El passat 14 d’abril, l’IIDMA va celebrar una jornada de debat sobre el rol de la judicatura en la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del medi ambient que va comptar amb la participació d’especialistes com Valvanera María Ulargui, directora de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic; Jorge Jiménez Martín, magistrat i director de l’Escola Judicial del Consell General del Poder Judicial (CGPJ); Wenceslao Olea Godoy, magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem y Vocal del CGPJ; Guillermina Yanguas Montero, magistrada de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, entre d’altres.
La sessió va iniciar amb una presentació per part de l’experta en matèria de canvi climàtic, María José Sanz, biòloga i directora científica del Centre Basc de Canvi Climàtic, la qual va explicar l’engranatge i funcionament de l’Assemblea Ciutadana pel Clima celebrada l’any 2022, que pretenia donar resposta a la premissa: “Una Espanya més segura i justa enfront del canvi climàtic, com ho fem?”.
L’Assemblea té com a resultat un informe de recomanacions i propostes públiques que serveixen per generar debat a tots els nivells, des de l’Administració fins a qualsevol actor de l’economia. Així, l’IIDMA va centrar el debat en la recomanació número 146, que proposa “formar jutges i membres de la judicatura sobre les respostes enfront del canvi climàtic i la protecció del medi ambient”.
La directora de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic va iniciar el debat posant sobre la taula la necessitat de polítiques més ambicioses en matèria de canvi climàtic donat l’últim informe de l’IPCC, el qual corrobora que l’augment d’1,5 °C és el límit al qual el planeta es pot subjectar, ja que actualment estem als 1,1 °C i ja es veuen els impactes. L’informe constata que hi ha una finestra d’oportunitat, però es tanca aquest any. Informes anteriors imposaven la reducció del 40% de les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH) respecte a 1990, però després de l’Acord de París, el percentatge passa a ser del 55. Aquesta mesura implicarà la revisió de tota la legislació prèvia relativa al comerç de drets d’emissió, als sectors industrial, l’elèctric, el marítim, el de l’aviació, etc. Amb tot, les demandes que es poden interposar amb relació a aquesta temàtica impliquen conceptes de difícil comprensió i molt canviants, per això considera necessària la formació complementària per a jutges i magistrats.
El magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem opina diferent, considera difícil impartir una formació específica en medi ambient, ja que aquest es protegeix des de les diferents activitats que es pretenen executar, des de molts punts de vista. I totes aquestes activitats es troben regulades a la llei, la qual els jutges tenen l’obligació d’aplicar. Així, tant la Llei del Sòl, la Llei d’Aigües, la Llei de Costes, com en matèria de forests, energia, contractació administrativa, etc. contenen disposicions que preveuen la protecció del medi ambient. Destaca tres lleis que es van aprovar únicament amb aquesta intenció: la Llei d’Avaluació Ambiental del 2013, la Llei de Qualitat de l’Aire del 2007 i la recent Llei de Residus de 2022. Amb tot, considera que no és necessària la formació específica, però sí que ho és la sensibilització en matèria de medi ambient, la qual ja ve imposada pel legislador, ja que, al cap i a la fi, els jutges el que fan és aplicar la llei. El que és imprescindible és tenir una bona formació en dret administratiu general i, sobretot, alliberar la càrrega de feina dels Jutjats per tal que puguin donar a cada cas el temps i la implicació que necessiten.
La magistrada de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid va assenyalar que era difícil saber si el nombre d’assumptes en matèria de medi ambient havien augmentat en els últims anys, doncs la majoria d’assumptes que inclouen un debat sobre la protecció del medi ambient no s’inclouen en l’epígraf de “medi ambient” de les estadístiques judicials. Així i tot, afirma que han incrementat els casos en els quals s’utilitzen arguments relacionats amb la necessària protecció del medi ambient. La ponent advoca per una major especialització dels jutges i magistrats en la formació relativa a qüestions ambientals, proposant una doble via: la inclusió de temes relatius al medi ambient en la matèria obligatòria de les oposicions, sobretot per als àmbits civil i penal, i l’impuls de cursos de formació per a jutges i magistrats ja en exercici, labor que el Consell del Poder Judicial ja té en marxa.
El director de l’Escola Judicial del CGPJ reconeix que en la fase d’oposicions els estudiants no disposen de més d’1 tema en matèria ambiental, però destaca els dos anys obligatoris d’Escola Judicial posteriors a les oposicions, que tenen consideració de Màster Universitari i en el que, amb el pas dels anys, s’han anat augmentant les assignatures en matèria ambiental. A més, també destaca el funcionament de la formació contínua, que es construeix mitjançant la detecció de necessitats dels mateixos jutges i experts en jurisdicció. D’això neix el Fòrum de formació i estudis ambientals que s’imparteix pel CGPJ 3 cops a l’any, però que és insuficient perquè només hi ha 45 places per curs. També s’imparteixen cursos en matèria d’incendis forestals, ordenació del litoral, repercussions ambientals i penals amb relació a les espècies exòtiques invasores, etc. Proposa introduir a la formació específica un element de mèrit per al desenvolupament professional que avui dia no té, així, reconeix que cal treballar més i generar més continguts de qualitat.
Així, tots tres ponents convergeixen amb la idea que no és necessari crear una categoria d’especialització per a jutges en matèria de medi ambient, ja que no n’hi ha per altres matèries complexes com és el tributari, però divergeixen amb el nivell de formació necessari durant la carrera judicial en aquest àmbit.
La jornada es va tancar amb unes paraules del Subsecretari per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Miguel Ángel González Suela, recordant als assistents que “l’autèntic conservacionista és algú que sap que el món no és una herència dels seus pares, sinó un préstec dels seus fills”.
