La prolongada guerra de Rússia a Ucraïna podria implicar un cost colossal de fins a 30.000 milions d’euros en reparacions climàtiques, segons un informe recent. Aquest càlcul engloba els danys ambientals significatius provocats pel conflicte, incloent-hi la contaminació de cossos d’aigua, l’emissió massiva de gasos d’efecte hivernacle i la destrucció d’ecosistemes essencials.
Un informe detallat de la ‘Initiative on Greenhouse Gas Accounting of War’ (IGGAW) ha revelat que la guerra ha emès aproximadament 175 milions de tones de diòxid de carboni en 24 mesos. Aquesta xifra equival a les emissions anuals de 90 milions d’automòbils. La IGGAW ha implementat metodologies innovadores per a mesurar l’anomenat “carboni de conflicte”, proporcionant una avaluació sense precedents en termes de precisió i exhaustivitat.
Les emissions de carboni derivades de la guerra a Ucraïna provenen de diverses fonts significatives:
- Un terç de les emissions prové directament de l’activitat militar. El consum de milers de milions de litres de combustible pels vehicles russos ha generat aproximadament 35 milions de tones de diòxid de carboni equivalent.
- Un altre terç de les emissions s’atribueix a les grans quantitats d’acer i formigó necessàries per a la reconstrucció d’infraestructures danyades. La demanda d’aquests materials ha contribuït significativament a les emissions totals.
- El terç restant s’origina en diverses fonts. Els incendis provocats pels combats han augmentat considerablement en grandària i intensitat des de la invasió. Les imatges satel·litàries han revelat que al voltant de 27.000 incendis han calcinat gairebé un milió d’hectàrees de terreny. A més, els atacs a infraestructures energètiques, com els dipòsits de combustibles fòssils i els gasoductes Nord Stream, han alliberat grans quantitats de metà, equivalents a 14 milions de tones de diòxid de carboni.
Els incendis han estat particularment devastadors, amb satèl·lits revelant una vasta extensió de terreny cremat. A més, la desviació de vols comercials a causa de restriccions de seguretat ha contribuït amb emissions addicionals, sumant aproximadament 24 milions de tones de diòxid de carboni.
Una altra font significativa d’emissions és l’alliberament d’hexafluorur de sofre (SF6), un gas d’efecte hivernacle extremadament potent utilitzat en commutadors elèctrics. El SF6 s’ha escapat en grans quantitats a causa dels bombardejos, generant un impacte climàtic significatiu.
La IGGAW ha enfrontat nombrosos desafiaments en la recopilació i anàlisi de dades, a causa del secretisme en temps de guerra i els perills físics. Utilitzant dades satel·litàries, informació governamental, estudis científics i entrevistes amb experts, la iniciativa ha desenvolupat una metodologia des de zero.
Utilitzant la metodologia més recent, els investigadors han estimat un cost significatiu per tona de carboni emesa. Segons el IGGAW, Rússia podria enfrontar una compensació de 32.000 milions de dòlars (aproximadament 29.500 milions d’euros) en reparacions climàtiques pels primers 24 mesos del conflicte. El govern ucraïnès ha rebut positivament aquest informe, considerant-lo un suport crucial per a la seva demanda d’indemnització contra Rússia.
L’informe, a més, assenyala que Ucraïna pot utilitzar la compensació per mitigar el dany climàtic que Rússia ha causat revertint la majoria de les emissions de guerra en benefici de la comunitat mundial.
Tot i això, el dany climàtic en si no és específic d’Ucraïna: les emissions de gasos d’efecte hivernacle afecten tot el planeta quan entren a l’atmosfera. Això complica la qüestió de qui hauria de beneficiar-se de qualsevol possible reparació climàtica.
“Hi ha tot tipus d’idees i discussions sobre com distribuir aquestes reparacions”, va dir Lennard de Klerk, autor principal de l’informe.
Per tant, encara que el cost estigui definit, no hi ha encara una idea clara de com distribuir aquesta compensació.
L’any 2022, una Resolució de l’Assemblea General de l’ONU va exigir a Rússia indemnitzar a Ucraïna pels danys de la guerra, i el Consell d’Europa va crear un registre de danys que ara inclourà l’informe d’emissions climàtiques. Aquest informe representa l’avaluació més actualitzada i completa de les conseqüències climàtiques de la invasió russa, proporcionant un marc essencial per a futures demandes de reparacions i enfortint la necessitat d’acords internacionals sobre protecció ambiental en temps de conflicte armat.
L’esforç continu de la IGGAW per refinar les seves metodologies i superar els obstacles de recopilació de dades subratlla la importància de comptar amb avaluacions precises i detallades en la lluita contra el canvi climàtic, especialment en contextos de guerra.
Jana Secall Ferré
