Actualment vivim una creixent atenció cap a la promoció d’energies renovables com a mitjà per a aconseguir l’autoconsum energètic, reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i fomentar la transició cap a una economia més sostenible. En concret al nostre país, aquest enfocament es reflexa en els compromisos adquirits a diversos convenis internacionals i al Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030.
Tanmateix, aquesta tendència coexisteix amb un escenari normatiu complex i en constant evolució i ens porta a preguntar-nos: impulsar les energies renovables planteja el risc de debilitar la protecció ambiental? La realitat que observem és que es busca simplificar els procediments d’avaluació ambiental per tal d’accelerar aquest desenvolupament de les renovables. Si bé la simplificació dels procediments pot ser una eina beneficiosa per a impulsar l’activitat econòmica, ha d’equilibrar-se acuradament amb la necessitat de protegir els recursos naturals i minimitzar els impactes ambientals negatius.
Especialment, s’ha d’assegurar una participació significativa del públic i de les autoritats ambientals en el procés d’avaluació ambiental, inclús en el context de procediments simplificats. La participació pública exerceix un paper crucial en la identificació i avaluació dels impactes ambientals, i la seva exclusió o limitació pot debilitar la legitimitat i efectivitat del procés d’avaluació.
Un dels reptes als que ens enfrontem són les interpretacions judicials recents. En aquest sentit s’ha pronunciat la sentència 1768/2023, de 21 de desembre, del Tribunal Suprem (secció 5a. i ponent Ángeles Huet De Sande), en la qual la controvèrsia es centra en la tramitació del procediment d’avaluació d’impacte ambiental i la reducció de terminis en el mateix.
En aquest cas, el Tribunal Suprem resol els recursos de cassació interposats per EDP Renovables España, S.L. i la Xunta de Galicia contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galicia, del 21 de gener del 2022, que admetia el recurs contenciós administratiu interposat per un particular, anul·lava l’autorització prèvia i de construcció del parc eòlic de Corme G-3 a Ponteceso i imposava les costes a les demandades.
ELS FETS
Inicialment es va instal·lar un parc eòlic que anys desprès va esdevenir un procediment de repotenciació en el que EDP Renovables España, S.L. va fusionar a la promotora inicial i va sol·licitar que el procediment ja iniciat, com a ordinari, fos tramitat conforme a la Llei 5/2017, de 19 d’octubre, de Fomento de la Implantación de Iniciativas Empresariales en Galicia. En conseqüència, el Consello de la Xunta de Galicia va declarar d’interès especial el projecte de modificació substancial del parc eòlic i va acordar la seva tramitació de forma prioritària i amb una reducció dels terminis a la meitat. Iniciat el procediment, a la vegada que es recavaven els informes, es va obrir el termini d’informació pública als titulars de les parcel·les afectades, en el qual es van presentar al·legacions. A conseqüència, es van elaborar nous informes sectorials però no es va tornar a donar tràmit d’informació pública. Finalment, es va atorgar l’autorització administrativa prèvia i de construcció del parc. Amb posterioritat, un particular va interposar un recurs d’alçada contra la resolució d’autorització del Director Xeral de Enerxía e Minas de la Consellería de Economía, Emprego e Industria, el qual va ser desestimat per silenci administratiu , interposant-se posteriorment un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Galicia.
SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE GALICIA
La sentència del Tribunal Superior de Justícia rebutja gairebé tots els arguments del recurs però acull dos motius d’anul·lació: la defectuosa realització del tràmit d’informació pública en el procediment d’avaluació ambiental derivada d’una improcedent reducció del termini i el fet que els informes sectorials haurien d’haver estat recavats abans de sotmetre’s el projecte i l’estudi d’impacte ambiental al tràmit d’informació pública.
Pel que fa a la reducció dels terminis, l’actor considera que no és procedent l’aplicació de l’apartat 4 de la disposició addicional primera de la Llei 8/2009, de 22 de desembre, per la qual es regula l’aprofitament eòlic a Galicia i es creen el cànon eòlic i el Fons de Compensació Ambiental, que permet la reducció a la meitat per ser un procediment prioritari. Pel que fa a la instrucció del procediment ambiental, la sentència es fonamenta en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental (en endavant “LEA”), on el seu article 36.1 fixa un termini no inferior a 30 dies, precepte que va transposar la Directiva 2011/92/UE del Parlament Europeu i del Consell de 13 de desembre de 2011, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient. En el seu article 6.3 ordena que tots els Estats membres garanteixin el tràmit dins d’uns terminis raonables, terme que va ser concretat en que el termini fixat no seria inferior a 30 dies. Així, la sentència considera que no és conforme al dret europeu la reducció del termini d’informació pública en el procediment d’avaluació d’impacte ambiental.
En relació a la necessitat de que els informes sectorials hagin de recavar-se abans de sotmetre’s el projecte i l’estudi d’impacte ambiental en el tràmit d’informació pública, s’argumenta en base a l’article 36.1 de la LEA (la informació pública es durà a terme en una fase en la qual estiguin obertes totes les opcions) i l’article 6.3 de la Directiva 2011/92/UE (els Estats garantiran que es posi a disposició del públic interessat tota la informació recollida). La sentència considera que els qui van participar al tràmit d’informació pública no van poder exercir de forma plena el seu dret a participar de forma efectiva i amb ple coneixement de totes les opcions que es presentaven, en un tràmit que necessàriament havia de realitzar-se abans d’adoptar la decisió definitiva sobre el projecte que es promovia. Manifesta que si el departament autonòmic vol donar una resposta conforme a dret a la sol·licitud de la promotora, pot recavar novament aquests informes o donar-los per realitzats, en tot cas abans de sotmetre el seu contingut a un tràmit d’informació pública durant el termini legalment establert. Mentrestant, anul·la l’acord impugnat.
SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM
Centrant-nos ara en els arguments del Tribunal Suprem, la interlocutòria que admet els recursos de cassació considera que existeix una qüestió en la qual hi concorre interès cassacional objectiu per a la formació de jurisprudència: si els informes sectorials que es requerien per a la tramitació d’avaluació d’impacte ambiental havien (o no) de recavar-se abans del tràmit d’informació pública. S’identifiquen com a normes jurídiques a interpretar: la LEA i la Directiva 2011/92/UE. L’article 6.4 del Conveni sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient (Conveni d’Aarhus) estableix que la participació del públic ha de començar a l’inici del procediment de la presa decisions amb incidència al medi ambient, és a dir, quan totes les opcions i solucions siguin possibles i quan el públic pugui exercir una influència real. La LEA consagra la participació pública com a principi al que han de subjectar-se els procediments d’avaluació ambiental. L’article 6 de la Directiva 2011/92/UE es pronuncia en el mateix sentit. Tot i així, la sentència destaca que cap d’aquestes normes imposa expressament que el tràmit de consultes s’hagi de realitzar abans del d’informació pública per a aportar els documents extrets d’aquell. La Directiva estableix principis i disposicions fonamentals però no tràmits concrets, per a que siguin els Estats els que els desenvolupin. En quant al contingut establert per la LEA, a la informació pública han d’incorporar-se el projecte, l’estudi i les dades informatives, sense fer menció dels informes de les consultes. Per tant, l’argument es basa en que els dos tràmits poden realitzar-se simultàniament. En el cas de que el promotor inclogués en el projecte o a l’estudi d’impacte ambiental modificacions que suposin efectes ambientals significatius diferents dels previstos, es realitzarà un nou tràmit d’informació pública i consultes. Però en aquest sentit, l’administració va considerar innecessari aquest nou tràmit, motius els quals la sentència no entra a analitzar. Manifesta que la LEA és una norma estatal de caràcter bàsic en la majoria dels seus preceptes, que dissenya un esquema procedimental comú al que han d’adaptar-se les autonomies, però els hi dona un marge de decisió sobre la forma concreta de dissenyar el procediment ambiental i la seva articulació. És a dir, és una norma bàsica que s’ajusta a la normativa europea però que permet que cada Comunitat Autònoma detalli les seves particularitats. Per tant, ni la Directiva 2011/92/UE ni la LEA imposen com a requisit formal d’obligat compliment que abans de la informació pública hagi de realitzar-se el tràmit de consultes a les autoritats, sense que això exclogui que les particularitats d’un altre cas ho exigissin. A raó de tot això es considera correcte que els dos tràmits s’hagin donat de manera simultània a l’inici del procediment i conclou que no pot declarar-se la invalidesa del tràmit d’informació pública.
Pel que fa a la reducció del termini, el Consello de la Xunta va declarar d’interès especial aquest projecte, havent-se de tramitar de forma prioritària i amb reducció dels terminis a la meitat. La sentència torna a l’argument consistent en que l’article de la LEA no té caràcter bàsic i que el de la Directiva 2011/92/UE fa referència al “públic interessat” i que la sentència recorreguda no considera que la reducció del termini impliqui que el tràmit hagi estat insuficient o hagi impedit i obstaculitzat al públic la presentació d’al·legacions ni que tal reducció hagi pogut qualificar-se de no raonable.
Tot aquest cas planteja un debat sobre la correcta interpretació i aplicació de la normativa relacionada amb l’avaluació ambiental i els terminis en projectes d’energia renovable on s’hauria de destacar la importància del dret a la participació pública i la transparència en aquests procediments. La cerca de l’equilibri entre l’agilitat procedimental i la protecció ambiental segueix sent un objectiu clau en la formulació de polítiques i regulacions en aquest sector.
MICAELA MORILLO RUIZ
