El People’s Climate Case és un cas recent de litigació climàtica que actualment es troba pendent de resolució definitiva davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Així com en el cas Urgenda vs Països Baixos, es promou per particulars contra normativa en matèria de canvi climàtic, però en aquesta ocasió, i per primera vegada, mitjançant una demanda col·lectiva (de 10 famílies i una associació) de persones directament afectades, i contra els principals actes legislatius de la Unió Europea en la matèria (per tant, no contra un Estat sinó contra les institucions de la UE).
Categoria: Blog jurídic
L’impacte del Conveni d’Aarhus a l’accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en medi ambient
La protecció del medi ambient es contempla a l’article 37 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea però, si més no, segueix sent tot un repte garantir la seva protecció, donat que el dret a gaudir d’un medi ambient adequat és considerat un dret de tercera generació que no es comença a considerar com a tal fins a mitjan del segle XX. Com a ciutadans europeus, quins mecanismes trobem al nostre abast per protegir el medi ambient davant les institucions de la Unió Europea? Existeixen actualment limitacions que impedeixen una tutela judicial efectiva a l’hora d’accedir al Tribunal de la Justícia de la Unió Europea per defensar la protecció del dret humà al medi ambient?
La ciutat de Barcelona redueix els nivells de contaminació fins a mínims històrics
La Zona de Baixes Emissions (ZBE) no ha sigut l’eina que ha aconseguit aquesta fita, sinó un reial decret que res té a veure amb les lleis i reglaments que busquen reduir la contaminació de les grans ciutats.
El passat 14 de març es va declarar l’estat d’alarma a tot el territori de l’Estat mitjançant el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, amb el qual es declara l’estat d’alarma per la gestió de la situació de crisis sanitària ocasionada pel COVID-19. Aquest decret busca pal·liar els efectes del virus que en aquests moments afecta a una gran part dels estats del món. El Reial Decret 463/2020 ha comportat importants limitacions en la mobilitat de la població i per tant una reducció considerable dels desplaçaments diaris. Això s’ha traduït en efectes positius, com la reducció de la contaminació atmosfèrica de les grans ciutats de l’Estat espanyol, degut en gran part a la dràstica disminució del trànsit rodat.
Efectes jurídics dels inventaris IBA i la seva incidència al Delta del Llobregat
La Sònia Lozano Golberger, advocada del Fons de Defensa Ambiental, va presentar el següent treball com a projecte de final de curs a la Càtedra Jean Monnet sobre Dret Ambiental de la Unió Europea.
Delictes contra el medi ambient al Codi Penal
L’ésser humà s’afavoreix del seu entorn sense tenir en compte la repercussió que exerceix sobre aquest, causant sovint danys irreparables o greus perjudicis que afecten al medi, però també a nosaltres. Per aquest motiu, s’adverteix reiteradament dels problemes que el medi ambient pateix com a conseqüència d’accions provocades per les persones.
Continua la lectura de Delictes contra el medi ambient al Codi Penal
La Xarxa Natura 2000
Què és?
La Xarxa Natura 2000 és una xarxa ecològica europea on s’inclouen espais dins el territori de la Unió Europea que, degut a la seva importància ambiental, han de rebre una protecció legal superior. La finalitat és assegurar la seva supervivència a llarg termini, tant del tipus d’hàbitat com de les espècies que les alberguen, contribuint a aturar la pèrdua de la biodiversitat. Aquesta protecció especial que es dona a aquests espais comporta que les activitats que es duen a terme en el territori es vegin més limitades així com l’avaluació ambiental a la que seran sotmeses. Continua la lectura de La Xarxa Natura 2000
Resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la comercialització de productes amb soja modificada genèticament
El màxim tribunal ha dictat sentència desestimant el recurs de cassació presentat en el marc de l’assumpte C-82/17P, que pretenia anul·lar la sentencia anterior del Tribunal General de la Unió Europea, de 15 de desembre de 2016.
Canvis i reduccions introduïts per la Unió Europea en matèria d’emissions de gasos contaminants a l’atmosfera
El passat 19 de juny de 2018 el diari oficial de la Unió Europea va publicar els dos nous reglaments aprovats pel Parlament europeu i el Consell, en matèria d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquest Acord, que comporta la redacció de dos nous reglaments per a la protecció de l’atmosfera, s’aprovà sota l’execució dels compromisos adquirits en l’Acord de París l’any 2015 i va entrar en vigor el 9 de juliol de 2018.
Katowice (COP24), la cimera del clima que fa efectiu l’acord de París
Tres anys després de què s’aprovés l’acord de París, del 3 al 13 de desembre del passat 2018 es va dur a terme la cimera del clima de Katowice, la COP24, amb l’objectiu clar d’obtenir un acord sobre les normes que regularan el funcionament de l’Acord de París a nivell global.
Els instruments sorgits de la cimera contenen aspectes molt rellevants i complexos, com pel que fa a la informació que els països hauran de proporcionar sobre les seves contribucions a nivell nacional o la fiscalització dels finançaments que realitzin els països més desenvolupats i la necessitat d’explicar als països en vies de desenvolupament a quins fins han destinat aquest finançament o com funcionaran els nous mecanismes de cooperació entre aquests.
Continua la lectura de Katowice (COP24), la cimera del clima que fa efectiu l’acord de París
Resolució del Conveni d’Aarhus de Nacions Unides sobre incompliments de la Generalitat de Catalunya sobre accés a la informació ambiental per una cimentera
Nacions Unides declara il•legal l’autorització de la Generalitat de Catalunya per incinerar residus urbans i fangs de depuradora a la cimentera d’UNILAND a Santa Margarida i els Monjos.
