Les associacions són persones jurídiques sense ànim de lucre. La norma bàsica és la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, en desenvolupament de l’article 22 de la Constitució espanyola de 1978, que afecta totes les entitats ja siguin d’àmbit estatal o autonòmic..
A Catalunya, la normativa que desplega l’anterior LO és la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques (arts. 321-1 i següents).
Es poden definir quatre nuclis essencials en el camp de la responsabilitat:
- La responsabilitat penal derivada de la comissió d’un fet tipificat com a delicte i que pugui comportar una sanció penal per ser antijurídica i culpable.
- La responsabilitat civil.
- La responsabilitat administrativa, derivada de la potestat sancionadora de l’Administració.
- La de tipus associatiu provinent de les accions contingudes en la LO 1/2002.
En el present document ens centrarem només en la primera. La profunda reforma del Codi Penal operada per la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, així ho recomana.
Com a punt de partença s’ha de referir l’article 15 de la LO 1/2002, que tracta sobre la responsabilitat de les associacions inscrites:
“1 . Les associacions inscrites responen de les seves obligacions amb tots els seus béns presents i futurs.
2 . Els associats no responen personalment dels deutes de l’associació.
3 . Els membres o titulars dels òrgans de govern i representació, i les altres persones que obren en nom i representació de l’associació, respondran davant d’aquesta, davant dels associats i davant de tercers pels danys causats i els deutes contrets per actes dolosos, culpables o negligents.
4 . Les persones a què es refereix l’apartat anterior respondran civil i administrativament pels actes i omissions realitzats en l’exercici de les seves funcions, i pels acords que hagin votat, davant de tercers, a l’associació i als associats.
5 . Quan la responsabilitat no pugui ser imputada a cap membre o titular dels òrgans de govern i representació, respondran tots solidàriament pels actes i omissions a què es refereixen els apartats 3 i 4 d’aquest article, llevat que puguin acreditar que no han participat en la seva aprovació i execució o que expressament es van oposar a elles.
6 . La responsabilitat penal es regeix pel que estableixen les lleis penal.“
Si bé no és un article que tanqui el cercle dels possibles responsables per presumptes delictes, és obvi que deixa al marge els associats. En conseqüència, la responsabilitat quedarà en general emmarcada dins de l’àmbit directiu polític (junta directiva, però no assemblea), encara que amb possibilitat d’incloure en el mateix determinats treballadors o la direcció executiva. S’ha de remarcar que les persones que integren la junta directiva o òrgans executius serien els principals responsables, sense excloure a aquells que puguin prendre decisions puntuals per la seva vinculació professional i/o laboral amb la Associació.
Des d’un punt de vista civil, la persona jurídica respondrà amb tots els seus béns presents i futurs. S’està fent referència només a associacions inscrites i a la responsabilitat civil patrimonial en el compliment de les seves obligacions, cosa que no serà compartida pels socis.
L’Associació actua a través dels seus representants. És a dir, mitjançant les persones físiques que formen els seus òrgans de govern i administració. Per tant, la responsabilitat civil i/o patrimonial de l’associació (contractual o extracontractual), serà conseqüència d’una actuació de persones físiques. Cal tenir present que tot il·lícit penal que generi condemna sol implicar una responsabilitat civil, com un instrument per reparar el dany causat (es desenvolupa en els articles 109 a 122 del Codi Penal).
Per la seva banda, el paràgraf 6 de l’article 15 de la Llei Orgànica 1/02 es remet de forma expressa a les lleis penals (com no podia ser d’una altra manera), com a jurisdicció prevalent per sobre de les altres en cas de presumptes delictes. Per això és molt important tenir en compte que sempre serà preferent per sobre del contingut d’aquest art. 15.6.
La responsabilitat penal en principi es predica de les persones físiques. L’article 31 del Codi Penal (CP en endavant), defineix les persones criminalment responsables dels delictes:
“El que actua com a administrador de fet o de dret d’una persona jurídica, o en nom o representació legal o voluntària d’un altre, respondrà personalment, encara que no concorrin en ell les condicions, qualitats o relacions que la corresponent figura de delicte requereixi per poder ser subjecte actiu del mateix, si aquestes circumstàncies es donen en l’entitat o persona en nom o representació obri. “
Es pot apreciar que és un concepte ampli més enllà del concepte formal. No es tracta només de ser el titular de la representació jurídica de l’entitat (president o equivalent) sinó que a més pot encausar-se (imputar-se) a qui de fet porti les regnes de la mateixa o que en un cas concret hagi tingut aquesta capacitat de decisió que s’hagi produït el possible delicte. S’ha de subratllar que és el responsable “de fet o de dret”. Aquest és el punt clau i sobre el qual els diferents agents associatius s’han de mostrar especialment cautes. Es tracta de l’autoria per actuació en nom d’un altre.
En aplicació d’aquest precepte del CP cabrà la possibilitat que la investigació s’estengui a l’òrgan col·legiat. D’aquesta manera, podria passar que els membres de l’òrgan de govern o representació d’una associació, incorregueren en tal responsabilitat penal, llevat que deixessin constància de la seva oposició a la presa de la mesura que després hagi pogut implicar la consumació de la conducta típica. S’observa, doncs, que l’expansió en taca d’oli de la culpabilitat arriba més enllà de la simple titularitat del càrrec. Tant pot ser punible la resolució expressa com la seva absència en un determinat supòsit (com en bona part dels delictes, s’admet la seva comissió per acció o per omissió). Igualment no només pot consumar per mala fe, sinó també per culpa en donar-se un desconeixement inexcusable per part d’un membre concret de la Junta o de l’staff tècnic o directiu.
Per si això fos poc, a partir de les reformes del CP de 2010 i la més recent de 2015, s’han introduït quatre articles més de número 31’CP (de bis a quinquies). Aquests estableixen la possibilitat que la conducta delictiva es prediqui de la persona jurídica i no únicament de la física responsable, trencant la tradició jurídica recollida sota el principi de societas delinquere non potest. El legislador busca que l’ens jurídic no quedi impune i que fins i tot pugui sortir beneficiat per la comissió del delicte. Així, independentment del grau de culpabilitat dels gestors o dirigents de l’Associació, el 31 ter del CP resa:
“1. La responsabilitat penal de les persones jurídiques serà exigible sempre que es constati la comissió d’un delicte que hagi hagut de cometre per qui ostenti els càrrecs o funcions al·ludides en l’article anterior, tot i que la concreta persona física responsable no hagi estat individualitzada o no hagi estat possible dirigir el procediment contra ella. Quan com a conseqüència dels mateixos fets s’imposés a ambdues la pena de multa, els jutges o tribunals modularan les respectives quanties, de manera que la suma resultant no sigui desproporcionada en relació amb la gravetat d’aquells.
2 . La concurrència, en les persones que materialment hagin realitzat els fets o en què els haguessin fet possibles per no haver exercit el degut control, de circumstàncies que afectin la culpabilitat de l’acusat o agreugin la seva responsabilitat, o el fet que aquestes persones hagin mort o s’hagin sostret a l’acció de la justícia, no exclourà ni modificarà la responsabilitat penal de les persones jurídiques, sense perjudici del que es disposa en l’article següent. “
S’obvia la transcripció del 31 bis‘CP per la seva extensió, però introdueix unes condicions per considerar que una persona jurídica pot consumar una conducta típica. En síntesi, estableix que l’associació en qüestió ha de resultar beneficiada per les conductes delictives dels seus dirigents o òrgans de govern, llevat que tingui plans de prevenció d’aquest tipus de situacions o que, per les seves reduïdes dimensions, això últim sigui impossible. Aconsellem la lectura d’aquest llarg i casuístic text perquè conté moltes excepcions a la regla general de conducta consumada en l’exercici de les accions pròpies o resoltes per l’Associació.
Finalment el 31 quinquies CP exclou de tota responsabilitat penal a l’administració en general i altres gestors de caràcter públic en casos equivalents, incloses societats mercantils públiques en determinats supòsits.
En els tipus delictius contra els drets dels treballadors (contractar infringint drets bàsics dels mateixos, o sense donar d’alta a la seguretat social o a estrangers sense permís de residència) es contempla expressament la responsabilitat penal de persones físiques per actuar en representació d’una persona jurídica. L’article 318 CP estableix que:
“Quan els fets que preveuen els articles d’aquest títol s’atribueixin a persones jurídiques, s’imposarà la pena assenyalada als administradors o encarregats del servei que hagin estat responsables dels mateixos i a qui, coneixent-los i podent-ho remeiar, no hagin adoptat mesures per a això . En aquests supòsits l’autoritat judicial pot decretar, a més, alguna o algunes de les mesures que preveu l’article 129 d’aquest Codi. “
I la remissió a l’article 129’CP s’explica per si mateixa:
“1. En cas de delictes comesos en el si, amb la col·laboració, a través o per mitjà d’empreses, organitzacions, grups o qualsevol altra classe d’entitats o agrupacions de persones que, per no tenir personalitat jurídica, no estiguin compreses en l’article 31 bis, el jutge o tribunal podrà imposar motivadament a aquestes empreses, organitzacions, grups, entitats o agrupacions una o diverses conseqüències accessòries a la pena que correspongui a l’autor del delicte, amb el contingut previst en les lletres c) a g) de l’apartat 7 de l’article 33. Podrà també acordar la prohibició definitiva de dur a terme qualsevol activitat, encara que sigui lícita.
2 . Les conseqüències accessòries a què es refereix l’apartat anterior només es poden aplicar a les empreses, organitzacions, grups o entitats o agrupacions en ell esmentats quan aquest Codi ho prevegi expressament, o quan es tracti d’algun dels delictes pels quals el mateix permet exigir responsabilitat penal a les persones jurídiques.
3 . La clausura temporal dels locals o establiments, la suspensió de les activitats socials i la intervenció judicial podran ser acordades també pel jutge instructor com a mesura cautelar durant la instrucció de la causa als efectes establerts en aquest article i amb els límits assenyalats en l’article 33.7.“
També es preveu penes sobre persones jurídiques en delictes contra el medi ambient (art. 325 i 328’CP), tot i que estan clarament pensades més per a empreses. Finalment en el cas de les anomenades associacions il·lícites, aquestes generen per si mateixes un tipus delictiu diferenciat que simplement deixem consignat (art. 515’CP).
