Autor: fda

El Decret Llei 12/2025: les conseqüències socials i ambientals d’una nova acceleració del desplegament de renovables al territori

Tot just fa dos mesos es publicava al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el nou Decret Llei 12/2025, de 3 de juny, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric de Catalunya (en endavant, DL 12/2025). El títol escollit per aquesta normativa porta una forta càrrega simbòlica associada als esdeveniments del passat 28 d’abril, dia en què es va produir “l’apagada elèctrica” generalitzada a tot l’Estat espanyol i amb algunes afectacions als països veïns. No és estrany, doncs, que si llegim el primer punt del preàmbul d’aquest Decret Llei, observem com arrenca amb el desenvolupament d’allò que va passar aquell dia aportant les dades més significatives del problema. Ara bé, el redactat de la constatació d’aquests fets s’encamina ràpidament cap a altres problemàtiques presents del sistema de subministrament elèctric, que porten a enunciar unes màximes d’actuació. És necessària més competitivitat, sostenibilitat i seguretat del sistema elèctric davant les dificultats tècniques, geopolítiques i ambientals del moment. Continua la lectura de Conseqüències socials i ambientals d’una nova acceleració del desplegament de renovables

En l’article anterior d’aquest blog vam analitzar com el discurs climàtic ha estat instrumentalitzat per impulsar mesures que, lluny de prioritzar la justícia ambiental o el benestar col·lectiu, tenen com a objectiu principal garantir la seguretat i la sobirania energètica europea. Tal com vam exposar, aquesta transició s’està duent a terme de manera desordenada i amb una forta presència d’interessos especulatius, sovint en detriment de les necessitats ecològiques i socials dels territoris. En aquest nou article abordem el capitalisme verd com el fenomen basat en l’exportació del model europeu de transició energètica i dels seus objectius climàtics més enllà de les fronteres de la Unió Europea (UE), sovint presentat com una forma de col·laboració internacional, però que en realitat perpetua l’espoli de recursos i les relacions de dominació amb els països del Sud Global. Continua la lectura de Energia per a qui? Reptes per a una transició energètica justa

Privació dels drets d’accés a la consulta prèvia, a la informació i a la participació pública dels pescadors artesanals de la conca de Pelotas.

El 13 de desembre de 2023, l’Agència Nacional de Petroli, Gas Natural i Biocombustibles (ANP) del Brasil, va subhastar 602 blocs petroliers a terra i al mar, cobrint un total del 2% del territori nacional. 165 d’aquests blocs estan ubicats a la Conca de Pilotes, conjugat geològic de la Conca Orange de Namíbia, on s’han realitzat descobriments de milers de milions de barrils en els darrers anys. Ubicada a l’extrem sud del Brasil, la Conca sedimentària de Pilotes s’estén sobre la costa dels estats federats de Santa Catarina i Rio Grande del Sud fins a Cap Poloni a l’Uruguai. Continua la lectura de Privació de drets dels pescadors artesanals de la conca de Pelotas

RED III I EL NOU MARC EUROPEU PER A LES RENOVABLES: UNA TRANSICIÓ ENERGÈTICA QUE TENSIONA LA PROTECCIÓ AMBIENTAL

La Directiva (UE) 2023/2413 de 18 d’octubre de 2023 per la qual es modifica la Directiva (UE) 2018/2001, el Reglament (UE) 2018/1999 i la Directiva 98/70/CE respecte a la promoció de l’energia procedent de fonts renovables i es deroga la Directiva (UE) 2015/652 del Consell[1], coneguda com a RED III, és l’última peça d’un procés que va iniciar amb la Directiva 2009/28/CE[2], en què es fixava un objectiu de consum de 20% d’energies renovables de cara a 2020. Amb l’aprovació del European Green Deal[3] de 2019, la Unió Europea va donar un nou impuls a la revisió de l’ordenament energètic europeu, motivada per l’augment de l’ambició climàtica. Tanmateix, la veritable orientació d’aquestes reformes s’ha fet especialment palesa arran de l’esclat de la guerra d’Ucraïna i l’escalada dels preus energètics, que han posat de relleu la forta dependència de la Unió Europea del subministrament exterior, especialment del gas rus. Continua la lectura de El nou marc europeu per a les renovables: una transició energètica que tensiona la protecció ambiental

Paso Yobái[1] és un districte ubicat a l’interior de la Regió Oriental del Paraguai. Fa tres dècades, el descobriment de jaciments d’or al lloc va atreure l’interès dels pobladors, als quals es van anar sumant capitals nacionals i multinacionals. Actualment, juntament amb l’entusiasme per la mineria, també creixen les denúncies per danys ambientals. Tot i això, les respostes estatals són significativament dispars. Continua la lectura de Contaminació i criminalització de defensors ambientals davant de l’or paraguaià

‘Stop the Clock’ als drets humans i al medi ambient: la Directiva sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat s’ajorna i pot quedar en irrellevant

La tan esperada Directiva (UE) 2024/1760 del Parlament Europeu i del Consell de 13 de juny, sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat[1] (CS3D), concebuda per responsabilitzar les empreses dels seus impactes als drets humans i al medi ambient, podria quedar en irrellevant. Recentment, s’ha ajornat  la seva aplicació i podrien establir-se noves limitacions que plantegen seriosos dubtes sobre la seva eficàcia. Continua la lectura de ‘Stop the Clock’ als drets humans i al medi ambient

A finals de l’any 2024, sortia a la llum Litigación Climática. El papel de la ciudadanía y los jueces[1]. Una obra coordinada per Alex Peñalver Cabré i publicada per la Universitat de Barcelona en col·laboració amb l’Observatori de Dret Públic, la Clínica Jurídica de medi ambient de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Es tracta d’una publicació que recull articles de diverses autores i que esdevé una lectura clau per entendre l’estat actual en què es troba la litigació climàtica. Continua la lectura de Apunts sobre l’obra “Litigación Climática. El papel de la ciudadanía y los jueces”

“Vosaltres sou els protectors dels boscos. D’aquí ve l’aigua que desemboca al riu Cahabón. I allà hi ha Renace, que és la fons de l’electricitat. Llavors, perquè viviu a les fosques?” es pregunta Ana Rutilia Ical Choc davant la comunitat indígena Q’eqchi’ de la que forma part[1]. Continua la lectura de Les defensores ambientals a Amèrica Llatina: el cas de l’advocada Ana Rutilia Ical Choc