La UE busca una ràpida restauració de la natura: el Reglament 2024/1991 del Parlament Europeu i del Consell de 24 de juny.
El 22 de juny de 2022 va començar un procediment legislatiu a la UE mitjançant la proposta de la Comissió Europea sobre el Reglament de restauració de la naturalesa, en el marc de “l’Estratègia de la UE sobre la biodiversitat d’aquí a 2030: Reintegrar la naturalesa a les nostres vides”, que s’enquadra en el “Pacte Verd Europeu”. Aquest procediment legislatiu va finalitzar amb l’aprovació del Reglament (UE) 2024/1991 del Parlament Europeu i del Consell de 24 de juny de 2024 relatiu a la restauració de la naturalesa i pel que es modifica el Reglament (UE) 2022/869[1] i que ha entrat en vigor (d’ara endavant, el Reglament) el 18 d’agost de 2024.
La naturalesa jurídica d’aquesta norma és de Reglament i no de Directiva, aspecte que demostra que aquesta vegada la UE ha volgut una major harmonització respecte a l’important objectiu que actualment té pel que fa a la protecció i recuperació de la biodiversitat. Cal recordar que un Reglament permet que totes les mesures previstes al text legal siguin d’aplicació directa i immediata a tots els països de la UE, mentre que una Directiva requereix una transposició interna per part dels estats membres de la UE. Per tant, era clau que la norma de restauració de la natura fos en forma de Reglament, en cas contrari, molt difícilment es podrien complir els objectius tan ambiciosos proposats i en un període de temps tan breu.
Una vegada exposada aquesta qüestió prèvia, examinem els aspectes principals d’aquest Reglament de restauració de la natura.
Primer, l’article 4 estableix les obligacions que tenen els estats membres respecte als ecosistemes[2] terrestres, costaners i d’aigua dolça fins a l’any 2050. L’objectiu essencial és assolir la bona condició d’almenys el 30% de les zones dels tipus d’habitats inclosos en l’Annex 1 del Reglament de restauració de la natura, d’aquí[3] l’any 2030, del 60% d’aquí a l’any 2040 i del 90% d’aquí a l’any 2050.
Segon, l’article 5 fixa les mesures que hauran d’establir els estats membres per recuperar els ecosistemes marins de l’actualitat fins a l’any 2050. L’objectiu essencial és aconseguir la bona condició d’almenys el 30% de les zones dels tipus d’habitats inclosos en l’Annex 2 del Reglament de restauració de la natura, d’aquí a l’any 2030, del 60% d’aquí a l’any 2040 i del 90% d’aquí a l’any 2050.
Tercer, l’article 8 determina que els estats membres hauran de garantir que, d’aquí al 31 de desembre de l’any 2030, no hi hagi una pèrdua neta de la superfície total d’espais verds urbans[4] ni de coberta arbòria urbana[5] en zones d’ecosistemes urbans.
Quart, l’article 9 del Reglament, relatiu a la restauració[6] de la connectivitat natural dels rius i de les funcions naturals de les planes al·luvials, determina que els estats membres elaboraran un inventari de barreres artificials que determini les que han de ser eliminades.
Cinquè, l’article 10 del Reglament, relatiu a la restauració de les poblacions de pol·linitzadors[7], estableix que per la millora de la seva diversitat i la inversió del declivi de les poblacions pol·linitzadores, els estats membres hauran d’aplicar mesures adequades i eficaces, d’aquí fins a l’any 2030, i posteriorment, augmentar les poblacions de pol·linitzadors.
Sisè, els articles 11 i 12 del Reglament fixen les obligacions als estats membres de restaurar els ecosistemes agrícoles i forestals gràcies a l’establiment de mesures que millorin a escala estatal una sèrie d’indicadors. Amb relació als ecosistemes agrícoles, cal augmentar almenys els paràmetres de dos dels tres indicadors següents: índex de papallones de pastures, reserves de carboni orgànic en sòls minerals de terres de cultiu i proporció de superfície agrària amb elements paisatgístics de gran diversitat. Mentre que per als ecosistemes forestals, cal augmentar almenys els paràmetres de sis dels set indicadors següents: fusta morta en peu, fusta morta caiguda, proporció de boscos no coetanis, connectivitat forestal, reserves de carboni, percentatge de boscos dominats per espècies arbòries autòctones i diversitat d’espècies arbòries.
Per acabar, l’article 13 del Reglament determina que els estats membres, en compliment dels objectius dels ja mencionats articles 4 i 8 a 12, hauran de contribuir al compromís de plantar almenys 3.000 milions d’arbres addicionals al territori de la UE, d’aquí a l’any 2030.
Així mateix, l’article 26 del Reglament instaura el deure de revisió de l’aplicació del present Reglament, per part de la Comissió Europea, abans que acabi l’any 2033. Aquesta disposició final és molt important per poder garantir que els estats membres compleixen amb els diferents objectius que té el Reglament i que s’han destacat en el present article.
En cas que la Comissió, un cop efectuada la revisió, detecti que algun estat membre incompleix alguna de les previsions legals establertes pel Reglament, podrà iniciar d’ofici el procediment d’infracció contra l’estat. La ciutadania també pot presentar una denúncia a la Comissió Europea per tal que aquesta engegui el mateix procediment. Tot això, a banda de les accions legals previstes en cada estat. Així, una vegada admesa la denúncia, la Comissió Europea podrà enviar una carta d’emplaçament a l’estat i, si no rep una resposta detallada per part de l’estat en qüestió o la mateixa és insatisfactòria, la Comissió Europea, en virtut de l’article 258 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), podrà emetre un dictamen motivat instant a l’estat membre en qüestió a informar de les mesures que ha adoptat per donar compliment a les seves obligacions. Si aquest dictamen no és atès, la Comissió podrà presentar un recurs d’incompliment contra l’estat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
El TJUE, en virtut de l’article 260 del TFUE, podrà obligar a l’estat membre infractor a adoptar les mesures necessàries per esmenar l’incompliment. En el cas que incompleixi el que indica la sentència del TJUE, la Comissió Europea pot obrir un nou procediment d’infracció i tornar a presentar un recurs d’incompliment al TJUE proposant que s’imposi el pagament d’una multa a tant alçat o d’una multa coercitiva.
[1] Enllaç per consultar el text íntegre del Reglament de restauració de la natura: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=CELEX:32024R1991
[2] L’article 3.1 del Reglament de restauració de la natura defineix un ecosistema de la manera següent: “un complejo dinámico de comunidades vegetales, animales, de hongos y de microorganismos y su medio no viviente que interactúan como unidad funcional que incluye tipos de hábitats, hábitats de especies y poblaciones de especies”.
[3] Fa referència a l’entrada en vigor del Reglament de restauració de la natura.
[4] L’article 3.20 del Reglament defineix els espais verds urbans de la manera següent: “la superficie total de árboles, arbustos, matorrales, vegetación herbácea permanente, líquenes y musgos, estanques y cursos de agua que se encuentran en ciudades o municipios y zonas suburbanas, calculados según los datos facilitados por el servicio de vigilancia terrestre en el marco del componente Copernicus del Programa Espacial de la Unión, establecido por el Reglamento (UE) 2021/696, y, en caso de estar disponibles para el Estado miembro de que se trate, otros datos complementarios pertinentes facilitados por dicho Estado miembro“.
[5] L’article 3.21 del Reglament defineix les cobertes arbòries urbanes de la manera següent: “la superficie total de cubierta arbórea en ciudades, municipios y zonas suburbanas, calculada a partir de los datos relativos a la densidad de cubierta arbórea facilitados por el servicio de vigilancia terrestre de Copernicus en el marco del componente Copernicus del Programa Espacial de la Unión, establecido por el Reglamento (UE) 2021/696, y, en caso de estar disponibles para el Estado miembro de que se trate, otros datos complementarios pertinentes facilitados por dicho Estado miembro“.
[6] L’article 3.1 del Reglament defineix una restauració de la manera següent: “el proceso de contribuir activa o pasivamente a la recuperación de un ecosistema para mejorar su estructura y funciones, con el objetivo de conservar o aumentar la biodiversidad y la resiliencia del ecosistema, mediante la mejora de una zona de un tipo de hábitat hasta que se encuentre en buena condición, el restablecimiento de un área favorable de referencia y la mejora del hábitat de una especie hasta alcanzar una calidad y cantidad suficientes, de conformidad con el artículo 4, apartados 1, 2 y 3, y con el artículo 5, apartados 1, 2 y 3, así como la consecución de los objetivos y el cumplimiento de las obligaciones en virtud de los artículos 8 y 12, también mediante la obtención de niveles satisfactorios en relación con los indicadores a que se refieren los artículos 8 y 12“.
[7] L’article 3.12 del Reglament defineix un pol·linitzador de la manera següent: “insecto silvestre que traslada polen de la antera de una planta al estigma de una planta, lo que hace posible la fertilización y la producción de semillas”.
Autor: David Bruna Moralejo, estudiant en pràctiques actual de l’FDA.
