recurs era manifestament infundat i com a tal, que era inadmissible.

El Tribunal General va determinar que, segons l’article 10 del Reglament nº1367/2006, del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de setembre de 2006, relatiu a l’aplicació, a les institucions i els organismes comunitaris, de les disposicions del Conveni d’Aarhus, la part demandant incorria en un error en no aclarir expressament l’acte al qual es referia i que en els recursos de revisió, el demandant ha de indicar expressament els elements de fet o dret que desperten dubtes per realitzar la revisió. A més, el Tribunal va considerar que els informes presentats per l’EFSA es corresponien amb les disposicions que marca el propi Reglament nº396/2005, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de febrer de 2005, relatiu als límits màxims de residus de plaguicides en aliments i pinsos d’origen vegetal i animal. Arran d’aquesta desestimació, els demandants van presentar recurs de cassació, el qual fonamenta el present article.

Els recurrents invoquen cinc motius en el recurs de cassació, senyalant que el Tribunal General ha incorregut en errors de Dret; els motius són els següents:

1. Haber declarado inadmisibles, inoperantes o infundadas determinadas partes del recurso de anulación.

2. Haberle impuesto erróneamente la carga de una prueba imposible.

3. No haber reconocido que las orientaciones publicadas por la EFSA conforme sus obligaciones legales les habían hecho albergar la legitima expectativa de que serían respetadas.

4. Haber declarado que no era necesario atenerse la evaluación de la seguridad en dos etapas exigida por el Reglamento nº1829/2003.

5. Haberse basado en el Reglamento nª396/2005 para rechazar determinados aspectos de la alegación de las recurrentes fundada en el hecho de que la Comisión omitió indebidamente la exigencia de un examen completo de la toxicidad potencial de la soja controvertida y de un control de las repercusiones de la soja controvertida con posterioridad a la autorización de la comercialización” (STJUE, pàg. 6).

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, al llarg de la sentència, va desestimant cadascun d’aquests motius, al·legant sobretot manca de fonamentació jurídica a l’hora de motivar els motius que formen el recursos de revisió intern, així com falta de proves i fonaments a l’hora de determinar que la soja modificada genèticament pot resultar perjudicial per al consum humà. A continuació, de manera breu però concisa, s’explica com és rebutjat cada motiu i les causes jurídiques que fonamenten aquesta decisió.

El primer motiu del recurs es fonamenta en “haber declarado inadmisibles, inoperantes o infundadas determinadas partes del recurso de anulación” per part del Tribunal General als recurrents. Aquests últims fan constar això perquè consideren que s’ha produït un error de dret a l’hora d’aplicar l’article 10 del Reglament nº1367/2006, perquè, si bé es cert que l’article esmenta que en un recurs de revisió s’han d’incloure els motius fonamentats de perquè es sol·licita aquesta figura, el Tribunal General els hi va aplicar una càrrega de la prova que creuen que no els hi pertoca. Aquesta càrrega de la prova és ratificada per el Tribunal de Justícia, que considera que tota sol·licitud ha d’anar ben motivada i explicada amb arguments jurídics que despertin el dubte sobre si s’ha incorregut en un error de dret. Respecte les diverses qüestions subsidiàries que s’inclouen en aquest apartat, són desestimades per un mateix argument: falta de claredat en les argumentacions, així com certa falta de fonamentació legal a l’hora de reclamar certs apartats de la sentència recorreguda com a “erronis”.

El segon motiu del recurs de cassació es basa en “haberle impuesto erróneamente la carga de una prueba imposible”. Aquí els recurrents segueixen al·legant motius molt similars als expressats al primer motiu, amb la conseqüència que el Tribunal de Justícia torna a desestimar els motius per infundats, i reafirmant com obligació inherent la presentació de motivació jurídica a l’hora de fonamentar un recurs de revisió interna contra una Decisió. A banda d’això, aquí el Tribunal de Justícia també remarca que el Tribunal General no va observar que amb les proves presentades pels recurrents existís un risc real a l’hora de consumir la soja modificada.

El tercer motiu dels recurrents es fonamenta en “no haber reconocido que las orientaciones publicadas por la EFSA conforme sus obligaciones legales les habían hecho albergar la legitima expectativa de que serían respetadas”; aquí al·leguen que la Comissió ha de respectar els informes presentats per la EFSA, perquè al final busquen assegurar les obligacions jurídiques establertes en el reglament nº 1367/2006. El Tribunal de Justícia declina aquest motiu basant-se principalment en jurisprudència, segons la qual els informes de la EFSA no generen cap vinculació (en aquest cas a la Comissió) i per tant no s’han de complir (són una guia, segons es descriu a la sentencia); a demés, el Tribunal afirma que aquestes orientacions no donen dret a que un tercer demani noves dades respecte les presentades per l’EFSA. D’aquesta manera, deixa sense fonament jurídic la motivació dels recurrents i desestima el tercer motiu.

Sobre el quart motiu del recurs, els recurrents al·leguen contra la sentència del Tribunal General “haber declarado que no era necesario atenerse a la evaluación de la seguridad en dos etapas exigida por el Reglamento nº1829/2003”. Aquí el Tribunal de Justícia defensa la motivació de la Decisió controvertida sobre la base de l’article 296 del TFUE, i també es recolza en què el propi Tribunal General va considerar que per determinar si la soja modificada era beneficiosa, no era suficient utilitzar solament l’anàlisi comparatiu amb la soja homòloga, sinó que s’havien d’analitzar i fer altres proves en altres camps. D’aquesta manera, es considera infundada la quarta motivació ja que el propi Tribunal esmenta en diverses ocasions la necessitat de realitzar avaluacions de toxicitat per assegurar la viabilitat d’aquesta soja modificada.

Finalment, en el cinquè motiu del recurs, els recurrents es queixen de les conclusions del Tribunal General, concretament per “haberse basado en el Reglamento nº396/2005 para rechazar determinados aspectos de la alegación de las recurrentes fundada en el hecho de que la Comisión omitió indebidamente la exigencia de un examen completo de la toxicidad potencial de la soja controvertida y de un control de las repercusiones de la soja controvertida con posterioridad a la autorización de la comercialización”. Aquí el Tribunal de Justícia considera que els recurrents no han demostrat cap error que permeti qüestionar la validesa dels apartats 233 i 289 de la sentència recorreguda, i a continuació ratifica l’ús en aquest cas del Reglament nº396/2005, i no el nº1829/2003.

Desestimades totes les motivacions del recurs de cassació, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va desestimar el recurs i va condemnar en costes als recurrents (TestBioTech eV, European Network of Scientist for Social and Environmental Responsibility eV, i Sambucus eV). Per tant, Monsanto Europe té definitivament l’autorització legal per comercialitzar amb la soja modificada.

Fonts:

Actualidad Jurídica Ambiental: comentari d’Immaculada Revuelta Pérez

Sentència del Tribunal de Justícia, de 12 de setembre de 2019, assumpte C-82/17 P

No comments yet.

Leave a Comment

reset all fields