El passat 9 de febrer de 2022, el Tribunal Suprem va dictar la Sentència 160/2022, en la qual confirma la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia núm. 269/2002, de 17 de febrer, respecte la consideració que el Parc eòlic Sasdónigas Fase I i el Parc eòlic Sasdónigas Fase II no són dos parcs independents sinó un de sol ampliat. En aquest article passem a exposar els elements més rellevants d’aquest pronunciament.
En la sentència del TSJ de Galícia es declarava la nul·litat de la resolució de la Direcció General d’Energia i Mines que feia públic l’acord del Consell de la Junta de Galícia pel qual s’aprova definitivament el projecte del parc eòlic Sasdónigas Fase II. Entre d’altres, el Tribunal va apreciar greus irregularitats en l’avaluació de l’impacte ambiental realitzat:
Primer, detecta que el promotor fa una divisió totalment artificial del parc eòlic en dues fases, i ens destaca la Sentència del TS de 20 d’abril de 2006, sobre la necessitat de tractar els parc eòlics amb caràcter unitari: per tal que es considerin com a una sola “unitat de generació”, “els aerogeneradors necessàriament han de compartir un mateix accés, un mateix sistema de control, i unes infraestructures comunes”. De fet, al cas que ens ocupa, la Declaració d’Impacte Ambiental (en endavant, DIA) reconeix expressament que dos elements clau del parc eòlic (la subestació transformadora i l’edifici de control) són els planejats pel parc eòlic Sasdónigas (conegut com Fase I), deixant clara la interdependència d’ambdues fases i trobant-nos així davant un únic parc eòlic. A més, el Tribunal detecta que no es valoren els efectes acumulatius del Parc Eòlic Sasdónigas Fase II amb l’existent Parc Eòlic Sasdónigas (Fase I). Aquesta omissió, tal i com apunta la Sentència del TS de 5 de març de 2018, és especialment rellevant en tant que “desnaturalitza el procediment d’avaluació d’impacte ambiental, que ha de ser l’adequat per preservar de forma integral els interessos ecològics concurrents”.
A continuació, el Tribunal estudia la falta de valoració d’alternatives (legalment exigides en l’anterior Reial Decret Legislatiu, d’avaluació d’impacte ambiental de projectes) per a la millor valoració de la ubicació de la instal·lació: en el cas gallec, el Tribunal afirma que el promotor, en realitat, només preveu una possible alternativa (la de l’emplaçament que proposa), ja que la segona que es contempla és la no realització del projecte.
Seguidament, el Tribunal ens indica la falta o incorrecta valoració de la DIA dels elements especialment protegits, com són el jaciment arqueològic “Castra Aestiva” i el Camí de Santiago. El jaciment arqueològic es troba dins l’àmbit del parc eòlic quan jurídicament té una protecció màxima, atorgada pel Catàleg de Patrimoni Cultural de Galicia i del Pla General d’Ordenació Municipal de Mondoñedo, que garanteix la protecció de valors culturals, de manera que la construcció del parc eòlic sobre el jaciment es totalment contrària a la protecció inherent del bé inclòs al Catàleg. Respecte el Camí de Santiago, és curiós com el mateix informe del pèrit del promotor indica que el parc no passa pel camí però si que afecta directament el seu traçat, i en conseqüència el Tribunal diu que no s’estableixen les mesures suficients per protegir aquest bé cultural de gran valor.
Per últim, el Tribunal detecta que no apareix en la DIA una valoració d’afectació dels parcs en els recursos hídrics de la zona d’emplaçament: en concret, no apareix valorada una font i tampoc l’aiguamoll “Lago do Chao do Pozo de Cabana de Vella”, que es tracta d’una llacuna amb flux permanent d’aigua que queda afectada pel parc eòlic, mentre que a la DIA es qualifica erròniament com a “charca estacional”.
Per acabar, considerem especialment rellevant el pronunciament del Tribunal Suprem ja que s’ha detectat que molts dels projectes que es presenten per a la implantació d’instal·lacions d’energies renovables a Catalunya utilitzen aquest mecanisme de fraccionament, eludint de manera fraudulenta el procediment d’avaluació ambiental dels possibles efectes significatius sobre el medi ambient que tindrien aquests projectes. És a dir, no és possible la divisió d’aquells parcs eòlics que, en el fons, presenten uns elements i unes infraestructures comunes.
Aquest comentari l’ha redactat Lau Peralta Martínez; l’estudiant en pràctiques del Grau de Dret de la Clínica Jurídica de la Universitat de Barcelona.
Un article molt documentat i molt ben redactat..