El 12 de juliol de 2023, el Parlament Europeu va donar llum verd al Reglament de Restauració de la Natura, una nova fita que serà d’especial importància en el camí cap a una protecció efectiva de la biodiversitat i la restauració dels ecosistemes. No obstant això, no es pot obviar la campanya bruta dirigida contra la norma, en especial per part dels partits conservadors i d’extrema dreta europeus[1]. De fet, organitzacions ecologistes han acusat el Partit Popular Europeu de seguir una estratègia de desinformació mitjançant notícies falses amb l’únic objectiu de millorar els resultats que dibuixen les enquestes electorals de cara a les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran l’any que ve.En primer lloc, cal tenir en compte el context en què es desenvolupen les negociacions i l’aprovació de la posició del Parlament Europeu. En aquests moments s’estima que el 80% dels hàbitats naturals es troben en mal estat i un 70% dels sòls es troben degradats; el ritme de pèrdua de biodiversitat és alarmant, essent la taxa d’extinció 1.000 vegades superior a la que es consideraria normal. Tot això tenint en compte que la restauració d’espais naturals és bàsica en la lluita contra la pèrdua de biodiversitat, l’escalfament global i la seguretat alimentària. Per això, malgrat que certs poders polítics i econòmics al·ludeixen com a efectes negatius d’aquesta llei la interrupció del conreu de terres aptes, l’amenaça que significa respecte la seguretat alimentària i la posada en risc del sector primari, la realitat és que els efectes serien totalment contraris; de fet, es podrien observar beneficis com l’augment de la seguretat hídrica de les zones implicades i del flux d’aigua, i la reducció els costos de tractament de la mateixa, entre d’altres[2]. De fet, es calcula que la destrucció dels ecosistemes naturals al ritme actual podria suposar una pèrdua de 10 bilions de dòlars del PIB mundial pel 2050[3].
Punts més importants del text
L’objectiu principal del text legal, que pot semblar ambiciós tenint en compte els tempos experimentats en l’aplicació de normes mediambientals en l’àmbit europeu, és la protecció, com a mínim, del 20% dels sòls terrestres i marins degradats que necessitin una restauració[4], de cara al 2030, del 60% al 2040 i del 90% al 2050. En aquest sentit, seran prioritaris aquells hàbitats rics en biodiversitat on es pugui aconseguir una recuperació d’espècies animals i vegetals especialment amenaçades.
Per aconseguir aquests objectius es duran a terme una sèrie de mesures en tots els estats membres de la UE. Entre d’altres, la restauració dels ecosistemes naturals marins i terrestres, la cura dels boscos a través d’una millora de la connectivitat entre espais naturals, l’ús més eficient dels sòls agrícoles, la millora de la diversitat i la inversió del declivi d’espècies pol·linitzadores (en especial, les abelles) i l’augment dels espais verds urbans. Per acabar, s’estableixen mecanismes de control de compliment dels objectius establerts i de finançament de les diverses actuacions que han de dur a terme els estats membres dins els seus respectius territoris[5].
Un abans i un després en la conservació dels espais naturals, amb algunes limitacions
Així doncs, observant els objectius i les mesures establertes, es considera que la norma podria marcar un abans i un després en la conservació dels espais naturals i la biodiversitat que els acompanya. No obstant, la norma troba diverses limitacions a causa del desacord relatiu a les zones sensibles de restauració, els objectius temporals i les conseqüències que se’n podrien derivar, el qual provoca la reducció de l’ambició del legislador europeu i, per tant, un futur no tan bo per als ecosistemes europeus.
Per una banda, molts dels preceptes recollits no són d’obligat compliment sinó que es conformen com a directrius que els estats membres han de seguir. L’ús dels verbs “procuraran” o “s’esforçaran”, entre d’altres, provoca que decaigui el caràcter vinculant dels objectius esmentats anteriorment. En aquest sentit, certes concessions realitzades amb l’única finalitat de poder aprovar el text han provocat que l’ambició de la norma s’hagi reduït considerablement. Un clar exemple d’això és l’exclusió de les torberes, les terres de cultiu o la no aprovació de mesures de restauració de la natura que són necessàries per a evitar el col·lapse, tal com diu Sofie Ruysschaert, la Nature Restoration Policy Officer de Birdlife Europea a WWF[6]. La clàusula inclosa als articles 4 i 5 del Reglament sobre la possibilitat d’incomplir legalment els objectius quan existeixi “un pla o projecte d’interès públic de primer ordre per al que es disposarà de solucions alternatives menys perjudicials” o possibles conseqüències socioeconòmiques excepcionals també creen el perill que molts estats puguin acollir-se a aquesta clàusula per a evitar les obligacions derivades de l’aprovació final del text tal com el coneixem avui.
Per altra banda, l’art. 5 bis del Reglament dona via lliure al desenvolupament descontrolat de projectes d’energies renovables. Aquest elimina certs requisits que haurien de complir les instal·lacions en cas que es tractés d’un altre tipus de projecte, com la necessitat de disposar de solucions alternatives menys perjudicials si existeix una avaluació ambiental estratègica de conformitat amb les condicions establertes a la Directiva 2001/42/CE o si s’ha tramitat una avaluació d’impacte ambiental en les condicions establertes per la Directiva (UE) 2011/92. Aquesta disposició obre les portes a la construcció de macroparcs eòlics i solars que tenen un impacte directe al territori i, en conseqüència, a la biodiversitat, paisatges i persones que els habiten. En aquest sentit, tal com diu Andreu Escrivà, ambientòleg i doctor en Biodiversitat, “mientras se perciba esta transición como un mero cambio de enchufe, del cual se beneficiarán las empresas que nos han traído hasta este abismo civilizatorio, habrá un porcentaje importante de población y territorios enteros que no transigirán con ella”[7].
En la mateixa línia, l’art. 5 ter del Reglament estableix que les necessitats relacionades amb la defensa nacional també poden servir d’excusa en el compliment dels objectius previstos en la redacció actual.
Aquests dos aspectes acabats d’esmentar són exemples clars dels interessos econòmics que hi ha en joc en la transició energètica i l’emergència climàtica i de la necessitat d’ampliar el radi d’actuació pel que fa a les mesures dirigides a combatre l’emergència climàtica.
En conclusió, aquest Reglament és un gran avenç, ja que és una bona notícia que gran part dels terrenys degradats recuperin biodiversitat i es regenerin. No obstant, no podem ignorar les limitacions que provoquen que el Reglament no tingui els efectes necessaris i, conseqüentment, posi en perill multitud d’ecosistemes que tindrien un potencial enorme com aliats contra el canvi climàtic i en la millora de tots els ciutadans de la Unió Europea.
Finalment, és important recordar que el text normatiu analitzat no és el definitiu ja que, un cop aprovat pel Parlament Europeu, s’envia al Consell Europeu i s’inicien les negociacions corresponents.
[1] Pallarés, E. (13 de juny de 2023). El Partido Popular Europeo se opone a la Ley de Restauración de la Naturaleza. Climática. Disponible en: https://www.climatica.lamarea.com/oposicion-pp-ley-de-restauracion-naturaleza/
[2] The Nature Conservancy. (2023). Restauración Ecológica. Disponible en: https://www.nature.org/es-us/sobre-tnc/donde-trabajamos/tnc-en-latinoamerica/brasil/historias-en-brasil/restauracion-ecologica/#:~:text=La%20restauraci%C3%B3n%20forestal%20y%20ecol%C3%B3gica,de%20servicios%20ambientales%2C%20como%20los
[3] Thorton, H. (2022). Ventajas de la restauración de los ecosistemas y la recuperación de especies para personas y el planeta. Crónica ONU. Disponible en: https://www.un.org/es/cr%C3%B3nica-onu/ventajas-de-la-restauraci%C3%B3n-de-los-ecosistemas-y-la-recuperaci%C3%B3n-de-especies-para-las
[4] Parlamento Europeo (12 de juliol de 2023). Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo de la Unión Europea sobre la restauración de la naturaleza. Disponible en: https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-9-2023-0277_ES.html#title2.
[5] Raffio, V. (12 de julio de 2023). El Parlamento Europeo aprueba ‘in extremis’ su ley de restauración de la naturaleza. El Periódico. Disponible en: https://amp.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20230712/europa-ley-restauracion-naturaleza-parlamento-europeo-89769311
[6] WWF. (2023). Weber fails to derail EU Green Deal, but Parliament agrees to a weakened Nature Restoration Law. Disponible en: https://www.wwf.eu/?11286466/Weber-fails-to-derail-EU-Green-Deal-but-Parliament-agrees-to-a-weakened-Nature-Restoration-Law
[7] Escrivà, A. (2023). El laberinto de la transición ecológica. Climática: Magazine 2023, 46-49. ISSN: 2697-1143
