‘Stop the Clock’ als drets humans i al medi ambient: la Directiva sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat s’ajorna i pot quedar en irrellevant
La tan esperada Directiva (UE) 2024/1760 del Parlament Europeu i del Consell de 13 de juny, sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat[1] (CS3D), concebuda per responsabilitzar les empreses dels seus impactes als drets humans i al medi ambient, podria quedar en irrellevant. Recentment, s’ha ajornat la seva aplicació i podrien establir-se noves limitacions que plantegen seriosos dubtes sobre la seva eficàcia.
La Directiva CS3D obliga les empreses a aplicar mesures de diligència deguda tenint en compte les seves pròpies operacions, les de les seves filials, així com al llarg de la seva cadena de valor, amb l’objectiu d’evitar o eliminar els seus impactes negatius al medi ambient i als drets humans.La Directiva, per tant, amplia la responsabilitat de les empreses en els àmbits esmentats i les obliga a adoptar mesures per a evitar i eliminar els impactes negatius no només en les seves activitats directes, sinó també en les activitats dels seus socis comercials i proveïdors, siguin directes o indirectes. El que pot implicar que hagin d’assumir responsabilitats en cas d’incompliment, que es poden traduir en sancions o responsabilitats de caràcter civil.
Recentment, el 26 de febrer d’aquest any, la Comissió Europea va presentar la proposta de Directiva Òmnibus, dues propostes de Directiva que impliquen principalment l’ajornament i simplificació de diverses normatives europees en matèria de sostenibilitat, entre elles la CS3D. Si bé és cert que gran part de la proposta encara ha de superar l’aprovació per part del Parlament Europeu i del Consell, el passat 14 d’abril ja es va aprovar part del paquet Òmnibus, amb l’aprovació d’una de les propostes de Directiva.
Mitjançant la Directiva (UE) 2025/794 del Parlament Europeu i del Consell de 14 d’abril per la qual es modifiquen les Directives (UE) 2022/2464 i (UE) 2024/1760 pel que fa a les dates a partir de les quals els estats membres han d’aplicar determinats requisits de presentació d’informació sobre sostenibilitat i de diligència deguda per part de les empreses (denominada Directiva Stop-the-Clock)[2] es posposa un any l’aplicació de la CS3D per a les empreses més grans.
És difícil saber que passarà amb la resta del paquet simplificador, però tot sembla apuntar al fet que la CS3D es veurà substancialment afectada. Si ens atenim al text actual de la proposta de Directiva Òmnibus, la CS3D quedaria modificada, entre d’altres, en els punts següents[3]:
- Primer calendari d’aplicació: juliol de 2028 (ja aprovat)
- Cadena de valor: es limita l’obligació d’avaluació als proveïdors directes (Tier 1) excepte si hi ha informació plausible d’impactes adversos relacionats amb socis indirectes.
- Interval d’avaluació de diligència deguda: cada cinc anys, en lloc de cada any.
- Responsabilitat civil: se suprimeix el règim de responsabilitat civil a nivell de la UE, però es manté l’accés a la justícia i la compensació per a les víctimes.
- Sancions: s’elimina el límit mínim del 5% del volum de negoci.
Amb tot, s’ha de tenir en compte que un dels aspectes més rellevants i, en part ambiciosos, de la CS3D és l’obligació d’avaluar els impactes negatius al medi ambient i als drets humans al llarg de tota la cadena de valor. Aquest fet no només suposa un exercici de transparència per part de les empreses, sinó que obre la possibilitat d’un control extern més exhaustiu de les seves activitats directes i indirectes fora de la Unió Europea, on poden haver-hi requisits més laxos o controls no tan estrictes. És per això que la limitació als proveïdors directes suposa una dura estocada a les finalitats de la CS3D.
Cal tenir present que impactes negatius que afecten els drets humans i el medi ambient, molt sovint a Amèrica del Sud i Central, com la desforestació o la pèrdua de biodiversitat, es produeixen al llarg de la cadena de valor d’empreses europees i ambdós aspectes estan contemplats a la CS3D.
Sense anar més lluny, el 2024 el vicepresident de la Comissió Europea en aquell moment, Margaritis Schinas, va admetre que entre un 10% i un 20% de la desforestació global i la degradació dels boscos és causada pel consum de productes com la soja, el cafè o el cacau a la UE[4]. Si bé és cert que la desforestació es vol mitigar amb el Reglament EUDR[5], la seva aplicació també s’ha posposat fins a desembre d’aquest any[6] i la CS3D ofereix una protecció addicional a la del Reglament.
Prova d’això és que indígenes del Brasil i Colòmbia, van demandar el 2021 l’empresa Grupo Casino per la venda de carn relacionada amb l’acaparament de terres i la desforestació a l’Amazònia tot emparant-se en la llei francesa de 2017 de diligència deguda[7]. Amb independència de la resolució del procés, demostra la utilitat d’aquest tipus d’instrument jurídic per a garantir la protecció dels drets humans i el medi ambient.
Per altra banda, un estudi publicat el 2024 a Current Biology[8] indica que la creixent demanda de metalls i minerals està posant en risc més de quatre mil espècies de vertebrats, ja que les matèries primeres necessàries per a la infraestructura d’energia neta sovint es troben en punts calents de biodiversitat global.
La mineria extractiva també té impactes negatius en els drets humans. El 2024, defensores de la naturalesa de Mèxic i Guatemala van denunciar públicament que el model extractivista violenta comunitats i l’entorn natural. En una roda de premsa a Bilbao van destacar que la violència contra les persones defensores de la natura van causar 177 víctimes el 2022 i més de la meitat dels assassinats van ocórrer a Colòmbia, Brasil, Mèxic i Hondures. Les activistes van subratllar també que les activitats mineres han provocat contaminació, escassetat d’aigua i desintegració de les comunitats[9].
Resulta curiós com, emparant-se en la simplificació normativa i la competitivitat, la Unió Europea amb la Directiva Òmnibus fa passos enrere evidents en la protecció dels drets humans i el medi ambient.
L’anàlisi de la cadena de valor de les empreses resulta essencial per identificar els seus impactes en els drets humans i el medi ambient de forma exhaustiva. La limitació als proveïdors directes, sumat a què només s’aplica a empreses de més de 1.000 empleats, fa perdre a la CS3D molt potencial, ja que moltes empreses que els hi hagués afectat de forma indirecta quedaran fora de l’abast.
En aquest sentit, cal destacar l’Informe d’aquest mes de maig de L’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, on es posen sobre la taula diverses complicacions per a la CS3D derivades de la proposta Òmnibus, entre elles, l’anàlisi limitada al Tier 1, excepte en els casos on hi hagi informació plausible de vulneració de drets humans[10]:
“La Comissió reconeix[11] que una limitació estricta al primer nivell (tier 1) tindria un efecte perjudicial sobre l’eficàcia de la diligència deguda, ja que els principals riscos per als drets humans i el medi ambient sovint es produeixen molt més amunt (o avall) en la cadena de valor (per exemple, amunt en la fase d’obtenció de matèries primeres o en les primeres etapes de fabricació, o avall en la fase de transport). Aquesta limitació també reduiria significativament els impactes positius sobre la resiliència, els avantatges competitius derivats d’una millor implicació amb la cadena de valor, l’abordatge d’impactes reals, la reducció dels riscos reputacionals i l’assoliment de sinergies i eficiències en la cadena de valor mitjançant processos de producció i inversions respectuosos amb els drets humans i el medi ambient.
Tot i així, la Comissió proposa que les empreses realitzin avaluacions en profunditat sobre les operacions dels seus socis comercials més enllà del primer nivell només quan tinguin “informació plausible que suggereixi que s’han produït o es poden produir impactes adversos en aquest nivell”. Essencialment, això convertiria la diligència deguda en matèria de drets humans en un procés principalment reactiu pel que fa als impactes més enllà del primer nivell, i implicaria que les empreses ja no tindrien el control del seu propi procés de diligència deguda. De fet, aquest enfocament podria desincentivar les empreses a entendre l’abast dels riscos amb els quals estan relacionades, ja que, si no tenen “informació plausible”, no estarien obligades a actuar.”
Caldrà veure com queda el text final de la Directiva, però d’aprovar-se de forma íntegra el text presentat per la Comissió Europea, la CS3D podria quedar de facto amb un exercici més de reporting en sostenibilitat, resultant completament irrellevant per a les finalitats amb què va ser pensada.
[1]Text complet: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2024-81037
[2]Text complet: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=OJ:L_202500794
[3] https://www.ey.com/content/dam/ey-unified-site/ey-com/es-es/insights/rethinking-sustainability/documents/ey-profundizando-paquete-simplificacion-omnibus-ue-v2.pdf
[4] https://www.europapress.es/sociedad/medio-ambiente-00647/noticia-eurocamara-pide-ue-asuma-parte-culpa-deforestacion-incendios-amazonas-20241010180643.html
[5] Reglament (UE) 2023/1115 del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de maig de 2023, relatiu a la comercialització al mercat de la Unió i a l’exportació des de la Unió de determinades matèries primeres i productes associats a la desforestació i la degradació forestal, i pel qual es deroga el Reglament (UE) núm. 995/2010.
[6] https://trade.ec.europa.eu/access-to-markets/es/news/la-aplicacion-del-reglamento-eudr-sobre-productos-libres-de-deforestacion-se-retrasa-hasta
[7] https://forbes.co/2021/03/04/actualidad/indigenas-demandan-al-grupo-dueno-del-exito-por-destruccion-de-la-selva-tropical
[8] https://www.cell.com/current-biology/fulltext/S0960-9822(24)00895-9?_returnURL=https%3A%2F%2Flinkinghub.elsevier.com%2Fretrieve%2Fpii%2FS0960982224008959%3Fshowall%3Dtrue / https://www.cam.ac.uk/research/news/thousands-of-birds-and-fish-threatened-by-mining-for-clean-energy-transition
[9] https://www.europapress.es/euskadi/noticia-defensoras-naturaleza-mexico-guatemala-denuncian-modelo-extractivista-violenta-comunidades-20240305173741.html
[10] https://www.ohchr.org/sites/default/files/documents/issues/business/mhrdd/ohchr-commentary-omnibus.pdf
[11] https://commission.europa.eu/document/download/1da93ca2-7911-4e1f-9ce6-cecd09a85250_en?filename=SWD-Omnibus-80-81_En.pdf (pàg. 35)
