Paso Yobái[1] és un districte ubicat a l’interior de la Regió Oriental del Paraguai. Fa tres dècades, el descobriment de jaciments d’or al lloc va atreure l’interès dels pobladors, als quals es van anar sumant capitals nacionals i multinacionals. Actualment, juntament amb l’entusiasme per la mineria, també creixen les denúncies per danys ambientals. Tot i això, les respostes estatals són significativament dispars.
Evidències de danys que preocupen molt a la població i poc a les autoritats
El deteriorament ambiental i els riscos per a la salut són sovint denunciats davant del municipi de Paso Yobái, el Ministeri de l’Ambient i Desenvolupament Sostenible (MADES) i la fiscalia especialitzada en delictes contra el medi ambient. Així i tot, totes les plantes mineres continuen operant i creixent. Entre els denunciants hi ha els productors d’herba mate, els quals manifesten que la salut de la població i la qualitat i la comercialització del seu producte estan amenaçades per la proliferació d’instal·lacions dedicades a l’extracció d’or.
Rubén Irala Galeano, investigador sobre alteracions ambientals en mineria aurífera i director d’un equip que estudia l’impacte de l’explotació minera a Paso Yobái, va informar que, dels 31.000 habitants del districte, més del 90% es dedica a la producció de l’herba mate, davant del 6% ocupat en l’extracció d’or[2].
L’explotació minera va començar a principis de la dècada del 2000 amb 70 molins que aplicaven procediments artesanals i en petita escala, però actualment es registren 250 molins, diversos dels quals pressuposen grans inversions i un nivell industrial sense les mínimes mesures de prevenció ni mitigació. Part de l’impacte deriva de l’excavació de pedreres profundes que romanen a cel obert per la manca de plans de rebliment.
Al dany causat per les excavacions, s’hi afegeix la contaminació per l’ús de mercuri (Hg) i cianur (C=N). Aquests elements es concentren a l’aigua, a terra, l’aire i les fulles d’herba mate. Els residus dels molins i les basses que operen en el procés de decantació de l’or afecten dotze llits d’aigua els quals subministren les poblacions circumdants. En relació amb això, una anàlisi orientada a determinar la dosificació de mercuri (Hg) en orina humana indica que més de l’11% de les persones presenta resultats que superen el valor tolerable.
Els residus miners resultants de la trituració als molins haurien de ser emmagatzemats en dipòsits hermètics, no obstant això, acaben sent eliminats sense mesures de mitigació i es converteixen en deixalles tòxiques que arriben a les rieres i als estanys, es filtren a les aigües subterrànies i a les finques a través de les avingudes ocasionades per les pluges. Un dels resultats és la mortaldat freqüent de peixos i bestiar boví.
L’aixecament i l’arrossegament de material fi per acció del vent també va destruint la composició de l’aire, el terra i l’aigua, segons va explicar Irala Galeano. Les excavacions i el transport en carrosseries obertes acceleren la voladura de minerals i l’alliberament de partícules a l’aire. L’avaluació mitjançant mesuradors de qualitat informa de la presència de contaminants per sobre dels valors permesos per l’Organització Mundial per a la Salut (7,5 micrograms per metre cúbic). El deteriorament amenaça més de 7000 famílies, diverses de les quals encara consumeixen aigua de pous domiciliaris exposats a les filtracions.
La situació també afecta les fulles d’herba mate. Dins de la mateixa investigació liderada per Irala Galeano, les anàlisis de fulles i ramells d’aquest vegetal evidencien alta patologia associada a la presència severa de virus pel desequilibri nutricional que altera l’oxigenació.
Persecució judicial, poder polític i interessos econòmics davant la defensa ambiental
Tota aquesta situació és denunciada per comunitats indígenes, pageses i poblacions urbanes des de l’inici de l’explotació minera. Si bé hi ha alguna sanció puntual per fets evidents i greus[3], els denunciants qüestionen la indiferència de les autoritats, ja que són, com a mínim, 250 les plantes que operen sense les mínimes mesures de mitigació. Paradoxalment, diverses d’aquestes instal·lacions tenen permisos ambientals.
La permissivitat per part de l’administració i la justícia davant dels interessos miners és totalment oposada a l’observada en relació amb els defensors ambientals. A partir de la manca de resposta estatal a les denúncies de danys ambientals, van succeir diverses manifestacions a la via pública, conducta que la fiscalia va respondre amb la imputació i l’ordre de detenció dels manifestants per suposats fets de pertorbació de la pau pública, coacció i amenaça de fet punible[4].
La persecució judicial va derivar en la detenció de Vidal Brítez, president de l’Associació de Yerbateros de Paso Yobái. Després de la seva privació de llibertat en un centre penitenciari i de protestes que van aconseguir abast internacional, Brítez va aconseguir que la mesura fos substituïda per la presó domiciliària.
Així mateix, es troba vigent l’ordre de captura d’altres defensors ambientals, com Mariano Sachelaridi, Isaac Báez Ortiz, Luis Alberto Barreto Vera i Quintín Nicolás Sanabria.
Des del seu domicili, on compleix l’ordre de presó, Vidal Brítez va informar que l’any 2024 els productors d’herba mate no van poder vendre els seus productes perquè les parcel·les de cultiu estaven afectades per les basses de mineria. “Els industrials no compren les fulles d’herba mate per aquest motiu; no estem en contra de la mineria, però sí que estem en contra de la contaminació”[5], segons explica Brítez.
Els productors d’herba mate havien presentat a la municipalitat de Pas Yobái una proposta d’ordenació del territori amb la finalitat de delimitar i separar les zones de producció agropecuària respecte de les zones mineres, però la proposta no va ser considerada pel govern local. Aquesta actitud es podria explicar per què les mateixes autoritats municipals, conjuntament amb membres del poder executiu i legislatiu nacional, estan involucrades en l’explotació minera.
Vidal Brítez, així com altres líders locals, referents religiosos i organitzacions de drets humans denuncien que les ordres de detenció formen part d’una persecució que busca intimidar la defensa ambiental[6]. La desigualtat en la lluita està agreujada per la connivència entre el poder polític i els interessos econòmics[7]. A això s’hi afegeix la fragilitat institucional al Paraguai, on la cooptació dels poders de l’estat per actors comercials legals i il·legals[8] facilita l’apropiació del patrimoni natural i cultural per part de grups socioeconòmics[9] que, alhora, exerceixen gran influència en els processos de designació i destitució dels funcionaris judicials.
La producció d’herba mate és una de les més afectades per la mineria, malgrat el seu valor ancestral a Paso Yobái. A més de la seva significació econòmica, constitueix un patrimoni cultural que es remunta a les poblacions indígenes precolombines. Això afegeix connotacions complexes a un procés de deteriorament ambiental que es desenvolupa en violació de normatives i compromisos internacionals com el Conveni de Minamata i tota la reglamentació ambiental administrativa i penal.
Autor: Juan Carlos Decoud-Fernández, docent i investigador a la Universidad Nacional de Asunción del Paraguai i col·laborador de l’FDA.
[1] Ministeri de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (MITIC) de la República del Paraguai. (2025). https://www.municipios.gov.py/pasoyobai/
[2] Irala Galeano, Rubén. (2025). Resultats de la investigació sobre contaminació per mineria aurífera a Paso Yobái (Paraguai). https://www.youtube.com/watch?v=o_evuPXtadY
[3] Business and Human Rights Resource Center. Paraguay: Ministerio del Ambiente suspende declaración de impacto ambiental de la firma Che Uru SRL tras el desborde y contaminación con cianuro en el arroyo Silvera Cue. https://acortar.link/rG9h34
[4] Coordinadora de Derechos Humanos del Paraguay (CODEHUPY). (17/10/2024). Defensores del medio ambiente fueron detenidos tras protestar contra la minería en Paso Yobái. https://acortar.link/M9LsZY
[5] Amnistía Internacional Paraguay. (2025). ¿Quién es don Vidal Brítez? https://www.instagram.com/reel/DIybqKPRF-a/
[6] Portal Cde. (27/03/2025). Yerbateros imputados: Obispo de la Diócesis de #Villarrica expresa su acompañamiento “en este difícil momento”. https://acortar.link/cPiEvK
[7] Diario ABC Color. (17/08/2017). El poder político detrás de la explotación ilegal del oro. https://acortar.link/rzc9eF
[8] Peris, C. (2024). Paraguay en la encrucijada: avances y retrocesos en la lucha contra la corrupción y el crimen organizado según los índices ccc y gi-toc de 2023. Kera Yvoty: reflexiones sobre la cuestión social, 9(1), 1-10. https://revistascientificas.una.py/index.php/kerayvoty/article/view/4232/3651
[9] Sánchez, C. E. G. (2021). Políticas Extractivistas en América Latina: Reflexiones sobre La Minería de Oro en Paraguay. https://dspace.unila.edu.br/items/eee57529-104e-40e4-a0d6-13f5dceb3b80
