- Ecologistes en Acció, Greenpeace, Oxfam Intermón, Fridays For Future i la Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament van demandar l’Estat espanyol fa tres anys per manca d’ambició en la lluita contra el canvi climàtic.
- El Tribunal Suprem espanyol s’aparta de la jurisprudència d’altres corts supremes europees i deixa desprotegida la ciutadania.
- Les organitzacions demandants estudien la presentació d’un recurs contra la sentència per la vulneració de drets humans de les generacions presents i futures enfront dels riscos del canvi climàtic.
El Tribunal Suprem ha dictaminat en contra de les organitzacions que van demandar l’Estat en dos litigis climàtics i ha decidit no atendre les conclusions científiques respecte a l’emergència climàtica, a diferència del criteri seguit per la majoria de tribunals superiors d’altres països europeus.
Són diversos els punts “conflictius” de la sentència, segons han denunciat Ecologistes en Acció, Intermón Oxfam, Greenpeace, La Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament i Fridays For Future. Primer, el tribunal reconeix la falta de participació pública en l’elaboració del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), però no creu que incorri en causa de nul·litat perquè no ho veu prou greu i perquè existeix un web per a comunicar-se amb el govern,
L’alt tribunal desestima les nombroses sentències que hi ha hagut en altres països, tots ells casos rellevants de l’entorn constitucional comparat. No obstant això, l’obligació legal podria canviar de sentit al Tribunal Europeu de Drets Humans, la sentència del qual seria automàticament vinculant a l’Estat i que s’espera per a la fi d’aquest any.
No es pot anar contra la ciència ni contra les evidències, i per això les organitzacions demandants estudien ja la presentació d’un recurs judicial contra la sentència fins a aconseguir la ratificació de la necessitat d’accelerar les polítiques contra el canvi climàtic.
Emergència climàtica i drets humans
L’alt tribunal ignora, a més, l’àmplia informació sobre la inherent relació entre l’emergència climàtica i els drets humans. De fet, segons el parer de les organitzacions demandants, és “greu” que l’alt tribunal “no sigui capaç d’entendre” les conclusions d’òrgans com l’IPCC que estableixen que en els pròxims anys la degradació del clima suposarà la pèrdua de sistemes alimentaris i el deteriorament de la salut de la població, a més d’altres gravíssims impactes negatius per als ecosistemes, per a l’economia i, en definitiva, per a la humanitat i la vida al planeta.
Finalment, el Tribunal Suprem fa una sèrie de valoracions sobre els costos de la crisi climàtica, mentre desatén la petició dels demandants de la manca de valoració dels costos reals de la insuficiència dels objectius del pla PNIEC. Les entitats titllen d'”incomprensible” la defensa que les mesures són les adequades quan es desconeix el cost real de complir amb les indicacions científiques. Les organitzacions demandants recorden que diversos informes de les Nacions Unides o l’Informe Stern de 2008 ja van establir amb claredat com es triplicaran els costos de l’emergència climàtica si no es fa el necessari per a frenar-la.
