
En l’article anterior d’aquest blog vam analitzar com el discurs climàtic ha estat instrumentalitzat per impulsar mesures que, lluny de prioritzar la justícia ambiental o el benestar col·lectiu, tenen com a objectiu principal garantir la seguretat i la sobirania energètica europea. Tal com vam exposar, aquesta transició s’està duent a terme de manera desordenada i amb una forta presència d’interessos especulatius, sovint en detriment de les necessitats ecològiques i socials dels territoris. En aquest nou article abordem el capitalisme verd com el fenomen basat en l’exportació del model europeu de transició energètica i dels seus objectius climàtics més enllà de les fronteres de la Unió Europea (UE), sovint presentat com una forma de col·laboració internacional, però que en realitat perpetua l’espoli de recursos i les relacions de dominació amb els països del Sud Global. Continua la lectura de Energia per a qui? Reptes per a una transició energètica justa