Només un 13% de les zones humides de l’estat espanyol presenta un bon estat de conservació, segons reflecteix la radiografia de zones humides elaborada per la Fundació Global Nature (FGN).
Més del 60% dels aiguamolls ha desaparegut i, dels que queden, prop del 50% està degradat. Els especialistes climàtics i de biodiversitat recalquen la importància de preservar aquests ecosistemes, molt amenaçats però essencials per a frenar l’escalfament i els seus impactes.
“Els aiguamolls són els únics ecosistemes que ens permeten compensar les tres grans empremtes que generem amb la nostra activitat econòmica habitual”, ha subratllat el director de l’FGN, Eduardo de Miguel, en referència a la petjada de carboni, l’hídrica i la de biodiversitat.
Si bé històricament la Unió Europea ha prestat més atenció a les torberes, un tipus de zona humida present sobretot a països com Alemanya o els Països Baixos, aquest expert ha reivindicat els aiguamolls mediterranis, que “tenen tanta o més capacitat per fixar carboni”.
Des de la iniciativa Life ‘Wetlands 4 Climate’,cofinançada amb fons europeus, la FGN, la Universitat de València i altres socis del projecte assagen una metodologia per valorar l’estat de conservació d’un aiguamoll i millorar-ne el capacitat de pal·liar la crisi climàtica.
En bon estat, les zones humides són considerades aliades contra l’escalfament, ja que poden absorbir carboni, emmagatzemar aigua i prevenir danys d’esdeveniments climàtics extrems com inundacions, entre altres serveis ecosistèmics com refrescar l’ambient o suposar refugis de biodiversitat. Els aiguamolls són essencials per a la supervivència de la biodiversitat.
En mal estat, però, són potents emissors de gasos amb efecte d’hivernacle i contribuir, per tant, a agreujar l’escalfament global.
L’espanyol és el quart estat en l’àmbit mundial quant a nombre d’aiguamolls. 76 llocs indrets estan inclosos a la llista Ramsar. Es tracta de la diversitat més gran de tipus ecològics de zones humides de la Unió Europea.