“Vosaltres sou els protectors dels boscos. D’aquí ve l’aigua que desemboca al riu Cahabón. I allà hi ha Renace, que és la fons de l’electricitat. Llavors, perquè viviu a les fosques?” es pregunta Ana Rutilia Ical Choc davant la comunitat indígena Q’eqchi’ de la que forma part[1].
Ana Rutilia Ical Choc és una advocada i activista provinent de la comunitat indígena Q’eqchi’ de Guatemala que dedica la seva vida a defensar la regió de les comunitats indígenes compresa pels municipis que envolten el riu Cahobón, situats al departament d’Alta Verapaz. També és notària i llicenciada en lingüística i ciències jurídiques i socials, vicepresidenta de l’Academia de las Lenguas Mayas de Guatemala i catedràtica de la Universidad Rafael Landivar.
Considera que el sistema de justícia oficial que existeix a Guatemala no els pertany, ja que es fonamenta en el dret romà, francès i alemany que res té a veure amb el poble Q’eqchi’ o amb els pobles indígenes de Guatemala. És per això que lluita cada dia per recuperar les terres i retornar-les a les comunitats indígenes tot atenent a la seva consulta persones que disposen d’escriptures de les seves terres i que no tenen com pagar un advocat.
La seva lluita també se centra en la defensa del riu Cahobón el qual és considerat per les comunitats indígenes com un element sagrat símbol de la vida. Actualment, el riu ha caigut en mans de Renace, una empresa hidroelèctrica que té un complex de 5 hidroelèctriques instal·lades al riu Cahobón, les quals han deixat a milers de famílies indígenes sense accés a l’aigua. També ha suposat la destrucció de l’entorn natural, ja que ha canalitzat el 80% del riu, ha trencat el teixit social i ha desposseït moltes famílies Q’eqchies’ de les seves terres. El 20% restant del riu corre entre dos murs de ciment [2].
Al capdavant de Renace hi ha oligarques guatemalencs, les famílies més riques del país: els Bosch-Gutiérrez i Gutiérrez-Mayorga, les quals tenen dret a utilitzar l’aigua del riu Cahobón per generar energia durant cinquanta anys. Però també empreses transnacionals: la divisió d’energia de la Corporación Multi Inversiones (CMI) i l’empresa Cobra Instalaciones Hidráulicas, la qual pertanyia a l’empresa espanyola Actividades de Construcción y Servicios (ACS), propietat de Florentino Pérez (president del Reial Madrid). ACS/Cobra és la constructora, subcontractada per tal de dur a terme les construccions de les instal·lacions que operen al llarg de 30 km del riu.
El modus operandi de les empreses consisteix en enganyar a les comunitats amb missatges com que aportaran desenvolupament a la regió, energia elèctrica i generació de treball. D’aquesta manera, desposseeixen als Q’eqchies’ de les seves terres per tal de generar energia elèctrica que no acaba sent per al consum comunitari, ni municipal, ni tan sols nacional, sinó per la seva exportació. Així ho explica la Procuradoria dels Drets Humans, encarregada de vetllar pels drets humans a Guatemala, en manifestar que els conflictes entre la població q’eqchi’ i la hidroelèctrica van començar quan els van comprar part dels seus terrenys mitjançant una manipulació enganyosa[3].
El resultat és que les comunitats no es beneficien de cap de les promeses amb que les volen convèncer, sinó que empitjoren les seves condicions de vida, ja que perden l’accés a l’aigua la qual cosa desemboca en desnutrició, i es queden sense energia elèctrica. Tot plegat els acaba enfonsant més en la pobresa. Així i tot, hi ha comunitats que estan dividides ja que alguns consideren que Renace aporta desenvolupament perquè impulsen petites accions com la reconstrucció d’una església o d’una escola.
L’any 2017, les comunitats indígenes de la regió van celebrar una gran assemblea comunitària arrel de la ratificació del Conveni 169 sobre pobles indígenes i tribals de l’Organització Internacional del Treball (OIT)[4] que inclou l’obligatorietat de consulta als pobles indígenes i tribals de tot projecte que afecti els seus territoris. En aquesta assemblea es van escollir set representants per a denunciar Renace en tant que no es va complir el requisit de la consulta dels projectes hidroelèctrics que van comportar la destrucció del riu Cahobón.
El 2 de març de 2017 es va organitzar una gran marxa de tota la població indígena fins a la capital, per tal d’interposar el recurs. Només dos dels set representants van arribar a La Paz i tan sols Ana Rutilia va presentar l’empara davant la Cort Suprema de Justícia de La Paz. La resta de representants van preferir no fer-ho per no posar en risc la seva vida així com la de les seves famílies.
La resolució de l’empara d’Ana Rutilia contra Renace s’ha fet esperar molt de temps i ha rebut constants amenaces. Defensores ambientals com l’Ana Rutilia, que trenquen barreres i alcen la veu, són criminalitzades per delictes que mai han comès i sovint assassinades. Aquesta és la realitat de la lluita pels drets de la natura i dels pobles indígenes als països del Sud Global, que pateixen l’espoli de les seves terres i recursos naturals, en moltes ocasions a mans d’empreses del Nord Global.
Finalment, la Cort Suprema de Justícia va reconèixer el dret a consulta dels pobles indígenes tot i dictar sentència a favor de la hidroelèctrica i no frenar els projectes. Per això, Ana Rutilia va presentar un recurs d’apel·lació davant la Cort de Constitucionalitat (CC), l’últim estament del poder judicial guatemalenc, la qual tampoc va frenar l’activitat de la hidroelèctrica. En aquest sentit, les comunitats indígenes afectades van decidir votar pel seu compte en una consulta organitzada d’iniciativa pròpia, una conducta de bona fe i freqüent a Guatemala, gràcies a la que s’han aconseguit frenar diversos megaprojectes d’aquestes característiques en les últimes dècades. A la votació del 27 d’agost de 2017, al municipi de Santa María de Cahabón, es van obtenir 27.000 vots en contra de les hidroelèctriques i 20 a favor, però l’Estat de Guatemala no va reconèixer la votació.
Ana Rutilia no es rendirà i ja es troba preparant nous recursos per denunciar l’estat de Guatemala a organismes internacionals com, per exemple, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) per defensar els drets dels pobles indígenes guatemalencs.
Autora: Cristina Genescà Martell, assessora jurídica de l’FDA.
[1] Documental. https://www.3cat.cat/3cat/t1xc3-ana-rutilia-ical-choc/video/6327869/
[2] https://www.elsaltodiario.com/multinacionales/florentino-perez-roba-un-rio-en-guatemala
[3] https://www.ara.cat/internacional/aigua-florentino-perez_1_1202158.html
[4] Es pot consultar el text complet del Conveni 169 OIT al següent enllaç:
