Es confirma la constitucionalitat de la llei per al reconeixement de personalitat jurídica a la llacuna del Mar Menor

Es confirma la constitucionalitat de la Llei 19/2022, de 30 de setembre, per al reconeixement de personalitat jurídica a la llacuna del Mar Menor i la seva conca[1]: la STC 142/2024, de 20 de novembre de 2024[2].

El passat 20 de novembre de 2024, el Tribunal Constitucional (TC) va confirmar la constitucionalitat de la Llei 19/2022, de 30 de setembre, per al reconeixement de personalitat jurídica a la llacuna del Mar Menor i la seva conca (en endavant, “Llei 19/2022”). Aquesta Llei va sorgir d’una iniciativa legislativa popular[3] promoguda per diverses plataformes ciutadanes la finalitat de les quals era reivindicar mesures per recuperar i protegir l’ecosistema del mar Menor. Aquesta iniciativa legislativa popular va aconseguir recollir més de 600.000 firmes autenticades per complir el requisit d’aportar-ne almenys 500.000, fixat tant per l’article 87.3[4] de la Constitució Espanyola (CE) com l’article 3 de la Llei Orgànica 3/1984, de 26 de març, reguladora de la iniciativa legislativa popular.

Després de l’entrada en vigor de la Llei 19/2022 en el mateix dia de la seva publicació al BOE el 3 d’octubre de 2022[5], els 52 diputats de VOX[6] van presentar el recurs d’inconstitucionalitat número 8583/2022 al Tribunal Constitucional (en endavant, TC) contra la totalitat d’aquesta Llei. Aquest recurs d’inconstitucionalitat ha estat resolt per la STC 142/2024, de 20 de novembre (en endavant, STC) que es desestima íntegrament el recurs d’inconstitucionalitat plantejat pels diputats de VOX i, per tant, confirma la constitucionalitat de la Llei 19/2022. La STC fou adoptada per una ajustada majoria de 6 contra 5 magistrats els quals van formular un vot particular.

L’aspecte més rellevant de la STC és que no s’ha considerat inconstitucional el reconeixement de la personalitat jurídica a un ecosistema (era un dels motius d’inconstitucionalitat més importants que formulaven els diputats de VOX). Aquest fet estableix un precedent per a altres ecosistemes destacats que necessitin una protecció extra ja que, en principi, podran ser protegits amb la concessió de personalitat jurídica mitjançant una norma amb rang de Llei.

A continuació, cal analitzar detingudament els fonaments jurídics que han portat al TC a reconèixer la constitucionalitat de l’atorgament de personalitat jurídica a l’ecosistema del mar Menor.

En primer lloc, la STC fa una sèrie de consideracions generals del marc constitucional de referència i la més important és la que qualifica el reconeixement de personalitat jurídica al Mar Menor com un mecanisme específic de protecció dels espais naturals que tè el seu fonament constitucional en l’article 45 de la CE el qual no conté una previsió definida, tancada o excloent d’aquests mecanismes. Per tant, aquest precepte admet qualsevol nou mecanisme que pugui sorgir en el temps i en l’evolució social del dret, sempre que tingui per finalitat la protecció del medi ambient i de la qualitat de vida, així com la defensa i restauració del medi natural en el qual la vida es desenvolupa. Cal destacar com aquesta relació entre medi ambient i qualitat de vida se’n deriva de l’article 10.2 de la CE ja que “el benestar de les persones depèn del benestar de les persones”.

A partir d’aquí se’n fa ressò del reconeixement de drets a la natura en el dret comparat que son fruit d’un moviment internacional en la darrera dècada tot destacant els següents dos supòsits en que es pot englobar:

“(…) algunos ordenamientos jurídicos atribuyen derechos a la naturaleza, definiendo a esta como titular de los mismos [art. 71 de la Constitución de Ecuador de 2008; Ley núm. 71, de 21 de diciembre de 2010 y Ley núm. 300, de 19 de octubre de 2012 de Bolivia; leyes orgánicas 1/2017, 3/2018 y 47/2019 de las municipalidades de Bonito, Paudalho y Florianópolis, en Brasil, y la Ordinance of the City Council of the City of Santa Monica Establishing Sustainability Rights (2013), en los Estados Unidos de Norteamérica], otros reconocen personalidad jurídica a ecosistemes particulares [resolución 25-21 de la Municipalité Régionale de Compté de Minganie, en Canadá; Te Urewera Act de 2014 y Te Awa Tupua (Whanganui River Claims Settlement) Act de 2017, en Nueva Zelanda y Yarra River Protection Act de 2017, en Australia].” (FJ3)

Amb la Llei 19/2022, promoguda gràcies la iniciativa legislativa popular, l’Estat espanyol passa a formar part dels estats que han atribuït personalitat jurídica a un ecosistema. A més, en aquest cas la Llei 19/2022 adquireix una gran importància ja que és el primer cas d’una norma euromediterrània que atribueix personalitat jurídica a un ecosistema. Aquest pot ser el primer pas perquè l’Estat espanyol, en un futur, pugui arribar a situar-se en el grup d’estats que atribueix drets a la natura definint-la com a titular dels mateixos (aquest sistema procura una protecció íntegra de tota la natura i no dels ecosistemes més rellevants com es realitza amb el reconeixement de personalitat jurídica a determinats ecosistemes).

I conclou que aquesta tècnica de reconeixement de drets a la natura comporta un nou paradigma ecocèntric que ha de conviure amb el paradigma antropocèntric tradicional.

En segon lloc, el TC descarta la inconstitucionalitat de la Llei 19/2022 per un tema competencial. Els recurrents, en aquest cas van plantejar la inconstitucionalitat perquè s’havia vulnerat l’article 11.3 de l’Estatut d’Autonomia per a la Regió de Murcia emparat per l’article 148.1. 9 de la CE. Aquest motiu d’inconstitucionalitat ha estat desestimat pel TC al considerar que la competència compartida en matèria de protecció del medi ambient (article 149.1. 23 de la CE) dona cobertura a les lleis estatals per protegir un àmbit físic concret com la declaració de parcs nacionals (STC 102/1995, de 26 de juny, FJ 21 i STC 194/2004, de 4 de novembre, FJ 10). R

Un cop descartada la inconstitucionalitat de la totalitat de la norma per qüestions de competència, el TC comença  a tractar els motius d’inconstitucionalitat article per article.

S’inicia amb l’examen de la impugnació dels articles 1 (reconeixement de personalitat jurídica al Mar Menor), 2 (drets del Mar Menor) i 6 (aspectes processals de defensa del Mar Menor davant els tribunals i les administracions públiques) de la Llei 19/2022 per vulneració dels articles 10.1 (dignitat de la persona), 24.1 (dret a la tutela judicial efectiva) i 45 (dret al medi ambient i mandat als poders públics de protecció del medi ambient) de la CE (FJ 5). La STC rebutja la possible vulneració dels citats preceptes constitucionals. Reitera que l’atribució de personalitat jurídica i drets a un ecosistema particular, com és el Mar Menor, entra dins de les tècniques de protecció ambiental que el legislador pot adoptar (art. 45 de la CE). També considera que no vulnera la dignitat humana (art. 10.1 de la CE) sinó que, just al contrari, la reforça perquè aquesta només és possible en entorns naturals idonis. I conclou que el Mar Menor com a persona jurídica pot ser titular del dret a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE) i és constitucional que qualsevol persona física o jurídica actuar en representació del Mar Menor per la seva defensa tot qualificant-lo de “una espècie de poder general universal conferit ex lege per actuar en interès de la bova persona jurídica”.

Després, els FJ 6 i 7 acaben desestimant altres qüestions d’inconstitucionalitat sobre altres temes com són la impugnació de la disposició derogatòria única i dels articles 4 i 5 de la Llei 19/2022 per vulneració dels principis de seguretat  jurídica i de legalitat sancionadora i reserva de llei orgànica (art. 9.3, 25.1 i 81.1 de la CE).Aquí destaquem com el TC recorda que els possibles defectes de tècnica legislativa no comporten necessàriament una vulneració constitucional.

Finalment, ressaltar que aquesta STC va acompanyada d’un llarg vot particular de 23 pàgines, de data de 27 de novembre de 2024, formulat pels 5 magistrats que van votar en contra del sentit de la mateixa i que consideren la Llei 16/2022 inconstitucional. Aquest vot es realitza a l’empara de l’article 90. 2 de la Llei Orgànica del TC (en endavant, LOTC)[7].

El vot particular comparteix quasi totes les vulneracions de la CE del recurs d’inconstitucionalitat  i es fonamenta en els 5 apartats següents: a) la falta de justificació suficient per a modificar la nostra doctrina sobre la protecció del medi ambient derivada de l’art. 45 CE; b) la extralimitació competencial de la Llei 19/2022 que sobrepassa la condició de norma “bàsica” de protecció del medi ambient i retalla les competències autonòmiques en la matèria (art. 149.1.23 CE); c) la vulneració del principi de seguretat jurídica (art. 9.3 CE) com a conseqüència de la notòria indefinició del règim jurídic de la nova personalitat jurídica creada; d) la vulneració del principi de seguretat jurídica (art. 9.3 CE) per l’imprecís contingut de la llei en quant als drets atribuïts a aquesta nova “persona” i a la seva relació amb les múltiples normes de protecció mediambiental sobre el mateix espai físic; i e) la contravenció del Dret de la Unió Europea.

Les conclusions a les que arriben els magistrats que formulen el vot particular en el desenvolupament dels 5 apartats són les següents:

“(…) a) que la sentencia de la mayoría plantea un cambio de paradigma injustificado hacia un “ecocentrismo” en la interpretación del art. 45 CE que es ajeno a nuestra tradición jurídica, principios y valores (art. 1.1 CE) y puede tener además imprevisibles y peligrosas consecuencias;

1. 149. b) que la Ley 19/2022 rebasa el ámbito exclusivamente “básico” que el art. 149.1.23 CE reserva a la legislación del Estado en materia de protección del medio ambiente al regular el completo régimen jurídico de un espacio natural protegido;
   150. c) que la falta de concreción de la naturaleza jurídico-pública o jurídico-privada de la persona jurídica creada por la ley (art. 1), de sus órganos rectores (art. 3), del contenido de los “derechos” a ella reconocidos (art. 2) y de la relación de esta nueva ley con otras leyes, reglamentos y normas internacionales aplicables sobre el mismo espacio a los que se superpone (disposición derogatoria) vulnera el principio de seguridad jurídica (art. 9.3 CE);
   151. d) y, finalmente, que la Ley 19/2022 vulnera también el Derecho de la Unión Europea y, en particular, el principio “quien contamina paga” de los arts. 191.2 TFUE y 45.3 CE.”

Les conclusions a), b) i d) intenten qüestionar aspectes que la STC analitza i  considera constitucionals. En canvi, cal destacar la conclusió c) quan examina la manca de determinació de si l’ecosistema del Mar Menor és una persona jurídica privada o pública. Aquest és un aspecte molt important ja que sense aquesta concreció no es pot saber si la personalitat jurídica de l’ecosistema del Mar Menor està subjecta al dret privat o al dret públic. El vot particular entén que aquesta indeterminació legislativa vulnera el principi de seguretat jurídica (article 9.3 de la CE). Mentre la STC va fer esment de no especificar la natura jurídica o privada de la persona jurídica del Mar Menor als efectes de la manca de vulneració de l’art. 24.1 de la CE.

En fi, ens trobem amb una STC que mostra una forta divisió interna dins del TC sobre la constitucionalitat de l’instrument jurídic de reconèixer drets a la natura. En tot cas, cal destacar que la decisió és favorable a la seva constitucionalitat i que incorpora referents normatius d’altres estats, en especial, del sud global la qual cosa mostra aquesta interrelació amb els estats del nord global.

[1] Enllaç per consultar el text íntegre de la Llei 19/2022:

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2022-16019

[2] Enllaç per consultar el text íntegre de la STC 142/2024, de 20 de novembre de 2024, recurs d’inconstitucionalitat número 8583-2022:

https://hj.tribunalconstitucional.es/es/Resolucion/Show/31317

[3] És un instrument de participació directa dels ciutadans en els assumptes públics, incardinat en l’article 23.1 de la CE.

[4] L’article 87.3 del la CE fixa el següent: “Una ley orgánica regulará las formas de ejercicio y requisitos de la iniciativa popular para la presentación de proposiciones de ley. En todo caso se exigirán no menos de 500.000 firmas acreditadas. No procederá dicha iniciativa en materias propias de ley orgánica, tributarias o de carácter internacional, ni en lo relativo a la prerrogativa de gracia”.

[5] Tal com estableix la disposició final tercera de la pròpia Llei 19/2022.

[6] Tal com disposa l’article 162 de la CE són necessaris com a mínim 50 diputats per estar legitimat per interposar recurs d’inconstitucionalitat davant el TC.

[7] Article 90. 2 de la LOTC: “El Presidente y los Magistrados del Tribunal podrán reflejar en voto particular su opinión discrepante, siempre que haya sido defendida en la deliberación, tanto por lo que se refiere a la decisión como a la fundamentación. Los votos particulares se incorporarán a la resolución y cuando se trate de sentencias, autos o declaraciones se publicarán con éstas en el ”Boletín Oficial del Estado”.