RED III I EL NOU MARC EUROPEU PER A LES RENOVABLES: UNA TRANSICIÓ ENERGÈTICA QUE TENSIONA LA PROTECCIÓ AMBIENTAL
La Directiva (UE) 2023/2413 de 18 d’octubre de 2023 per la qual es modifica la Directiva (UE) 2018/2001, el Reglament (UE) 2018/1999 i la Directiva 98/70/CE respecte a la promoció de l’energia procedent de fonts renovables i es deroga la Directiva (UE) 2015/652 del Consell[1], coneguda com a RED III, és l’última peça d’un procés que va iniciar amb la Directiva 2009/28/CE[2], en què es fixava un objectiu de consum de 20% d’energies renovables de cara a 2020. Amb l’aprovació del European Green Deal[3] de 2019, la Unió Europea va donar un nou impuls a la revisió de l’ordenament energètic europeu, motivada per l’augment de l’ambició climàtica. Tanmateix, la veritable orientació d’aquestes reformes s’ha fet especialment palesa arran de l’esclat de la guerra d’Ucraïna i l’escalada dels preus energètics, que han posat de relleu la forta dependència de la Unió Europea del subministrament exterior, especialment del gas rus.
A partir d’aquí, el discurs climàtic va servir per impulsar mesures que, en realitat, tenien com a prioritat garantir la seguretat energètica. Així, el maig de 2022 es va publicar el pla REPowerEU[4], que plantejava reduir ràpidament la dependència dels combustibles fòssils russos abans del 2030, promovent l’estalvi energètic, la diversificació de subministraments i, sobretot, l’acceleració de la transició cap a una energia neta.
Dins d’aquest nou context, el Reglamento (UE) 2022/2577 del Consell, de 22 de desembre de 2022, pel qual s’estableix un marc per accelerar el desplegament de les energies renovables[5], adoptat el desembre de 2022, estableix un marc temporal d’emergència per accelerar el procediment d’autorització de projectes d’energies renovables. El seu objectiu principal és fer front a la crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna i la reducció de subministraments de gas natural, mitjançant una resposta coordinada europea per impulsar ràpidament la transició energètica verda. Les mesures temporals introduïdes per aquest reglament tenien inicialment una validesa de divuit mesos, però van ser prorrogades fins al 30 de juny de 2025 pel Reglament (UE) 2024/223 del Consell, de 22 de desembre de 2023, pel qual es modifica el Reglament (UE) 2022/2577 pel qual s’estableix un marc per accelerar el desplegament de les energies renovables[6].
Entre les disposicions clau del Reglament (UE) 2022/2577 destaquen la presumpció d’interès públic superior per a les instal·lacions d’energia renovable (art. 3), la reducció dels terminis per a la concessió de permisos (arts. 4 i 5) i la promoció de la designació de zones específiques per al desplegament de renovables on s’apliquen tràmits ambientals simplificats, incloent-hi la possibilitat d’eximir les avaluacions d’impacte ambiental (art. 6). Aquestes mesures tenen com a finalitat agilitzar els procediments administratius i eliminar obstacles normatius per facilitar el desplegament ràpid de projectes d’energia neta a la Unió Europea.
Tanmateix, malgrat el discurs climàtic que acompanya totes aquestes reformes, el que es posa de manifest amb aquesta normativa és que la seguretat energètica ha passat a ocupar el centre de l’escena, desplaçant en la pràctica els principis de precaució i protecció ambiental[7]. Així, mesures com la presumpció d’interès públic superior, la possibilitat d’eximir avaluacions d’impacte ambiental o i la dràstica reducció dels terminis administratius no fan sinó consolidar una lògica d’urgència que, com es venia advertint, corria el risc de normalitzar-se i perpetuar un model de desenvolupament desequilibrat[8]. Aquestes polítiques, sota l’aparença de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i a la protecció del medi ambient, acaben anteposant amb una claredat colpidora l’interès econòmic a l’ambiental[9].
Doncs bé, en aquest context, la Comissió Europea va presentar el juliol de 2021 el paquet Fit for 55[10], que proposava elevar la quota de renovables al 40 %. Amb l’esclat de la guerra a Ucraïna, aquest objectiu es va incrementar fins al 45 %. Finalment, la Directiva RED III, adoptada l’octubre de 2023, fixa un objectiu vinculant del 42,5 % per a l’any 2030, amb una aspiració conjunta del 45 %. Més enllà dels objectius de consum, RED III suposa la consolidació d’un conjunt de mesures que, introduïdes inicialment amb caràcter excepcional a través dels reglaments adoptats en resposta a la crisi energètica, passen ara a formar part del marc normatiu permanent. Tot i que el seu discurs resulta menys explícit en relació amb la seguretat energètica, la Directiva consolida mecanismes que prioritzen l’acceleració del desplegament renovable per sobre de les garanties ambientals.
Un dels canvis més rellevants de la Directiva RED III és la simplificació dels procediments d’autorització per als projectes d’energies renovables. La Directiva estableix un sistema de doble velocitat per a la tramitació, en funció de la ubicació dels projectes. En les zones d’acceleració per a les renovables, el termini màxim per atorgar autoritzacions serà, com a norma general, de 12 mesos, prorrogables per 6 mesos addicionals (art. 16 bis). Fora d’aquestes zones, el termini serà de 24 mesos, també prorrogables 6 mesos (art. 16 ter). A més, s’estableix una excepció general a l’obligació de sotmetre els projectes situats dins d’aquestes zones a una avaluació ambiental, llevat de determinades excepcions específiques.
Finalment, estableix que les sol·licituds han de ser avaluades en un termini màxim de 45 dies, que es redueix a 30 dies per als projectes situats en zones d’acceleració. En cas que l’autoritat competent no es pronunciï dins d’aquests terminis, s’aplicarà el mecanisme del silenci positiu en aquells projectes situats a les zones d’acceleració.
De la mateixa manera que el Reglament (UE) 2022/2577, la Directiva introdueix la presumpció d’interès públic superior dels projectes d’energies renovables, atès que contribueixen a la salut i la seguretat públiques (art. 16 septies). Aquesta presumpció reforça la prioritat jurídica dels projectes renovables davant d’altres interessos.
Així doncs, la peça essencial de les mesures introduïdes per la RED III és la creació de zones d’acceleració per a les renovables (arts. 15 quater), que esdevenen clau per a l’aplicació del nou marc de simplificació dels procediments d’autorització.Aquestes zones han de ser espais on, per les seves característiques, no es prevegin impactes ambientals significatius per a un o diversos tipus d’energia renovable. Queden excloses les zones protegides de la xarxa Natura 2000 i les àrees de migració d’espècies. Cada zona haurà de comptar amb normes ambientals específiques, incloent-hi mesures de mitigació. El compliment d’aquestes normes generarà una presumpció de compatibilitat ambiental del projecte. Els plans de designació d’aquestes zones hauran de sotmetre’s a una avaluació ambiental estratègica i es revisaran periòdicament. La definició d’aquestes zones haurà de tenir en compte diversos criteris com ara el potencial energètic, la demanda, la infraestructura existent i la sensibilitat ambiental, d’acord amb l’annex III de la Directiva d’avaluació ambiental.
Per donar compliment a aquesta disposició, els estats membres hauran d’elaborar un pla per cartografiar el territori i designar aquestes zones. En el cas d’Espanya, això requerirà una coordinació estreta entre els diferents nivells de les administracions estatal, autonòmica i local. Cal destacar que les competències en matèria d’urbanisme no són homogènies entre les comunitats autònomes, ja que depenen del grau d’assumpció que cada una hagi previst en el seu Estatut d’Autonomia. Aquesta diversitat competencial exigirà un esforç addicional de cooperació interadministrativa.
Com a element nou i diferenciador respecte del Reglament (UE) 2022/2577, RED III menciona específicament la participació pública (art. 15 quinquies). Aquest article estableix que els estats membres han de garantir la participació ciutadana en l’elaboració dels plans que designin zones d’acceleració per a les energies renovables, d’acord amb l’art. 6 de la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient[11]. Així mateix, els estats hauran d’identificar el públic afectat o potencialment afectat. Com a element innovador, la RED III posa especial èmfasi en la necessitat de fomentar l’acceptació social dels projectes renovables, promovent la participació directa o indirecta de les comunitats locals. Aquesta exigència va més enllà del que preveia fins ara la normativa europea, establint un nou estàndard en matèria de participació i presa de decisions en la transició energètica.
Fins ara, cap dels elements de la Directiva ha estat transposat a l’ordenament jurídic espanyol. L’Estat espanyol ja ha incomplert el termini de l’1 de juliol de 2024 per transposar el procediment simplificat d’autorització dels projectes d’energies renovables, fet que va portar la Comissió Europea a obrir un paquet de procediment d’infracció contra Espanya el 12 de febrer de 2025[12]. A partir d’aquesta notificació, Espanya disposava de dos mesos per respondre als requeriments de la Comissió, termini que ha vençut sense que s’hagi presentat cap resposta. Davant aquesta inacció, la Comissió pot ara decidir portar el cas davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (arts. 258 al 260(3) Tractat de Funcionament de la Unió Europea[13])
Igualment, el termini general per a la transposició de la Directiva va expirar el 21 de maig de 2025 sense que s’hagin adoptat les disposicions normatives corresponents. Tanmateix, els estats membres, disposen encara fins al 21 de febrer de 2026 per identificar i cartografiar les zones d’acceleració per a les renovables.
La necessitat d’agilitzar els procediments d’autorització de projectes d’energies renovables i l’adaptació de l’ordenament jurídic espanyol al Reglament (UE) 2022/2577, van donar lloc a l’aprovació de dos decrets llei de caràcter temporal, el Reial decret llei 6/2022[14] i el successiu Reial decret llei 20/2022[15]. En concret, aquest darrer decret va comportar la implantació d’una ‘tramitació ambiental exprés’, convertint pràcticament tot el territori, a excepció de la Xarxa Natura 2000 i el mar, en zones d’afectació ambiental per a les renovables, i sense que li fos d’aplicació la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.
Aquestes mesures de caràcter temporal, vigents fins al 31 de desembre de 2024, van generar un important rebuig social. Ecologistes en Acció va alertar que aquestes autoritzacions s’estaven concedint sense comptar amb la participació de les comunitats afectades, sense garantir un retorn just dels beneficis i amb poca consideració pels valors territorials i ambientals.[16] De manera similar, organitzacions com Greenpeace van denunciar que aquestes mesures suposaven un greu retrocés ambiental i democràtic, ja que afavorien els grans promotors a costa de reduir garanties ambientals i de participació[17]. Tot plegat ha provocat nombrosos conflictes socials i territorials, com ara el de la planta fotovoltaica de Guadamano a Màlaga[18] o el projecte solar Francisco Pizarro a Càceres[19], entre molts altres. Segons alerta Ecologistes en Acció en un informe recent[20] el desplegament massiu de renovables a l’Estat espanyol s’està produint de manera desordenada i especulativa. L’estudi constata que l’excés de projectes, especialment fotovoltaics, supera àmpliament els objectius del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), generant greus impactes ambientals i socials. Aquest model de transició, basat en la instal·lació massiva de macroprojectes en zones rurals, comporta afectacions a la biodiversitat, al territori i a l’ús sostenible de recursos naturals.
En línia amb les tendències legislatives impulsades tant a escala europea com estatal, a Catalunya també s’ha modificat el procediment administratiu per a la concessió d’autoritzacions de projectes d’energies renovables amb l’objectiu d’agilitzar-lo, la qual cosa ha comportat, en molts casos, una priorització dels interessos econòmics per damunt dels criteris ambientals. A Catalunya, tot i disposar d’un règim pioner en aquesta matèria, configurat inicialment pel Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables[21], i modificat posteriorment pel Decret llei 24/2021[22] i la Llei 3/2023[23], la seva aplicació no està exempta de reptes.
Les darreres modificacions de la normativa catalana apunten en una direcció encertada en la mesura que fomenten la participació social en aquests projectes (art. 1), promouen la millora de l’acceptació social (art. 9 bis) i, encara que de manera genèrica, intenten garantir la suficiència i la idoneïtat de la informació pública i els processos de consulta (art. 15). Malgrat això, aquestes reformes han estat, en gran part, de caràcter estètic i no han comportat canvis substancials pel que fa a la preservació d’espais agrícoles o amb valor natural[24]. La manca d’una planificació territorial progressiva i ben distribuïda[25], juntament amb la simplificació dels procediments d’autorització, ha afavorit la tendència cap a la privatització i el control empresarial dels projectes. Això ha provocat nombroses tensions territorials, com les generades en relació amb parcs eòlics i fotovoltaics a les Terres de l’Ebre i al Camp de Tarragona[26]. En aquest context, resta pendent veure si la transposició de la Directiva RED III permetrà corregir aquestes disfuncions i avançar cap a un model de desplegament més ordenat, equitatiu i ambientalment respectuós.
Aquestes dinàmiques, que hem analitzat fins ara en el context europeu i estatal, evidencien que la transició energètica impulsada des de la Unió Europea sovint està orientada a garantir la diversificació de les fonts d’energia i a reforçar la sobirania energètica en detriment de les necessitats socials i ambientals del territori. No obstant això, aquesta realitat no s’acaba a les nostres fronteres. L’exportació d’aquest model, sota l’aparença de col·laboració internacional, tendeix a reproduir formes de dominació econòmica i espoli de recursos que afecten de manera especialment greu els països del Sud Global. La Unió Europea tendeix a externalitzar part de la seva transició mitjançant la captació d’energia i matèries primeres estratègiques fora del seu territori. Massa sovint s’ha tendit a pensar que qualsevol iniciativa energètica renovable o qualsevol pas cap a l’abandonament dels combustibles fòssils és, per defecte, valuosa, però cal anar més enllà. En un pròxim article, aprofundirem en com aquestes pràctiques derivades de l’anomenat capitalisme verd s’estan traduint en mecanismes de projecció de poder que perpetuen desigualtats estructurals i dinàmiques extractives al Sud Global.
Autor: Andrea Sánchez, col·laboradora de l’FDA.
[1]Parlament Europeu i Consell de la Unió Europea. (2023). Directiva (UE) 2023/2413 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 d’octubre de 2023, per la qual es modifiquen la Directiva (UE) 2018/2001, el Reglament (UE) 2018/1999 i la Directiva 98/70/CE pel que fa a la promoció de l’energia procedent de fonts renovables i es deroga la Directiva (UE) 2015/652 del Consell. Diari Oficial de la Unió Europea, L 263, 1–77. Online: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/ALL/?uri=CELEX:32023L2413
[2] Parlament Europeu i Consell de la Unió Europea. (2009). Directiva 2009/28/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’abril de 2009, relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables i per la qual es modifiquen i es deroguen les Directives 2001/77/CE i 2003/30/CE. Diari Oficial de la Unió Europea, L 140, 16–62. Online: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/ALL/?uri=CELEX:32009L0028
[3] Comissió Europea. (2019). Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions: El Pacte Verd Europeu (COM(2019) 640 final) Brussel·les. Online: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=celex:52019DC0640
[4] Comissió Europea. (2022). Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions: Pla REPowerEU (COM(2022) 230 final) Brussel·les. Online: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=celex:52022DC0230
[5] Consell de la Unió Europea. (2022). Reglament (UE) 2022/2577 del Consell, de 22 de desembre de 2022, pel qual s’estableix un marc per accelerar el desplegament de les energies renovables. Diari Oficial de la Unió Europea, L 335, 36–44. Online: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/ALL/?uri=CELEX:32022R2577
[6] Consell de la Unió Europea. (2023). Reglament (UE) 2024/223 del Consell, de 22 de desembre de 2023, pel qual es modifica el Reglament (UE) 2022/2577 per establir un marc per accelerar el desplegament de les energies renovables. Diari Oficial de la Unió Europea, L 223, 10.1.2024. Online: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/ALL/?uri=CELEX:32024R0223
[7] Terrón Santos, Daniel (2024). Desarrollo rural sostenible y renovables: cuestiones más allá de la zonificación. Recopilatorio mensual n.º 142, febrer 2024, pp. 11-56. Online: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9378997
[8] Ídem.
[9] Ídem.
[10] Comissió Europea. (2021). Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions: «Objectiu 55»: compliment de l’objectiu climàtic de la UE per al 2030 en el camí cap a la neutralitat climàtica (COM(2021) 550 final). Brussel·les, 14 de juliol de 2021. Online: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52021DC0550
[11] Parlament Europeu i Consell de la Unió Europea. (2001). Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. Diari Oficial de la Unió Europea, L 197, 30–37. Online: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/ALL/?uri=CELEX:32001L0042
[12] Comissió Europea (2025). February infringements package: key decisions. Publicat el 12 de febrer de 2025. Online: https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/en/inf_25_242
[13] Tractat de Funcionament de la Unió Europea, DOUE C 202, de 7 de juny de 2016. Online: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/CA/TXT/?uri=CELEX%3A12012E%2FTXT
[14] Reial decret llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna. Publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) núm. 76, de 30 de març de 2022. Online: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=980381
[15] Reial decret llei 20/2022, de 27 de desembre, pel qual s’adopten mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d’Ucraïna i de suport a la reconstrucció de l’illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat. Publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) núm. 311, de 28 de desembre de 2022. Online: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=952574
[16] Ecologistas en Acción. (2024, 19 de desembre). Los principales grupos ecologistas reclaman al Gobierno que retire definitivamente la peligrosa tramitación ambiental exprés de renovables. Online: https://www.ecologistasenaccion.org/329965/los-principales-grupos-ecologistas-reclaman-al-gobierno-que-retire-definitivamente-la-peligrosa-tramitacion-ambiental-expres-de-renovables/
[17] Greenpeace. (2024, 24 de gener). Determinación de afección ambiental para las renovables. Online: https://es.greenpeace.org/es/sala-de-prensa/informes/determinacion-de-afeccion-ambiental-para-las-renovables/
[18] Cenizo, N. (2023, 20 de març). El pueblo malagueño al que arrancaron sus olivos para plantar placas solares. eldiario.es. Online: https://www.eldiario.es/andalucia/malaga/pueblo-malagueno-arrancaron-olivos-plantar-placas-solares_1_9976445.html:contentReference[oaicite:8]{index=8}
[19] El Salto Extremadura. (2020, 6 de novembre). Luz verde a la instalación del mayor megaproyecto fotovoltaico de Europa en Cáceres. El Salto. Online: https://www.elsaltodiario.com/electricas/luz-verde-instalacion-mayor-megaproyecto-fotovoltaico-Europa-Caceres:contentReference[oaicite:12]{index=12}
[20] Ecologistas en Acción. (2025, 14 d’abril). ¿Cuánta fotovoltaica cabe en el sistema eléctrico? Ecologistas en Acción alerta sobre el exceso de proyectos renovables. Ecologistas en Acción. Online: https://www.ecologistasenaccion.org/337473/cuanta-fotovoltaica-cabe-en-el-sistema-electrico-ecologistas-en-accion-alerta-sobre-el-exceso-de-proyectos-renovables/
[21] Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 8015, de 28 de novembre de 2019. Online: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=862746
[22] Decret llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades. Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 8541, de 28 d’octubre de 2021. Online: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=913061
[23] Llei 3/2023, de 16 de març, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic. Publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 8880, de 21 de març de 2023. Online: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=955078
[24] Fayos, E. (2022, 20 de maig). Macroprojectes fotovoltaics i eòlics a colp de decrets llei. La Directa. https://directa.cat/macroprojectes-fotovoltaics-i-eolics-a-colp-de-decrets-llei/
[25] INSTA. (2020, 10 d’agost). El Decret Llei 16/2019, els ens locals i la massificació eòlica. Recuperat de https://instajuridic.com/2020/08/10/el-decret-llei-16-2019-els-ens-locals-i-la-massificacio-eolica/
[26] GEPEC-EdC. (2025, 14 de febrer). Seguim lluitant davant la massificació de renovables al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. GEPEC-EdC. Online: https://gepec.cat/seguim-lluitant-davant-la-massificacio-de-renovables-al-camp-de-tarragona-i-les-terres-de-lebre/
