L’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA) va celebrar el 29 de juny passat la jornada de presentació del Projecte “Debates y Acciones sobre Medio Ambiente y Clima”, el qual té com objectiu, en paraules de la directora i fundadora de l’IIDMA, Ana Barreira, donar a conèixer les diverses solucions jurídiques a la crisi climàtica a nivell internacional, europeu i espanyol, fent especial èmfasi en la necessitat de millor la capacitat respecte a l’adaptació al canvi climàtic.
La jornada va comptar amb la participació de diferents representants del conjunt d’administracions que tenen competències en l’aplicació de la normativa ambiental per observar quin és el nivell de desenvolupament dels instruments legals necessaris per encarar l’adaptació al canvi climàtic amb el màxim de garanties possibles. Entre les participants hi havia Anna Dimitrijevics, sub-directora de la Unitat d’Adaptació i Resiliència al Canvi Climàtic de la Direcció General d’Acció pel Clima; Alba Iranzo, advocada ambiental sènior del’IIDMA i coordinadora a Espanya del Proyecto DACE; María Salazar Guerra, cap del servei tècnic de la Subdirecció General de Coordinació de l’Oficina espanyola de Canvi Climàtic; María López Sanchís, directora general de Sostenibilitat Ambiental i Canvi Climàtic del govern de la Junta d’Andalusia, i María Sagrario Pérez, directora general de Qualitat Ambiental, Sostenibilitat i Canvi Climàtic del Govern de la Xunta de Galícia, entre altres.
“La resposta al canvi climàtic és jurídica”
La jornada va començar amb unes paraules a càrrec d’Ana Barreria remarcant que “la resposta al canvi climàtic és jurídica, ja que “es porten desenvolupant una multitud de disposicions de caràcter normatiu relatives a la lluita contra l’emergència climàtica des de 1992”. En aquest sentit, va destacar que ens trobem davant d’un dels pocs casos en què “la societat va endarrerida respecte al dret, quan normalment succeeix tot el contrari”.
Tot seguit, Alba Iranzo va exposar els resultats obtinguts en les enquestes dutes a terme a la població espanyola dins el Projecte DACE. Els resultats, que es poden trobar a la pàgina web de l’IIDMA, mostren com els ciutadans estan cada cop més preocupats per la crisi climàtica, especialment aquells que resideixen en zones rurals. En aquest sentit, veuen l’Estat com un país molt vulnerable front l’emergència climàtica, ja que hi veuen una gran afectació en l’esfera personal i de drets. També mostren desconeixement sobre conceptes claus en la transició ecològica, tals com “mitigació” i “adaptació”. Aquest apunt final denota la necessitat de més formació ecològica de la societat espanyola en conjunt.
L’adaptació, un dels àmbits clau els pròxims anys
A continuació, les diferents administracions competents per aplicar mesures de cara l’adaptació climàtica, van exposar les actuacions que estan duent a terme amb l’objectiu d’aconseguir la millor adaptació possible enfront de les conseqüències derivades de l’escalfament global. Un fet clar, tal com van exposar els diferents ponents, és que l’adaptació és un dels àmbits més importants de cara als pròxims anys i una mostra clara és la multitud de mencions que podem trobar en diferents textos legals internacionals ambientals com són els Acords de París, entre d’altres.
D’una banda, Anna Dimitrijevics, en representació de la UE, va fer un recull de les diverses actuacions que l’administració europea està adoptant. Va destacar la importància de l’European Climate Law, EU Adaptation Strategy o de l’European Climate Risk Assessment, entre altres eines bàsiques per assolir els objectius establerts.
D’altra banda, Salazar va recordar les vulnerabilitats especials a les quals ha de fer front el territori espanyol i va assenyalar la importància que tenen el PNIEC i el PNACC com a instruments eficaços per aconseguir una adaptació efectiva enfront de les noves situacions climàtiques existents.
Finalment, en l’àmbit autonòmic, representants d’Andalusia, Galícia i les Illes Balears van exposar les diferents iniciatives que estan implementant dins l’àmbit competencial propi. En aquestes ponències, cada comunitat autònoma va poder ressaltar quines són les principals amenaces a les quals han de fer front els seus territoris, quines polítiques s’estan aplicant i quins àmbits haurien de millorar per obtenir amb més celeritat els objectius recollits per la legislació. En l’àmbit local, l’Ajuntament de València va recalcar la importància de l’administració local en el desenvolupament de les polítiques d’adaptació, fent esment a diverses actuacions que estan duent a terme, com són la pacificació de carrers o la construcció de carrils bici.
La jornada va finalitzar amb unes breus conclusions realitzades per Ana Barreira, destacant la necessitat de “prendre accions per adaptar-nos i mitigar el canvi climàtic” i “d’actuar, conjuntament, no solament en l’àmbit europeu, sinó global”.
