La Llei de la Restauració de la Natura, la primera norma de la història de la Unió Europea que obligarà els països a restaurar la naturalesa i no només a protegir-la, va entrar en vigor diumenge 18 d’agost després d’haver-ne perillat la tramitació.
La legislació es va enfrontar a obstacles tant a l’Eurocambra, per l’oposició del Partit Popular Europeu, com al Consell -institució en què estan representats els governs dels vint-i-set-, per un canvi sobtat de posició d’Hongria.
L’entrada en vigor de la norma suposa un “nou avenç en l’esforç per a revertir el deteriorament de la naturalesa, aconseguir la neutralitat climàtica i reforçar la preparació i la resiliència d’Europa davant dels efectes del canvi climàtic”, va indicar la Comissió Europea.
Restaurar almenys el 20% dels ecosistemes
La meta de la legislació, originalment proposada el juny de 2022, és restaurar almenys el 20% dels ecosistemes degradats el 2030 i tots ells per a meitat de segle, incloent-hi les terres de cultiu.
Entre altres punts, el reglament estableix obligacions per corregir la disminució de pol·linitzadors, recuperar el 30% de les torberes buidades per a ús agrícola, no reduir espais verds urbans o eliminar barreres artificials als rius de la UE.
L’objectiu de la llei és compassar la legislació comunitària amb els acords sobre biodiversitat de les Nacions Unides, però el text es va convertir durant la tramitació en un símbol de la batalla ideològica al voltant de l’agenda verda.
Els primers desacords al voltant del contingut van néixer al Parlament Europeu, on els negociadors del Partit Popular Europeu es van aixecar de la taula de converses en què eurodiputats de tots els partits intentaven posar-se d’acord en una posició comuna per a negociar amb els estats membres, representats pel Consell.
Va acabar superant per la mínima totes les votacions, tant a nivell de comissió parlamentària com al ple, on un grapat d’eurodiputats populars es van rebel·lar contra la posició del seu partit i van votar a favor de continuar-ne tramitació juntament amb socialdemòcrates, liberals, verds i esquerra.
Negociació complexa
Superada una negociació complexa entre Parlament i Consell que va diluir l’ambició d’alguns dels objectius, va ser el govern d’Hongria qui sobtadament va canviar de postura cap al ‘no’ i va deixar el suport a la norma per sota de la majoria qualificada necessària per aprovar-la: un 55 % dels estats membres que representen un 65 % de la població.
Finalment, la vigília de la votació final Àustria va passar al bàndol del ‘sí’, permetent així que els països que la secunden representessin un 66,07 % de la població de la UE.
El canvi de postura de la ministra austríaca de Medi ambient, l’ecologista Leonore Gewessler, va generar una fractura a l’executiu del seu país, que celebra eleccions legislatives al setembre, pel rebuig frontal del seu soci de govern, el Partit Popular (ÖVP), que considera que no ha respectat la legislació federal.
El Govern d’Àustria, que lidera el conservador Karl Nehammer, va anunciar que presentaria un recurs d’anul·lació de la norma davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
El reglament es va adoptar finalment amb els vots a favor de Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Alemanya, Estònia, Irlanda, Grècia, Espanya, França Croàcia, Xipre, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Àustria, Portugal, Romania, Eslovènia i Eslovàquia; el vot en contra d’Itàlia, Hongria, els Països Baixos, Polònia, Finlàndia i Suècia, i l’abstenció de Bèlgica.
Font: EFE.
Llegiu l’article a fons que hi vam dedicar el juliol passat.
