El passat 5 de gener del 2022 va entrar en vigor la Llei 17/2021, de 15 de desembre , que regula el nou règim jurídic dels animals per adaptar-lo a les sensibilitats socials actuals, considerant els animals com a éssers dotats de sensibilitat enfront la legislació anterior que els considerava com a “coses”, amb la condició de béns mobles. En aquest sentit, la nova legislació introdueix modificacions al Codi Civil (CC), a la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) i a la Llei Hipotecària (LH).
LA NOVA REGULACIÓ DEL CODI CIVIL: ELS ANIMALS COM A ÉSSERS DOTATS DE SENSIBILITAT
La principal modificació produïda al Codi Civil és la promulgació del nou article 333 bis, que estableix la consideració dels animals com a éssers vius dotats de sensibilitat als quals se’ls hi seguirà aplicant, de manera supletòria, el règim jurídic dels béns i les coses, sempre que sigui compatible amb les disposicions destinades a la seva protecció i d’acord amb la seva naturalesa d’ésser viu dotat de sensibilitat. Aquesta modificació suposa un pas endavant en la protecció dels animals, que fins ara eren considerats com a “coses” i se’ls hi aplicava el règim jurídic dels béns mobles, amb totes les conseqüències que això comportava.
En aquest sentit, s’introdueixen noves normes reguladores de les crisis i les ruptures matrimonials respecte del destí, el règim de convivència i les cures dels animals de companyia. Així, es contempla, per exemple, el pacte sobre els animals domèstics a l‘introduir-se un nou apartat b) bis a l’article 90.1 del Codi Civil, així com una modificació dels apartats 2 i 3 del mateix article, quant al contingut del conveni regulador, on s’hi podrà preveure el destí dels animals un cop es produeixi la ruptura matrimonial. Aquestes modificacions es complementen amb les modificacions dels articles 91 i 92.7 CC que preveuen –respectivament– l’adopció per part de l’autoritat judicial de mesures respecte del destí dels animals de companyia davant la falta d’acord entre els cònjuges, o la limitació de la guarda d’aquests quan el jutge adverteixi l’existència d’indicis fonamentats de maltractament animal, o l’amenaça de causar-ne, com a mitjà per controlar o victimitzar a qualsevol de les persones implicades en el litigi.
També s’introdueix un nou article 94 bis que estableix la possibilitat per part del jutge de confiar la guarda i custòdia de l’animal de companyia a un dels cònjuges, establint el règim de visites per l’altre cònjuge i el repartiment de les càrregues associades a les cures de l’animal. Totes aquestes mesures hauran de vetllar per l’interès dels membres de la família així com pel benestar de l’animal, i es podran prendre amb independència de la titularitat dominical d’aquest. De la mateixa manera, es podran dictar les mesures cautelars que siguin necessàries per garantir els drets del cònjuge al qual no li ha sigut atorgada la guarda (nova mesura 1 bis de l’article 103 CC).
En aquest ordre d’idees, s’han modificat els articles relatius a la propietat i la possessió, establint el dret de propietat sobre els animals, estenent-se l’acció contra el tenidor o el posseïdor de l’animal per la reivindicació d’aquest dret (article 348 CC), així com una nova regulació respecte dels fruits que aquests puguin generar. Pel que fa a la possessió, es modifiquen els articles 430, 431, 432, 437, 438, 460 i 465 del Codi Civil en el sentit de preveure expressament la possessió dels animals, en contraposició amb la regulació anterior que no ho contemplava. Segons l’article 437 CC, els animals són objecte de possessió amb les limitacions establertes legalment; i l’article 460 CC determina que se’n perd la possessió en casos d’abandonament, de mort i de pèrdua de l’animal. En aquests últims casos, també es preveu la possibilitat “d’ocupació” d’un animal en cas de que aquest no tingui “amo”, si bé s’estableixen les excepcions que deriven de les normes destinades a la identificació, la protecció i la preservació dels animals. En cas de pèrdua, el nou article 611 CC preveu la restitució al propietari o al responsable si se’n coneix la identitat (apartat primer); l’excepció de restitució davant d’indicis de maltractament o abandonament amb l’obligació de posar-ho en coneixement de les autoritats competents (apartat segon); i, l’acció de repetició que té la persona que hagi trobat l’animal contra el propietari o responsable per les despeses que hagin suposat les cures i la restitució de l’animal, així com el dret al rescabalament dels danys eventualment patits.
Finalment, s’han introduït alguns canvis respecte al destí dels animals en casos de successió intestada (nou article 914 bis CC); respecte al règim de la societat de guanys (apartat primer de l’article 1346 CC), així com en relació amb la compravenda, on el venedor respon dels deures d’assistència veterinària i de les cures necessàries per garantir la salut i el benestar de l’animal (art. 1484 CC), responent dels vicis ocults que aquest pugui presentar (art. 1485 CC). En últim terme, es prohibeix expressament que els animals puguin ser objecte d’un contracte de penyora (article 1864 CC).
INEMBARGABILITAT I PROHIBICIÓ D’EXTENSIÓ D’HIPOTECA SOBRE ELS ANIMALS
Mitjançant la modificació de l’apartat primer de l’article 111 de la LH s’impedeix que la hipoteca s’estengui sobre els animals destinats a una finca d’explotació ramadera o industrial, prohibint-se, expressament, el pacte d’extensió de la hipoteca als animals de companyia. De manera complementària, es modifica l’article 605 de la LEC per declarar absolutament inembargables als animals de companyia, sense perjudici de les rentes que aquests puguin generar. També es modifiquen, en consonància amb les modificacions substantives civils, els articles 771 i 774 LEC respecte de l’aprovació judicial de les mesures provisionals prèvies i les definitives en casos de ruptura matrimonial.
En definitiva, es respon així a les demandes que des de fa temps es realitzen per part de la societat per dotar als animals d’un estatut jurídic més garant de la seva situació, així com per adequar-ho al que disposa l’article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea que exigeix als Estats el respecte per les exigències en matèria de benestar animal com a éssers sensibles, i al Conveni Europeu sobre protecció dels animals de companyia, de 13 de novembre de 1987 , ratificat per Espanya. Com estableix el preàmbul de la nova llei, la reforma es fa per adequar el Codi Civil a la naturalesa de les relacions, particularment les de convivència, que s’estableixen entre els animals i els éssers humans. Alhora, la normativa espanyola s’acomoda i segueix els principis establerts pels ordenaments jurídics dels seus homòlegs europeus com són, per exemple, la normativa alemanya, la francesa, la austríaca, la portuguesa i la belga.
Carlos Puente Galindo
