Des 5

La Xarxa Natura 2000

Tags:

Què és?

La Xarxa Natura 2000 és una xarxa ecològica europea on s’inclouen espais dins el territori de la Unió Europea que, degut a la seva importància ambiental, han de rebre una protecció legal superior. La finalitat és assegurar la seva supervivència a llarg termini, tant del tipus d’hàbitat com de les espècies que les alberguen, contribuint a aturar la pèrdua de la biodiversitat. Aquesta protecció especial que es dona a aquests espais comporta que les activitats que es duen a terme en el territori es vegin més limitades així com l’avaluació ambiental a la que seran sotmeses.

La xarxa va néixer l’any 1992, amb l’aprovació de la Directiva d’Hàbitats (Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres), i es va convertir en el principal instrument per a la conservació de la natura a la Unió Europea.

A l’hora d’establir la figura de protecció que se li dona als espais de la xarxa, els classifiquem en dos grups:
–    Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC), espais on s’alberga algun tipus d’hàbitat natural o espècie de especial valor a escala de la Unió Europea. Aquests són designats en virtut de la Directiva d’Hàbitats i passen a denominar-se Zones d’Especial Conservació (ZEC) un cop que son declarats oficialment pels Estats membres de la Unió Europea.
–    Les Zones de Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Són espais que alberguen espècies d’aus silvestres a conservar en l’àmbit de la Unió Europea. Les ZEPA són designades en virtut de la Directiva d’Aus (Directiva 2009/147/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres). De fet, les ZEPA van ser creades amb anterioritat a la Xarxa Natura 2000, mitjançant la Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres, i es van integrar a la xarxa en virtut de la Directiva d’Hàbitats.

Per assolir l’objectiu de la xarxa i mantenir els espais en un estat de conservació favorable, els Estats membre han de prendre les mesures oportunes, com per exemple l’aprovació de plans de gestió específics. Aquests plans són imprescindibles per establir l’estat de conservació del espais i decidir les mesures a executar en cada territoribsntilis.

Més de 27.000 espais naturals d’alt valor ecològic en tota Europa formen part de la Xarxa Natura 2000. A Espanya existeixen en la actualitat 1.858 espais protegits inclosos a la Xarxa Natura 2000, 1.461 LIC i 643 ZEPA, el que suposa que gairebé un 30% de la superfície del país es troba dins d’algun espai amb aquesta figura de protecció. Actualment a Catalunya existeixen 115 espais que estan declarats com a ZEC i 73 com a ZEPA.

A continuació podrem observar en el mapa on es troben les diferents zones LIC, ZEC i ZEPA de Catalunya i Espanya:

https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/espacios-protegidos/red-natura-2000/rn_espana.aspx

 

Com s’inclouen els espais a la xarxa?

Pel que fa la inclusió del espais en aquesta xarxa, cada Estat membre proposa una llista nacional del llocs que poden ser considerats d’importància comunitària. A Catalunya, per exemple, en primera instància, la Generalitat de Catalunya aprova la proposta de t)LIC per a la Xarxa Natura 2000. Posteriorment, la Comissió Europea adopta la conformitat d’aquesta proposta i finalment la Generalitat de Catalunya declara els LIC com a ZEC.

D’altra banda, les ZEPA són designades directament pels Estats, sense que s’hagi previst un procediment específic per a la designació. A diferència del que succeeix amb les ZEC, en el procediment de declaració de ZEPA no intervé la Comissió Europea. Els Estats membres han de basar la identificació i selecció de les zones en criteris ornitològicss. En aquest sentit, la Comissió utilitza com a base de referència i paràmetre de control els Inventaris d’Àrees Importants per a les Aus realitzats per l’organització BirdLife International.

Quina normativa regula la Xarxa Natura 2000?

Estatal: Las Directives d’Hàbitat i d’Aus van ser transposades al nostre ordenament jurídic intern, de forma consolidada, mitjançant la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, que constitueix el marc basic de Natura 2000 a Espanya. Així, la Llei 42/2007 incorpora l’ordenament jurídic espanyol ambdues Directives i estableix específicament en el capítol III del seu Títol II les disposicions legals bàsiques d’àmbit estatal que regulen l’establiment i la gestió de la Xarxa Natura 2000 a Espanya.
Addicionalment, altres lleis estatals regulen determinants aspectes sectorials referits a Natura 2000:

  • La Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí, crea i regula la Xarxa d’Àrees Marines Protegides d’Espanya, de la qual podran formar part las i ZEC i les ZEPAa de Natura 2000.
  • La Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, estableix les bases i els principis del procediment d’avaluació ambiental dels plans, programes i projectes que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient i, en particular, en espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000.
  • El Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei del Sòl, determina, ld’igual manera que la Llei 42/2007, que només podrà alterar-se la delimitació dels espais inclosos en la Xarxa Natura 2000, excloent terrenys dels mateixos, quan així ho justifiquin els canvis provocats en ells per la seva evolució natural, científicament demostrada.
  • El Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües, i que transposa a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva Marc de l’Aigua, estableix que per cada demarcació hidrogràfica existirà un registre de les seves zones protegides, on s’han d’incloure, entre d’altres, aquelles que hagin estat declarades objecte de protecció especial en virtut de una norma específica sobre conservació de tipus d’hàbitat i espècies directament dependent de l’aigua, com els espais Natura 2000.
  • La Llei 45/2007, de 13 de desembre, per al desenvolupament sostenible del medi rural, estableix que les àrees rurals integrades dins Natura 2000 tenen la consideració de zones rurals prioritàries a efectes de l’aplicació del Programa de Desenvolupament Rural Sostenible.

Catalana: Algunes comunitats autònomes han promulgat normativa pròpia de desenvolupament de la Xarxa Natura 2000. A Catalunya, per exemple, es va aprovar amb el Decret 328/1992, de 14 de desembre, el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que va entrar en vigor el 2 de març de 1993.

D’acord amb l’article 15 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, el PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial i s’equipara als altres instruments d’aquest tipus que es deriven de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. Això significa que el seu marc de referència comprèn tot el territori de Catalunya i que les disposicions normatives són d’obligat compliment per a les administracions públiques i els particulars. Les seves determinacions tenen caràcter vinculant per al planejament urbanístic. La vigència del PEIN és indefinida, però es poden introduir modificacions mitjançant procediments específics.

Els objectius fonamentals del PEIN són dos:

  • Establir un sistema d’espais naturals protegits representatiu de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya.
  • Donar una protecció bàsica a aquests espais.

Tots els espais del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya estan inclosos en el PEIN. L’aprovació de nous espais de protecció especial o la designació de ZEC o de ZEPA comporten l’ampliació automàtica del PEIN. En aquest sentit, l’Acord de Govern 112/2006, de 5 de setembre, per el qual es designen ZEPA i s’aprova la proposta de LIC i acords concordants, va comportar una ampliació important del PEIN.

Fonts:

Activa Red Natura 2000 

Ministerio para la Transición Ecológica

 

No comments yet.

Leave a Comment

reset all fields