L’estat espanyol continua vulnerant el Conveni internacional d’accés a la informació, participació pública i accés a la justícia en medi ambient, de 25 de juny de 1998[1].
L’anomenat cas Uniland es va iniciar per mitjà d’unes accions de nul·litat interposades el mes de maig de l’any 2012 contra la resolució de 3 de juny de 2010 del conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, per la que es va aprovar una modificació substancial de l’autorització ambiental, atorgada el 16 de gener de 2007, per l’activitat d’incineració de residus, a Uniland Cementera, SA (actualment, Cementos Portland Valderrivas SA).
Les accions de nul·litat es basaven en la falta d’informació al públic en tant que no esmentava, a l’anunci del tràmit d’informació pública, quina era l’activitat per la qual es demanava la modificació substancial de l’autorització ambiental[2]. A més, tampoc es feia referència al fet que es tractava d’una modificació substancial de l’activitat ni que quedava sotmesa a avaluació d’impacte ambiental.
Aquests greus defectes en el tràmit d’informació pública durant el procediment administratiu i la insuficiència dels mitjans per donar a conèixer la modificació substancial de l’autorització ambiental (notificació als interessats, DOGC i web de la Generalitat), va fer que els veïns, grups ecologistes (en especial, el Col·lectiu Bosc Verd) i qualsevol altra persona s’assabentés de la nova activitat d’incineració de residus que s’havia autoritzat. En conseqüència, va ser impossible que presentessin recurs en via administrativa o contenciosa administrativa, ja que quan es van assabentar que s’havia aprovat la modificació substancial sol·licitada per Uniland Cementera, SA, els terminis ja havien transcorregut. És per això que es va haver de recórrer al mecanisme de l’acció de nul·litat que no està sotmès a cap termini.
Posteriorment, les accions de nul·litat presentades per diversos veïns i el Col·lectiu Bosc Verd no van ser admeses a tràmit pel conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i els posteriors recursos administratius desestimats. Llavors van decidir que l’FDA, amb la col·laboració de la Clínica jurídica ambiental de la Facultat de Dret de la UB, acudís al Comitè de Compliment[3] del Conveni d’Aarhus.
És important ressaltar que aquest cas[4] era el tercer que havia de conèixer el Comitè de Compliment per incompliments de les disposicions relatives la participació pública que perpetrava l’Estat Espanyol[5].
El procediment davant el Comitè de Compliment es va iniciar mitjançant una comunicació presentada en data de 17 de gener de 2014 i va ser resolt per les conclusions del citat Comitè de 19 de juny de 2017. Aquestes conclusions van declarar la violació de disposicions relatives a la participació pública per part de l’Estat Espanyol i, en concret, les següents:
- Vulneració de l’article 6.2. Apartats a), c), d). VI i e) del Conveni d’Aarhus[6] per no informar adequadament al públic interessat sobre el projecte de l’empresa cimentera Uniland.
- Vulneració de l’article 6.9 del Conveni d’Aarhus[7] per la falta d’informació efectiva al públic de la resolució que va autoritzar l’activitat perquè la seva publicitat pels butlletins oficials i per internet no era suficient. Igualment, el Comitè va considerar que es tractava d’una pràctica sistèmica i que l’Estat Espanyol havia d’adoptar mesures, tant legislatives com executives, per assegurar l’adequada informació de les resolucions al públic.
Posteriorment, les conclusions del Comitè de Compliment van ser ratificades per la Decisió VI/8j de la Reunió de les Parts de 13 de setembre de 2017 i davant de la persistència de l’Estat espanyol en l’incompliment de la participació pública reiterada pel Comitè de Compliment, la Decisió VII/8p de la Reunió de les Parts de 18 d’octubre de 2021 va tornar a exigir el seu compliment[8]. L’objectiu d’aquestes actuacions de seguiment del Comitè de Compliment i de la Reunió de les Parts és forçar a l’Estat espanyol a complir amb els requisits de participació pública per tal que el públic i els interessats siguin informats de forma efectiva i adequada de les autoritzacions ambientals que són atorgades per les diferents CCAA a l’Estat Espanyol. I, en concret, que es notifiquin les autoritzacions als municipis afectats, als veïns immediats i a qualsevol que hagi presentat escrits durant el procediment administració de les autoritzacions ambientals.
S’ha aconseguit que el Govern l’Estat Espanyol aprovés el Reial decret 34/2023, de 24 de gener, pel qual es modifiquen, entre d’altres, el Reglament d’emissions industrials que fou aprovat mitjançant el Reial decret 815/2013, de 18 d’octubre; s’afegeix l’obligació de les CCAA de notificar a l’ajuntament on estigui ubicada la instal·lació el text íntegre de les autoritzacions ambientals que hagin estat atorgades, modificades substancialment o revisades i els motius i consideracions en què es fonamenta la decisió, i també l’ajuntament ha d’exhibir-les, durant un termini mínim de vint dies naturals, als taulons d’anuncis i facilitar còpies impreses del text de les citades resolucions als ciutadans que ho sol·licitin.
Ara bé, tal com ha dit l’FDA al Comitè de Compliment, les mesures adoptades pel Reial decret 34/2023, de 24 de gener, continuen sense donar compliment als requeriments del Comitè de Compliment i de la Reunió de les Parts pels següents motius: a) només es preveu la comunicació a l’ajuntament on està l’activitat, però no tots els ajuntaments que estiguin afectats. En el cas Uniland, segons l’estudi d’impacte ambiental, s’establia un radi de 280 km2 des de la planta cimentera i, per tant, hi havia molts municipis; b) no es preveu la notificació als veïns immediats i c) tampoc està prevista la notificació a qualsevol que hagi presentat escrits durant el procediment administració de les autoritzacions ambientals. Així, per exemple, la presentació d’al·legacions o denúncies no comporta tenir la condició d’interessat i, per tant, no se li ha de notificar l’autorització.
Per tot el que s’ha exposat, és important continuar insistint davant del Comitè de Compliment per aconseguir que l’Estat espanyol compleixi amb els requisits de participació pública del Conveni d’Aarhus i no es quedi a mitges. A banda de la incidència directa d’aquest cas per a tots els 47 estats que són part del Conveni d’Aarhus, també esdevé un referent de dret comparat per a fer efectiva la participació pública en medi ambient a Amèrica Llatina i el Carib a través de la implementació del Conveni internacional sobre accés a la informació ambiental, participació pública i accés a la justícia en medi ambient a Amèrica Llatina i al Carib de 4 de març de 2018 (Conveni d’Escazu) i que va entrar en vigor el 22 d’abril de 2021.[9]
[1] Conegut com a Conveni d’Aarhus i publicat al BOE núm. 40, de 16 de febrer de 2005 (https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2005-2528)
[2] Únicament feia referència a l’activitat de producció de ciment i extracció de roca que era l’activitat principal de l’empresa Uniland que anava fent des de feia molts anys. Per tant, no es va fer menció expressa de l’activitat per la qual es demanava l’autorització que no era altra que substituir 1/3 del combustible per residus urbans i fangs secs de depuradora, o sigui, incinerar residus.
[3] El Comitè de Compliment del Conveni d’Aarhus es va crear en la primera reunió de les parts del Conveni d’Aarhus mitjançant la Decisió I/7 en virtut de l’article 15 del Conveni d’Aarhus, com un mecanisme de compliment amb la finalitat d’efectuar un seguiment de la implementació del Conveni d’Aarhus. Més informació a https://unece.org/env/pp/cc.
[4] Procediment de revisió ACCC/C/2014/99 (https://unece.org/env/pp/cc/accc.c.2014.99_spain)
[5] Els dos procediments de revisió anteriors són ACCC/C/2012/78 i ACCC/C/2009/36.
[6] L’article 6.2. Apartats a), c), d). VI i e) del Conveni d’Aarhus estableixen el següent: Cuando se inicie un proceso de toma de decisiones respecto del medio ambiente, se informará al público interesado como convenga, de manera eficaz y en el momento oportuno, por medio de comunicación pública o individualmente, según los casos, al comienzo del proceso. Las informaciones se referirán en particular a:
- a) La actividad propuesta, incluida la solicitud correspondiente respecto de la que se adoptará una decisión;
- c) la autoridad pública encargada de tomar la decisión;
- d) el procedimiento previsto, incluidas, en los casos en que estas informaciones puedan facilitarse:
- vi) la indicación de las informaciones sobre el medio ambiente relativas a la actividad propuesta que estén disponibles; y
- e) El hecho de que la actividad sea objeto de un procedimiento de evaluación del impacto nacional o transfronterizo sobre el medio ambiente.
[7] L’article 6.9 del Conveni d’Aarhus fixa el següent: Cada Parte velará también por que, una vez adoptada la decisión por la autoridad pública, el público sea rápidamente informado de ella siguiendo el procedimiento apropiado. Cada Parte comunicará al público el texto de la decisión acompañado de los motivos y consideraciones en que dicha decisión se basa.
[8] Aquestes Decisions de la Reunió de les Parts són accessibles a https://unece.org/env/pp/cc/accc.c.2014.99_spain
[9] https://www.cepal.org/es/acuerdodeescazu
Autor: David Bruna Moralejo, estudiant en pràctiques actual de l’FDA.
