Publicat el Deixa un comentari

Delictes contra el medi ambient al Codi Penal

L’ésser humà s’afavoreix del seu entorn sense tenir en compte la repercussió que exerceix sobre aquest, causant sovint danys irreparables o greus perjudicis que afecten al medi, però també a nosaltres. Per aquest motiu, s’adverteix reiteradament dels problemes que el medi ambient pateix com a conseqüència d’accions provocades per les persones.

És en aquest context on es situen els delictes contra el medi ambient, regulats al Títol XVI i XVII del Codi Penal.

Quins delictes es tipifiquen?

TÍTOL XVI.– DELICTES RELATIUS A L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI I LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC I DEL MEDI AMBIENT.

DELICTES SOBRE L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI I L’URBANISME:

L’article 47 de la Constitució Espanyola reconeix i garanteix el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat; i imposa als poders públics el deure de promoure les condicions necessàries i d’establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació.

– Portar a terme obres d’urbanització, construcció o edificació no autoritzables en sòls o llocs reservats o protegits que necessiten una protecció especial: són aquells destinats a vials, zones verdes, béns de domini públic o llocs que tenen legalment o administrativament reconegut el seu valor paisatgístic, ecològic, artístic, històric o cultural. (Art. 319.1 CP).

– Portar a terme obres d’urbanització, construcció o edificació no autoritzables al sòl no urbanitzable. (Art. 319.2 CP).

– Prevaricació urbanística: quan una autoritat o funcionari públic, sabent-ne la injustícia, hagi informat favorablement a favor de projectes d’edificació o concessió de llicències contràries a les normes, o hagi silenciat inspeccions de caràcter obligatori, es dóna el delicte de prevaricació. També si s’ha votat o resolt, per si mateix o com a membre d’un òrgan col·legiat a favor de la concessió del projecte. (Art. 320 CP).

DELICTES SOBRE EL PATRIMONI HISTÒRIC:

L’article 46 de la Constitució Espanyola estableix que els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment de patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.

– Enderrocament o alteració greu d’edificis especialment protegits pel seu interès històric, artístic, cultural o monumental. (Art. 321 CP).

– Prevaricació contra el patrimoni històric: es produeix per les autoritats o funcionaris si han informat favorablement sobre projectes d’enderroc o alteració d’edificis singularment protegits, coneixent la injustícia; i si han votat o resolt, per si mateix o com a membre d’un òrgan col·legiat a favor de la concessió del projecte. (Art. 322 CP).

– Causar danys a determinats béns rellevants pel seu valor històric, artístic, científic, cultural o monumental, o en jaciments arqueològics, terrestres o aquàtics. (Art. 323 CP).

– Causar danys, per imprudència greu, en quantia superior a 400 euros, en un arxiu, registre, museu, biblioteca, centre docent, gabinet científic o institució anàloga, o en béns de valor artístic, històric, cultural, científic o monumental, o en jaciments arqueològics. (Art. 324 CP).

DELICTES CONTRA ELS RECURSOS NATURALS I EL MEDI AMBIENT:

La Constitució Espanyola disposa, en el seu article 45, que tots tenen dret a gaudir d’un medi ambient adequat pel desenvolupament de la persona, així com el deure a conservar-lo; que els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, per tal de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva; i que s’establiran sancions penals o administratives, així com la obligació de reparar el dany causat.

En conseqüència, es reconeix a nivell constitucional una triple protecció del medi ambient: civil, penal i administrativa.

– Modalitat bàsica: quan es porten a terme una sèrie de conductes, contràries a les normes protectores del medi ambient, que causen o poden arribar a causar un dany substancial a l’aire, al sòl, a l’aigua, als animals o a les plantes. ¿Quines són aquestes conductes? Provocar o realitzar directa o indirectament emissions, abocaments, radiacions, extraccions o excavacions, aterraments, sorolls, vibracions, injeccions o dipòsits. (Art. 325.1 CP).

– Modalitats agreujades: 1) existeix perill per a l’equilibri dels sistemes naturals; 2) hi ha risc de greu perjudici per a la salut de les persones. (Art. 325.2 CP).

– Delicte de residus: es sanciona a aquells que recullin, transportin, valoritzin, transformin, eliminin o aprofitin residus, o no controlin o vigilin adequadament aquestes activitats, de tal manera que causin o puguin causar danys substancials a la qualitat de l’aire, al sòl, a l’aigua, als animals, a les plantes, salut de les persones… (Art. 326 CP).

– Delicte d’explotació d’activitats industrials perilloses: es castiga als que portin a terme l’explotació d’instal·lacions on es realitza una activitat perillosa contravenint la llei. Aquesta explotació ha de causar o ha de poder causar danys substancials a la qualitat de l’aire, del sòl, de les aigües, animals o plantes, mort o lesions greus de les persones o perjudicar greument l’equilibri dels sistemes naturals. (Art. 326 bis CP).

– Delicte de prevaricació ambiental: la prevaricació ambiental es produeix quan una autoritat o funcionari públic realitza, intencionadament, conductes fraudulentes com concedir llicències il·legals que autoritzen activitats contamintants o ometre inspeccions obligatòries. (Art. 329 CP).

– Delicte de danys en espai natural protegit: si es maltracta o deteriora algun dels elements d’un
espai natural protegit. (Art. 330 CP).

ELS DELICTES RELATIUS A LA PROTECCIÓ DE LA FLORA, LA FAUNA I ALS ANIMALS DOMÈSTICS:

– Es sanciona al que talli, tali, arranqui, recol·lecti, adquireixi, posseeixi o destrueixi espècies protegides de flora silvestre, o trafiqui amb elles. També a aquell que destrueixi o alteri greument el seu hàbitat. (Art. 332 CP).

– Introduir o alliberar espècies de flora o fauna no autòctona, de manera que es perjudiqui l’equilibri biològic. (Art. 333 CP).

– Es sanciona al que caci, pesqui, adquireixi, posseeixi o destrueixi espècies protegides de la fauna silvestre; que trafiqui amb elles, les seves partes o derivats de les mateixes; al que realitzi activitats que impedeixin o dificultin la seva reproducció o migració; i al que destrueixi o alteri greument el seu hàbitat. (Art. 334 CP).

– Caçar o pescar espècies diferents a les indicades a l’article 334 CP quan estigui expressament prohibit per les normes de caça o pesca. (Art. 335 CP).

– El que utilitzi sense estar autoritzat per caçar o pescar verí, explosius o altres mitjans similars d’eficàcia destructiva. (Art. 336 CP).

– Es castigarà al que maltracti injustificadament a un animal domèstic o amansit; a un animal dels que habitualment està domesticat; a un animal que temporal o permanentment viu sota el control humà o; qualsevol animal que no visqui en estat salvatge.També es sanciona al que fora d’aquests supòsits maltracti cruelment als animals domèstics o a qualsevol altre animal en espectacles no autoritzats legalment. (Art. 337 CP).

– Es sanciona al que abandoni a un d’aquests animals en condicions que pugui perillar la seva vida o integritat. (Art. 337 bis CP).

TÍTOL XVII.– DELICTES CONTRA LA SEGURETAT COL·LECTIVA.

DELICTES RELATIUS A L’ENERGIA NUCLEAR I A LES RADIACIONS IONITZANTS:

– Alliberar energia nuclear o elements radioactius que posin en perill la vida o la salut de les persones o els seus béns. (Art. 341 CP).

– Pertorbar el funcionament d’una instal·lació nuclear o radioactiva o alterar el desenvolupament d’activitats en las que intervinguin materials o equips productors de radiacions ionitzants creant una situació de greu risc per a la vida o la salut de les persones. (Art. 342 CP).

– Abocament, o emissió o introducció a l’aire, al sòl o a les aigües d’una quantitat de materials o de radiacions ionitzants, o exposició per un altre mitjà a aquestes radiacions i posi en perill la vida, integritat, salud o béns d’una o diverses persones. També la qualitat de l’aire, sòl, aigua, animals o plantes. (Art. 343 CP).

– Contravenint la normativa posseir, adquirir, traficar, facilitar, tractar, transformar, utilitzar, emmagatzemar, transportar o eliminar materials nuclears o altres substàncies radioactives perilloses que causin o puguin causar la mort o lesions greus a persones, o danys substancials a la qualitat de l’aire, sòl, aigua, animals o plantes. (Art. 345 CP).

ELS ESTRALLS:

– Provocar explosions o altre mitjà de similar potència destructiva, si els estralls comporten necessàriament un perill per a la vida o integritat de les persones. (Art. 346 CP).

ALTRES DELICTES DE RISC PROVOCATS PER EXPLOSIUS I ALTRES AGENTS:

– Contravenir les normes de seguretat en la fabricació, manipulació, transport, tinència comercialització d’explosius, substàncies inflamables, tòxiques… posant en perill la vida, integritat física o la salut de persones o el medi ambient. (Art. 348 CP).

– Manipulació, transport o tinència d’organismes contravenint normes o mesures de seguretat, posant en concret perill la vida, la integritat física o la salut de les persones, o el medi ambient. (Art. 349 CP).

– Infringir les normes de seguretat en l’obertura de pous o excavacions o la demolició o conservació, condicionament o manteniment d’edificis, preses, canalitzacions o obres anàlogues, posant en perill la vida o integritat física de les persones o el medi ambient. (Art. 350 CP).

DELICTES D’INCENDI:

– Provocar un incendi que comporti un perill per a la vida o integritat física de les persones. (Art.351 CP).

– Incendi de muntanyes i masses forestals. (Art. 352 CP).

– Prendre foc a muntanyes o a masses forestals sense que es propagui l’incendi. (Art. 354 CP).

– Provocar un incendi en zones de vegetació no forestals, perjudicant greument el medi natural. (Art. 356 CP).

– Incendiar béns propis amb el propòsit de perjudicar a tercers o causar un perill de propagació a l’edifici, arbrat o plantació aliè o perjudicar greument les condicions de la vida silvestre, boscos o espais naturals. (Art. 357 CP).

Apreciats d’una manera genèrica els delictes ambientals, cal matisar que la seva incorporació al Codi Penal és relativament recent.

Es va constatar que la protecció del medi en el Dret administratiu era insuficient. Es necessitava acudir a la via penal per sancionar d’una manera més rigorosa aquells fets delictius que perjudicaven greument l’entorn.

Consegüentment, l’any 1983 es va integrar al Codi Penal el denominat “delicte ecològic”. Aquesta primera regulació només reconeixia el delicte en un article —Abans no és que no es protegís el medi ambient, sinó que en delictes concrets es protegien certs elements d’aquest, però no com bé jurídic propi com a tal—. Ja a la reforma del Codi Penal de 1995 s’amplia i deixa d’estar regulat en un únic article. Així, el Codi actual compta amb un nombre significatiu de tipus penals.

Ara bé, es diu que el delicte ambiental és el paradigma d’una “llei penal en blanc”, atès que sempre haurem de tenir en una mà el Codi Penal i, a l’altre, totes les normes protectores del medi ambient; de manera que resulta clara la dependència del Dret penal amb el Dret administratiu.

Per concloure, fer menció a la reflexió de Franklin D. Roosvelt: “Una nació que destrueix el seu sòl es destrueix a si mateixa. Els boscos són els pulmons de la terra, purifiquen l’aire i donen força pura a la nostra gent”.

Es vol plasmar que si no fem un ús racional del medi ambient, finalment no només perjudiquem a la natura, sinó també a nosaltres mateixos per formar part d’aquest; d’ell obtenim els mitjans indispensables per a la nostra vida quotidiana i en ell vivim, per tant, les conseqüències que pateixi ens afectaran directa o indirectament de manera inevitable.

No obstant això, ens trobem en una realitat on l’entorn està considerablement afectat per la pressió que l’ésser humà exerceix sobre ell.

El medi ambient és la nostra llar, d’ell depèn la nostra existència. Per què el destruïm?

Font principal:
Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *