Aquest mes de setembre el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) ha fet públic l’esborrany d’un nou tractat mundial de plàstics que inclou prohibicions mundials que persegueixen augmentar, d’ara fins al 2040, els esforços per a eliminar la contaminació que provoca aquest residu.
Segons Greenpeace, el tractat inclou mesures bones i d’altres de dolentes, ja que inclou disposicions per reduir la producció de plàstic, però no compleix moltes de les demandes clau de l’entitat, que demana que els governs mundials siguin molt més ambiciosos per fer front a la crisi del plàstic. Per la seva banda, WWF lloa el tractat, que qualifica de prometedor, però avisa que han de ser els estats qui secundin mesures ambicioses. Tot i que hi ha solucions efectives, hi ha opcions més febles que s’hauran de debatre a les negociacions que començaran a final d’any. Així doncs, les entitats ecologistes consideren que aquest tractat és només “un punt de partida” cap a l’objectiu d’un planeta lliure de contaminació per plàstic.
A banda, WWF considera que la inclusió de prohibicions globals sobre productes plàstics d’alt risc, així com polímers i additius preocupants, és crucial per eliminar els plàstics més nocius i crear un estàndard mínim global comú. L’esborrany també inclou l’opció de desenvolupar requisits comuns de disseny de productes per garantir una economia circular i segura per als plàstics.
Què preveu el tractat?
- L’esborrany estableix que les nacions hauran de focalitzar-se en “la prevenció, la reducció progressiva i l’eliminació de la contaminació de plàstic al llarg del cicle de vida del plàstic”. Els seus enfocaments han de ser “complets” i cobrir totes les parts del cicle de vida.
- La idea és reduir el nivell absolut de producció de plàstics a escala mundial, centrant-se en els materials que representen més risc per al medi ambient i la salut pública. Sens dubte, això resultarà impopular entre les principals nacions productores i la indústria petroquímica.
- L’esborrany no proposa objectius numèrics limitats en el temps, però estipula que els productes químics nocius i els plàstics més difícils de reciclar s’han d’eliminar més ràpidament.
- Estableix prohibicions globals dels plàstics de més risc. És possible que els productes no hagin de ser d’un sol ús per tal de ser prohibits. L’esborrany també esmenta els plàstics de “durada curta”.
- Si s’estableixen objectius numèrics amb un temps determinat, poden variar entre les nacions per a tenir en compte factors com ara la contaminació actual i els nivells de producció, a més de les diferències econòmiques.
- L’esborrany estableix que cada nació haurà de desenvolupar i implementar un pla nacional, de manera similar a com funciona l’Acord de París sobre el clima. També haurien d’informar públicament i regularment del progrés.
- Els plans nacionals hauran d’incloure plans d’eliminació gradual dels plàstics, plans per protegir la salut humana, disseny de producte actualitzat i requisits de rendiment, mesures per ampliar els models de reutilització i recàrrega, mesures per escalar el reciclatge de productes i envasos, detalls sobre la gestió dels residus de les arts de pesca de plàstic i plans per netejar la contaminació plàstica existent.
- Els plans hauran de detallar com la reducció de la contaminació per plàstics pot millorar els resultats socials. A més, hauran de tenir en compte com es gestionarà l’impacte social d’una reducció de la fabricació de plàstics, en relació amb les possibles pèrdues de llocs de treball. L’ONU ha afirmat anteriorment que la transició és una oportunitat per crear llocs de treball i, amb el temps, evitarà que les persones facin feines de gestió de residus no regulades que solen comportar un sou baix i alts riscos per a la salut i la seguretat.
- El PNUMA crearà un nou òrgan central per facilitar la cooperació en l’execució del Tractat tan bon punt es ratifica la versió final. Es preveu que es faci durant el 2024.
