Autor: fda

No tot són males notícies les que estan tenint lloc aquest calamitós 2020. Aquest mes de setembre, arrancaven les editorials explicant que s’ha iniciat a Espanya, per primer cop, un litigi climàtic entorn de les emissions de gasos perjudicials que es registren en aquest país. Navegant per la premsa internacional, hom pot adonar-se que estan a l’alça els casos presentats davant la justícia relacionats amb assumptes ambientals i climàtics, el qual és una gran notícia. Aquí, al Fons de Defensa Ambiental, ja vam publicar fa uns mesos una entrada relacionada amb el “People’s Climate Case”, un litigi europeu que està a l’espera de la resolució definitiva del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Si no l’heu llegit, i us interessa aquest tema, la seva lectura és més que recomanable.

Continua la lectura de Crisi climàtica: primer litigi climàtic a l’Estat espanyol

L’any 1978, la Declaració de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà (coneguda com la Declaració d’Estocolm) fou el primer text internacional que subratllà la incidència del medi ambient sobre el benestar de les persones i reconegué, per primer cop, els drets relacionats amb el medi ambient. A aquests, però, a diferència dels drets de “primera” i “segona” generació de la Declaració Universal de Drets humans de 1948, se’ls atribueix la característica de ser béns jurídics que excedeixen de la titularitat individual i passen a defensar interessos supraindividuals (classificats en col·lectius i difusos).

Continua la lectura de L’acusació particular com a mecanisme més convenient de tutela penal dels drets ambientals per part d’entitats ecologistes

El People’s Climate Case és un cas recent de litigació climàtica que actualment es troba pendent de resolució definitiva davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Així com en el cas Urgenda vs Països Baixos, es promou per particulars contra normativa en matèria de canvi climàtic, però en aquesta ocasió, i per primera vegada, mitjançant una demanda col·lectiva (de 10 famílies i una associació) de persones directament afectades, i contra els principals actes legislatius de la Unió Europea en la matèria (per tant, no contra un Estat sinó contra les institucions de la UE).

Continua la lectura de People’s Climate Case

La protecció del medi ambient es contempla a l’article 37 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea però, si més no, segueix sent tot un repte garantir la seva protecció, donat que el dret a gaudir d’un medi ambient adequat és considerat un dret de tercera generació que no es comença a considerar com a tal fins a mitjan del segle XX. Com a ciutadans europeus, quins mecanismes trobem al nostre abast per protegir el medi ambient davant les institucions de la Unió Europea? Existeixen actualment limitacions que impedeixen una tutela judicial efectiva a l’hora d’accedir al Tribunal de la Justícia de la Unió Europea per defensar la protecció del dret humà al medi ambient?

Continua la lectura de L’impacte del Conveni d’Aarhus a l’accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en medi ambient

La Zona de Baixes Emissions (ZBE) no ha sigut l’eina que ha aconseguit aquesta fita, sinó un reial decret que res té a veure amb les lleis i reglaments que busquen reduir la contaminació de les grans ciutats.

El passat 14 de març es va declarar l’estat d’alarma a tot el territori de l’Estat mitjançant el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, amb el qual es declara l’estat d’alarma per la gestió de la situació de crisis sanitària ocasionada pel COVID-19. Aquest decret busca pal·liar els efectes del virus que en aquests moments afecta a una gran part dels estats del món. El Reial Decret 463/2020 ha comportat importants limitacions en la mobilitat de la població i per tant una reducció considerable dels desplaçaments diaris. Això s’ha traduït en efectes positius, com la reducció de la contaminació atmosfèrica de les grans ciutats de l’Estat espanyol, degut en gran part a la dràstica disminució del trànsit rodat.

Continua la lectura de La ciutat de Barcelona redueix els nivells de contaminació fins a mínims històrics

La Sònia Lozano Golberger, advocada del Fons de Defensa Ambiental, va presentar el següent treball com a projecte de final de curs a la Càtedra Jean Monnet sobre Dret Ambiental de la Unió Europea.

Continua la lectura de Efectes jurídics dels inventaris IBA i la seva incidència al Delta del Llobregat

L’ésser humà s’afavoreix del seu entorn sense tenir en compte la repercussió que exerceix sobre aquest, causant sovint danys irreparables o greus perjudicis que afecten al medi, però també a nosaltres. Per aquest motiu, s’adverteix reiteradament dels problemes que el medi ambient pateix com a conseqüència d’accions provocades per les persones.

Continua la lectura de Delictes contra el medi ambient al Codi Penal

Què és?

La Xarxa Natura 2000 és una xarxa ecològica europea on s’inclouen espais dins el territori de la Unió Europea que, degut a la seva importància ambiental, han de rebre una protecció legal superior. La finalitat és assegurar la seva supervivència a llarg termini, tant del tipus d’hàbitat com de les espècies que les alberguen, contribuint a aturar la pèrdua de la biodiversitat. Aquesta protecció especial que es dona a aquests espais comporta que les activitats que es duen a terme en el territori es vegin més limitades així com l’avaluació ambiental a la que seran sotmeses. Continua la lectura de La Xarxa Natura 2000

El màxim tribunal ha dictat sentència desestimant el recurs de cassació presentat en el marc de l’assumpte C-82/17P, que pretenia anul·lar la sentencia anterior del Tribunal General de la Unió Europea, de 15 de desembre de 2016.

Continua la lectura de Resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la comercialització de productes amb soja modificada genèticament