El Vjosa transcorre entre Albània i Grècia i el seu destí era omplir-se de preses per a la producció d’electricitat. No obstant això les organitzacions conservacionistes i els propis veïns han aconseguit protegir-lo.
El riu Vjosa, que com una espina dorsal recorre d’un extrem a l’altre aquest petit país d’Europa, un dels més pobres del continent, ha passat de ser un símbol nacional convertint-se en un dels pocs rius del món a ser declarat parc nacional.
Amb 80 quilòmetres a l’altre costat de la frontera amb Grècia, la protecció inclou, ara com ara, els 190 quilòmetres pels quals discorre en territori albanès, on l’aigua flueix de manera salvatge, sense cap mena de barrera ni obstacle artificial.
Signat al març de 2023, l’acord suposa una fita en la història del conservacionisme i de la protecció ambiental fent del Vjosa el model a seguir per a altres rius de la regió balcànica. Aquesta zona d’Europa concentra el major nombre d’aigües fluvials no intervingudes del continent, cosa que organitzacions no governamentals, comunitats locals i activistes ambientals estan decidits a preservar.
“Cap jove europeu sap com és un riu viu, en estat salvatge, perquè a la resta d’Europa ja no existeixen”, afirma Ulrich Eichelmann, fundador de l’organització Riverwatch i un dels activistes que porta una dècada treballant per a protegir el Vjosa i els seus afluents.
Aquest riu, el segon més llarg d’Albània, neix a les muntanyes del Pindus, a Grècia, discorre per estrets canons, planes i boscos al llarg de 270 quilòmetres fins que desemboca a la costa adriàtica albanesa, formant un ampli delta. El seu hàbitat registra més de 1.100 espècies diferents de flora i fauna, 15 de les quals seriosament amenaçades.
Animals com la llúdriga, l’aufrany o el linx balcànic, del qual es calcula que només en queden 15 exemplars al país, en depenen, igual que un terç de la població nacional, la major part habitants de pobles petits que viuen de l’agricultura i del pasturatge. “La gent que ha crescut a la vora d’aquest riu se’n sent molt orgullosa i no pot imaginar la seva vida sense el Vjosa”, relata a Eldiario.es Besjana Guri, cofundadora d’Ecoalbania, una ONG creada amb acadèmics de la Universitat de Tirana.
