Autor: fda

D’acord amb la informació que publica la mateixa empresa, Engie Energía Chile S.A. (en endavant, indistintament «ENGIE») porta operant a Xile més de 100 anys. A la ciutat de Mejillones, al nord de Xile, les seves activitats es van concentrar en el passat en el negoci del carbó. Aquí trobem el Complex Termoelèctric de Mejillones, constituït per les Unitats 1, 2, 3, 4 i 5 de la Central Termoelèctrica Mejillones, la Central Termoelèctrica Andina i la Central Termoelèctrica Hornitos[1]. Des que va ser anunciat el Pla de Descarbonització l’any 2019, ENGIE es va comprometre amb l’Estat de Xile a cessar la combustió a carbó d’aquestes centrals[2]. Continua la lectura de Quan qui contamina no paga: el cas d’Engie Energía Chile S.A. a Mejillones

1. Introducció

El 8 d’abril de 2026 el Congrés de la Nació Argentina va sancionar la reforma a la Llei sobre pressupostos mínims per a la preservació de les glaceres i de l’ambient periglacial[1] (en endavant, també, «Llei Nacional de Glaciares») impulsada pel Poder Executiu Nacional i les províncies que componen les anomenades «Mesa del Liti» (Catamarca, Jujuy i Salta) i la «Mesa del coure» (Mendoza i San Juan). La discussió legislativa va generar un gran debat polític i una massiva manifestació per part de la societat. Quins canvis va introduir la nova reforma? A continuació, farem un recorregut pel sistema jurídic argentí de protecció ambiental, el règim de protecció de glaceres i l’impacte de la recent modificació. Continua la lectura de Què està succeint amb la protecció de glaceres a l’Argentina?

En el panorama del dret ambiental internacional, pocs casos il·lustren de manera tan crua la tensió entre l’activitat industrial i la protecció dels drets humans fonamentals com la situació de la Institució Educativa Departamental (IED) Sabio Mutis, a La Mesa (Cundinamarca, Colòmbia)[1]. El cas de la IED Sabio Mutis, a La Mesa, s’ha convertit en un símbol de la lluita contra la impunitat empresarial i la ceguesa d’un sistema judicial que, massa sovint, prioritza el formalisme processal sobre la vida dels infants. Continua la lectura de El Cas de l’Escola Sabio Mutis davant la Cort Constitucional de Colòmbia

El conflicte actual entre l’Iran, els EUA i Israel ha cridat l’atenció sobre possibles violacions del dret internacional, especialment pel que fa al dret humà a l’aigua i a un medi ambient sa. En una intensificació de conflictes directes al llarg del 2024 i el 2025, el 28 de febrer del 2026, els Estats Units i Israel van iniciar una sèrie d’atacs contra funcionaris militars i del lideratge iranià, civils i infraestructures clau. Com a resultat, més de 2.000 persones han perdut les seves vides. Continua la lectura de Drets hídrics i ambientals en el context del conflicte actual a l’Àsia occidental

Reflexions des del Dret Internacional a la llum de l’Opinió Consultiva de 2025 del Tribunal Internacional de Justícia

El canvi climàtic representa un dels majors desafiaments globals en l’actualitat i planteja moltes preguntes, no només en l’àmbit científic o ambiental, sinó també en l’àmbit jurídic. Entre els efectes del canvi climàtic, l’augment del nivell del mar suposa una amenaça per a la pròpia existència d’alguns Estats, en particular dels petits Estats insulars del Pacífic que, a causa de la seva baixa altitud respecte del nivell del mar, són considerats els més vulnerables. Aquesta situació suggereix una qüestió mai abans plantejada en el Dret Internacional: la possible desaparició física del territori d’un Estat i els efectes que té sobre la seva condició jurídica com a subjecte de Dret Internacional. Continua la lectura de La continuïtat de l’Estat davant la desaparició del territori per l’augment del nivell del mar

La Unió Europea (UE) fa anys que intenta consolidar el seu rol a Amèrica Llatina per tal de posicionar-se com a soci preferent enfront de la creixent confrontació comercial dels Estats Units i la Xina (European Union External Action, 2021)^[1] i l’auge econòmic i polític que aquesta última està tenint a la regió (Zhang, et. al, 2021).^[2] Aquests esforços s’han consolidat amb la signatura de l’acord UE-Mercado Común del Sur (Mercosur), a partir d’ara EUMAA, el passat 17 de gener, després de més de vint anys de negociacions. L’EUMAA va més enllà d’un tractat de lliure comerç, ja que es basa en tres pilars; diàleg polític, cooperació i desenvolupament sostenible (Ministerio de Economía, Comercio y Empresa, s.d.)^[3]. Aquest article es centrarà en analitzar l’eficàcia de les disposicions de l’EUMAA respecte d’aquest últim pilar. Continua la lectura de Comerç i desenvolupament sostenible a l’Acord UE-Mercosur: límits jurídics de les disposicions ambientals