No tot són males notícies les que estan tenint lloc aquest calamitós 2020. Aquest mes de setembre, arrancaven les editorials explicant que s’ha iniciat a Espanya, per primer cop, un litigi climàtic entorn de les emissions de gasos perjudicials que es registren en aquest país. Navegant per la premsa internacional, hom pot adonar-se que estan a l’alça els casos presentats davant la justícia relacionats amb assumptes ambientals i climàtics, el qual és una gran notícia. Aquí, al Fons de Defensa Ambiental, ja vam publicar fa uns mesos una entrada relacionada amb el “People’s Climate Case”, un litigi europeu que està a l’espera de la resolució definitiva del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Si no l’heu llegit, i us interessa aquest tema, la seva lectura és més que recomanable.
Contextualitzem el cas: qui són els demandants? Greenpeace, Ecologistas en Acción, i Oxfam; qui és el demandat? L’executiu espanyol; quins motius s’al·leguen? Lluitar per la reducció d’emissions contaminants, i el compliment dels plans europeus establerts; quin òrgan coneix aquest assumpte? El Tribunal Suprem. Aquestes són les bases essencials del present cas, que com s’explicarà, presenta nous registres no contemplats amb anterioritat a la jurisprudència nacional.
Els fonaments d’aquest recurs contenciós-administratiu giren entorn de dos plans comunitaris: el Pla Integrat d’energia i clima, i l’Estratègia a llarg termini. El primer d’ells, té com a objectiu reduir les emissions d’efecte hivernacle a curt termini, en concret, fins a 2030; el segon pla, que té una projecció més a llarg termini, estableix les metes ambientals a complir per millorar la salut del planeta. Com els efectes d’aquests plans són obligatoris, cada estat membre ha de presentar uns documents que continguin les mesures que executaran per promoure els objectius d’aquests plans. Just en aquest aspecte se centra el recurs que han presentat les ONG, ja que consideren que l’executiu espanyol, si bé ha presentat els documents amb les mesures que volen implementar a la Comissió Europea, està incomplint amb l’obligació d’adoptar formalment aquestes mesures, i per tant, no està lluitant activament contra l’amenaça climàtica.
Els demandants també promouen activament al recurs que el govern espanyol compleixi els objectius de reducció de gasos d’efecte hivernacle que es van pactar a la ratificació de l’Acord de París, junt amb les recomanacions de l’IPCC, que vetllen per no incrementar la temperatura més d’1,5 graus, i per aconseguir reduir progressivament les emissions fins a l’any 2040, on les emissions serien nul·les. L’Acord de París és un acord universal i vinculant sobre el canvi climàtic, on les parts van comprometre’s a mitigar i frenar l’escalfament global, i a col·laborar activament per aturar l’emergència climàtica dels pròxims temps. Actualment, està signat per 190 parts, entre les quals està la Unió Europea, que el va ratificar el 5 d’octubre de 2016, i va entrar en vigor el 4 de novembre de 2016. També demanen les ONG que millori la protecció ambiental existent, la participació pública de la ciutadania en aquesta matèria, i que el govern adeqüi les avaluacions ambientals estratègiques als temps moderns (Planelles, 2020, pàg. 2). Per altra banda, les exigències relatives a la participació pública i a les avaluacions ambientals, entren dins de l’àmbit de Conveni d’Aarhus, el tractat internacional més transcendental en aquesta matèria, ja que va ser l’encarregat d’establir com a drets de la societat el dret a la informació, participació, i justícia ambiental (a Espanya, aquests drets es troben a la Llei 27/2006).
És molt probable que al lector no li vinguin de nou aquestes afirmacions, ja que és una dinàmica habitual contemplar com el planeta s’esgota i els governs fan el mínim necessari per remeiar-ho, sense arribar a implicar-s’hi com mereix l’assumpte. Per això, cal celebrar que esdeveniments com aquests tinguin lloc, ja no sol a Espanya, sinó arreu del món, perquè tal com afirma la lletrada de Greenpeace Ruiz-Huerta, “es una forma de presión ciudadana y este tipo de litigios acabaran triunfando algín dia” (Planelles, 2020, pàg. 2). Segons explica aquesta lletrada, “los litigios climáticos se multiplican a velocidad de vértigo”, perquè s’està començant a detectar falta d’acció davant l’amenaça climàtica, i es busca obligar els executius a complir i buscar nous plans climàtics ambiciosos per tal de millorar la salut ambiental. Això s’ha pogut comprovar en el cas d’Irlanda, on el seu Tribunal Suprem va forçar al govern millorar el pla climàtic que havia aprovat, per tal d’estar al dia amb les exigències climàtiques; o el cas de l’ONG Urgenda, que va aconseguir que els jutges els hi donessin la raó en què l’executiu havia de potenciar la retallada d’emissions en els gasos contaminants.
Com explica l’advocada de Greenpeace, és complicat que el recurs presentat per les ONG acabi en sentència favorable als seus interessos, ja que textualment, explica que el sistema judicial a Espanya és “formalista i deixa menys lloc per la creativitat dels jutges”, però com s’ha comentat anteriorment, destaca la importància de què la ciutadania exerceixi pressió social, perquè això acabarà convertint-se algun dia en una victòria. Caldrà esperar un temps per conèixer com finalitza aquest cas, però mentrestant, és important que la societat es mentalitzi de la realitat climàtica que tenim, i de què s’ha de seguir pressionant per tal de tenir victòries socials, ja que si fos pels executius, hauríem d’esperar molt més per revertir el canvi climàtic.
Fonts
Planelles, M. (15 de setembre de 2020). Primer litigio climático en España: las ONG piden ante el Supremo mayores recortes de emisiones al Gobierno. El País. Disponible a: https://elpais.com/sociedad/2020-09-15/primer-litigio-climatico-en-espana-las-ong-piden-ante-el-supremo-mayores-recortes-de-emisiones-al-gobierno.html
Anunci 33279 del BOE núm.263, de 5 d’octubre de 2020, secció IV, Tribunal Suprem. Disponible a: https://www.boe.es/boe/dias/2020/10/05/pdfs/BOE-B-2020-33279.pdf
Webs d’interès
https://ec.europa.eu/clima/policies/international/negotiations/paris_es
