Reflexions des del Dret Internacional a la llum de l’Opinió Consultiva de 2025 del Tribunal Internacional de Justícia
El canvi climàtic representa un dels majors desafiaments globals en l’actualitat i planteja moltes preguntes, no només en l’àmbit científic o ambiental, sinó també en l’àmbit jurídic. Entre els efectes del canvi climàtic, l’augment del nivell del mar suposa una amenaça per a la pròpia existència d’alguns Estats, en particular dels petits Estats insulars del Pacífic que, a causa de la seva baixa altitud respecte del nivell del mar, són considerats els més vulnerables. Aquesta situació suggereix una qüestió mai abans plantejada en el Dret Internacional: la possible desaparició física del territori d’un Estat i els efectes que té sobre la seva condició jurídica com a subjecte de Dret Internacional.
L’Estat és un dels pilars del Dret Internacional actualment, atès que són els principals actors dins de la comunitat internacional. La noció d’Estat no té una definició única i oficial, sinó que el concepte s’ha anat desenvolupant. En una primera instància, es pot definir l’Estat com un ens jurídic dotat de personalitat internacional. Els requisits que ha de complir l’ens jurídic per obtenir la condició d’Estat, i que es consideren el marc clàssic per definir l’Estat, estan regulats a l’article primer de la Convenció de Montevideo sobre els Drets i els Deures dels Estats de 1933, i són la població permanent, el territori determinat, el govern i la capacitat d’entrar en relacions amb els altres Estats[1].
L’augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic genera un impacte en els Estats insulars del Pacífic de diverses formes. D’una banda, agreuja situacions típiques de zones costaneres, com les inundacions i la salinització dels aqüífers, fet que provoca la contaminació de les fonts d’aigua i perjudica les activitats agrícoles[2]. D’altra banda, i segons l’informe de 2021 del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el nivell mitjà del mar global va augmentar entre 15 i 25 centímetres entre 1901 i 2018[3]. Tenint en compte que hi ha illes, com Kiribati, que no superen els 2 metres per sobre del nivell del mar, o Tuvalu, que no supera els 5 metres, hi ha un risc real que el territori físic d’aquests Estats quedi completament submergit.
La possible submersió total del territori terrestre d’alguns Estats insulars del Pacífic eliminaria l’element territorial que la Convenció de Montevideo de 1933 estableix en el seu article primer com a requisit essencial per poder considerar-se un Estat. Aquesta pèrdua planteja una qüestió jurídica inèdita en el Dret Internacional: si la pèrdua física del territori com a element constitutiu de l’Estat comporta necessàriament la pèrdua de la condició d’Estat i de la seva personalitat jurídica internacional.
Es tracta d’un fenomen mai vist en el Dret Internacional, és a dir, no hi ha cap precedent i, per tant, no hi ha una solució a la problemàtica. Arran de la incertesa davant aquesta nova realitat, la comunitat internacional i la doctrina jurídica han iniciat el debat sobre la qüestió, buscant possibles vies per evitar l’extinció dels Estats insulars del Pacífic, permetent que conservin la seva personalitat jurídica.
El 23 de juliol de 2025, el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) va emetre una Opinió Consultiva sobre les obligacions dels Estats en relació amb el canvi climàtic[4], en la qual buscava aclarir, principalment, dos aspectes: les obligacions que tenen els Estats per protegir el medi ambient davant les activitats humanes que contribueixen al canvi climàtic, i les conseqüències per a l’Estat que incompleix aquestes obligacions. Si bé és cert que les opinions consultives del TIJ no són jurídicament vinculants, són de gran rellevància, ja que serveixen com a model de conducta per als Estats i constitueixen un suport per a la interpretació dels tractats.
L’Opinió Consultiva és fruit d’una campanya iniciada per una associació d’estudiants de Vanuatu, anomenada Pacific Islands Students Fighting Climate Change, que, juntament amb el Govern de Vanuatu i altres governs d’Estats insulars del Pacífic, van presentar la proposta a l’Assemblea General de l’ONU, que va emetre una resolució el 2023 demanant al Tribunal Internacional de Justícia que emetés aquesta Opinió Consultiva.
El Tribunal declara, al paràgraf 357 de l’Opinió Consultiva, que la integritat territorial i la sobirania sobre els recursos naturals dels Estats són principis vinculats al dret d’autodeterminació, i afirma que l’augment del nivell del mar afectaria aquest dret. Segons la jurisprudència del Tribunal, l’autodeterminació és “el dret d’un poble a determinar lliurement el seu estatus polític i a perseguir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural”[5], que, a més, protegeix un poble contra esdeveniments dirigits a dispersar la seva població i a afectar la seva integritat com a poble. Per aquesta raó, el dret a l’autodeterminació resulta efectiu per donar suport a la continuïtat estatal. Aquesta és una declaració que també es pot trobar a la Conferència d’Atenes de 2024 sobre el Dret Internacional i l’augment del nivell del mar celebrada per la Comissió de Dret Internacional (CDI)[6].
Sobre la base de les declaracions anteriors, al paràgraf 363 de l’Opinió, el Tribunal diu:
«Diversos participants van argumentar que l’augment del nivell del mar també suposa una amenaça significativa per a la integritat territorial i, per tant, per a la mateixa condició d’Estat dels petits Estats insulars. Segons el seu parer, en cas de pèrdua completa del territori d’un Estat i del desplaçament de la seva població, hauria d’aplicar-se una forta presumpció a favor de la continuïtat de l’Estat. Segons el Tribunal, un cop establert un Estat, la desaparició d’un dels seus elements constitutius no comportaria necessàriament la pèrdua de la seva condició d’Estat.»
En primer lloc, el Tribunal recull la idea dels Estats participants que es pot suposar que hi ha una «gran presumpció a favor de la continuïtat estatal» quan un Estat perd el seu territori i la seva població es desplaça a causa de l’augment del nivell del mar. Seguidament, declara que «la desaparició d’un dels seus elements constitutius no implicaria necessàriament la pèrdua de la seva condició d’Estat», establint així la presumpció de la continuïtat estatal en un context d’afectació dels seus elements constitutius a causa del canvi climàtic. Aquesta declaració suposa un canvi respecte d’una interpretació rígida dels elements constitutius de l’Estat de la Convenció de Montevideo de 1933 sobre els Drets i els Deures dels Estats, passant a una interpretació més evolutiva i situada en un context d’adaptació als canvis globals. Es podria interpretar que, segons el Tribunal, els criteris constitutius de l’Estat no suposen, a més, criteris de manteniment de la condició d’Estat.
Tot i que el Tribunal adopta una postura cauta en aquest àmbit, ja que reconeix la gravetat de l’amenaça de l’augment del nivell del mar però no regula la qüestió en profunditat ni ofereix solucions a la problemàtica, es tracta d’una declaració important perquè, per primera vegada, s’afirma que la pèrdua del territori no extingeix la condició d’Estat de manera automàtica. Encara que no es tracta d’una afirmació jurídicament vinculant, serveix com a orientació per fonamentar futures accions i reforçar la base del Dret Internacional.
Juntament amb l’Opinió Consultiva es van emetre diverses declaracions separades de jutges del mateix Tribunal; en la seva majoria coincideixen amb l’Opinió, com el Jutge Bogdan Aurescu, però n’hi ha d’altres, com la del Jutge Peter Tomka, que són dissidents. És a dir, no hi ha una posició unànime en la comunitat internacional respecte a la continuïtat o no de la condició d’Estat quan el territori ha desaparegut a causa de l’augment del nivell del mar.
Tot i que es pot presumir la continuïtat de l’Estat afectat, la incertesa que encara hi ha al voltant de la qüestió reflecteix que, malgrat els avenços doctrinals i jurisprudencials, el Dret Internacional actual té certes limitacions. Evidencia la necessitat d’una evolució progressiva del Dret Internacional per adaptar-se a les noves situacions generades globalment pel canvi climàtic, com és l’augment del nivell del mar.
Autora: Júlia Centelles Olmo
[1] Convenció de Montevideo sobre els Drets i els Deures dels Estats, 1933, Montevideo
[2] Jon Barnett, John Campbell, 2010, Climate Change and Small Island States: Power, Knowledge and the South Pacific (pàg. 10)
[3] IPCC, Cambio Climático 2021, Bases Físicas, Resumen para responsables de políticas, (pàg. 6)
[4] Cort Internacional de Justícia, 2025, Opinión Consultiva: Obligaciones de los Estados en materia de Cambio Climático [https://www.icj-cij.org/sites/default/files/case-related/187/187-20250723-adv-01-00-en.pdf]
[5] International Court of Justice, 2024, Legal consequences arising from the policies and practices of Israel in the occupied palestinian territory, including east Jerusalem (par. 241)
[6] International Law Association, Athens Conference (2024), International Law and Sea Level Rise (pàg. 49)
