Privació dels drets d’accés a la consulta prèvia, a la informació i a la participació pública dels pescadors artesanals de la conca de Pelotas.
El 13 de desembre de 2023, l’Agència Nacional de Petroli, Gas Natural i Biocombustibles (ANP) del Brasil, va subhastar 602 blocs petroliers a terra i al mar, cobrint un total del 2% del territori nacional. 165 d’aquests blocs estan ubicats a la Conca de Pilotes, conjugat geològic de la Conca Orange de Namíbia, on s’han realitzat descobriments de milers de milions de barrils en els darrers anys. Ubicada a l’extrem sud del Brasil, la Conca sedimentària de Pilotes s’estén sobre la costa dels estats federats de Santa Catarina i Rio Grande del Sud fins a Cap Poloni a l’Uruguai.
D’aquests 165 blocs de la Conca de Pilotes, 72 se superposen a àrees de la Zona de Preservació de Corals. La costa del sud del país és un hàbitat de cetacis de l’espècie Pontoporia blainvillei, actualment amenaçada dextinció. També és un corredor migratori i zona d’alimentació per a tortugues marines (Dermochelys coriacea).
Així les coses, 34 blocs de la Conca van ser obtinguts per Petrobrás, Chevron i CNOOCa finals de 2023. Segons la Chevron, la perforació, etapa posterior als estudis sísmics, està prevista per a l’any de 2028. Els blocs petrolífers adquirits estan ubicats davant de la costa de les ciutats de Rio Grande i São José do Norte. Amb almenys 35 espècies de peixos i set espècies de crustacis.
El maig de 2024, l’Institut Brasiler del Medi Ambient i dels Recursos Naturals Renovables (IBAMA) —òrgan responsable de l’execució de la legislació ambiental i de la concessió de llicències ambientals dels estudis sísmics ambientals (ESA) per identificar el potencial de gas i petroli— va fer una reunió tècnica per presentar el resultat de les llicències ambientals de cinc activitats de recerca sísmica marítima per a la Conca de Pilotes. L’objectiu ha estat debatre els impactes socioambientals de les activitats, reflectits en els estudis ambientals per a investigacions sísmiques posant èmfasi en els efectes sobre la pesca, els mamífers marins i les aus, així com les mesures de mitigació proposades.
Aquests estudis, essencials per avaluar l’existència de petroli i gas abans de perforar, contenen més de 660 pàgines d’informació tècnica complexa, cosa que en dificulta la comprensió per a aquells que no estan familiaritzats amb aquests temes. A més, l’IBAMA ha fixat un termini de només tres setmanes per rebre comentaris per escrit, fet que transgredeix els drets d’accés a la informació ambiental i a la participació pública en la presa de decisions, en particular dels pescadors artesanals.
Tal com va indicar el col·lectiu Água é Bem Comum en les Consideracions sobre els estudis d’avaluació sísmica, l’estudi té diverses deficiències importants, com ara: 1) una avaluació biològica incompleta; 2) superposició de la zona sísmica amb hàbitats sensibles; 3) manca d’anàlisi d’impacte acumulatiu; 4) omissió de les emissions d’abast 3; 5) mesures de mitigació inadequades; i 6) impactes en la pesca artesanal i comercial.
Un dels aspectes socioambientals més sensibles a la regió és la pesca artesanal, un sector econòmic clau. Només a l’estat del Riu Gran de Sud s’estima que hi ha 21.969 pescadors artesanals, reconeguts com a comunitats tradicionals segons la Política Nacional per al Desenvolupament Sostenible dels Pobles i Comunitats Tradicionals. Aquesta política garanteix la participació efectiva en els processos de presa de decisions, en compliment de la Convenció 169 de l’OIT i del dret a la consulta prèvia, lliure i informada.
A banda de l’incompliment dels drets a la consulta prèvia, a la informació i a la participació dels pescadors artesanals en els processos d’oferta de blocs petrolífers a la Conca, l’ESA amb prou feines ha tingut en compte les comunitats de pescadors artesanals de Rio Grande i São José do Norte, excloent-ne les comunitats Llacuna dels Ànecs, separada de l’oceà Atlàntic per una península davant de la zona dels blocs adquirits i de les ciutats esmentades. Per exemple, les gambes típiques de la llacuna depenen de l’aigua de mar per al seu desenvolupament. El fet que només es consideressin les comunitats pesqueres d’aquestes dues ciutats demostra una visió fragmentada del medi ambient.
L’estudi també minimitza les possibles interaccions entre la investigació sísmica i la pesca, i les limita al trànsit d’embarcacions auxiliars. Les mesures de mitigació proposades es redueixen a un Projecte de Comunicació Social fundat en divulgació d’informació d’impactes que no són clarament descrits.
Davant les insuficiències persistents de l’ESA respecte a la pesca i als pescadors artesanals, no es poden oblidar els múltiples impactes revelats per Chernaik, et al. (2024), tenint en consideració l’ús de pistoles d’aire comprimit muntades en una embarcació: 1) el fort soroll de les pistoles d’aire comprimit pot alterar el comportament dels peixos de la zona, provocant que s’allunyin del soroll i es desorientin; 2) les poderoses ones sísmiques generades per les pistoles d’aire comprimit poden causar danys físics als peixos i hàbitats. Aquests danys poden incloure la ruptura de les bufetes natatòries dels peixos, ferides internes o danys als hàbitats crítics, com els esculls de corall o altres estructures; 3) el soroll de les pistoles d’aire comprimit pot fer que els peixos s’allunyin de l’àrea afectada i causar el desplaçament de les poblacions de peixos. Això pot afectar les activitats de pesca de la zona i, a llarg termini, impactar la viabilitat de la pesca regional; 4) la pertorbació o el desplaçament de poblacions de peixos pot afectar significativament les comunitats de pescadors que depenen d’aquests recursos. La reducció en les captures a causa de canvis en el comportament dels peixos podria disminuir els ingressos i augmentar les dificultats econòmiques de les comunitats de pescadors i les seves famílies.
Es miri per on es miri, aquest és un assumpte indefensable si es té en compte la política global de transició energètica per promoure una economia de baix carboni, la qual cosa suposa la mitigació dels gasos amb efecte d’hivernacle. A més, és contradictori, ja que en pocs mesos se celebrarà al Brasil la COP30 que, entre altres temes, debatrà sobre la justícia climàtica i els impactes socials del canvi climàtic, les tecnologies denergia renovable i les solucions de baix carboni. També cal posar en relleu que l’última Contribució Nacional Determinada (NDC) brasilera es compromet a emetre 1,20GTCO2e el 2030, la qual cosa representa una reducció de 53,1% amb relació al 2025 – el 2023 va emetre 2,3 GtCO2e. Tot i això, ni l’ANP, ni l’ESA tampoc van exposar dades sobre les estimacions d’emissió de GEH a causa de l’explotació dels blocs petrolífers.
Encara que es desconeguin aquestes estimacions, la veritat és que la subhasta d’aquests blocs implica una violació del dret humà/fonamental al medi ambient equilibrat, reconegut com a tal a la Constitució de la República Federativa del Brasil de 1988, bé com del dret a un clima segur. Cal recordar que els drets d’accés dels pescadors artesanals no observats són un dels fonaments del dret de viure en un medi ambient sa. Així i tot, cal ressaltar que els drets d’accés esmentats dels pescadors artesanals no observats constitueixen un requisit essencial per a la realització col·lectiva del dret a un medi ambient ecològicament equilibrat i de la justícia climàtica.
Autors:
Dra. Márcia Rodrigues Bertoldi, professora i investigadora a la Facultat de Dret de la Universitat Federal de Pelotas. Membre del col·lectiu Água é Bem Comum www.aguaebemcomum.org.
Dra. Isabela Figueroa, professora titular del programa de Dret de la Universitat del Magdalena (Colòmbia). Membre del col·lectiu Água é Bem Comum www.aguaebemcomum.org.
