El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya confirma la Interlocutòria dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 11 de Barcelona que acordava l’adopció d’una mesura cautelar de suspensió de les obres de construcció del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB).
En data 15 de juny de 2023, DEPANA, amb l’assessorament jurídic del Fons de Defensa Ambiental (FDA), va interposar un recurs contenciós administratiu contra l’Acord de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, de 20 de març de 2023, per mitjà del qual es concedia a la companyia Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A. (BIMSA) la llicència municipal d’obres majors per a la construcció del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB) al Parc Natural de Collserola.
Per mitjà del mencionat escrit d’interposició, es va sol·licitar l’adopció d’una mesura cautelar de suspensió de l’executivitat de les obres impugnades i, per tant, aturar l’inici de les mateixes.
Exposant els elements fàctics i jurídics que justificaven la suspensió de la mencionada executivitat, es va posar de manifest que:
- L’emplaçament escollit per a la implantació del nou CAACB consisteix en un sòl especialment protegit situat dins del Parc Natural de la Serra de Collserola i inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) i també en la Xarxa Natura 2000.
- Aquest àmbit alberga una sèrie de valors naturals que han conduït a la seva protecció a diferents nivells de planificació sectorial (ambiental), territorial i urbanística.
- El propi Estudi Ambiental Estratègic (EAE) dictat en el marc de la tramitació de la Modificació Puntual del Pla General Metropolità (MPPGM) constata l’afectació als Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC), un risc d’incendi forestal molt elevat i un impacte sobre la vegetació i fauna rellevants, així com una amenaça a la connectivitat ecològica de l’indret.
- De conformitat amb el document d’Avaluació d’Impacte Ambiental Simplificada (AIAS) del Pla Especial Urbanístic (PEU) del CAACB, l’assentament provoca l’eliminació de l’arbrat i la vegetació de l’HIC d’alzinar que té una especial singularitat en aquest paisatge, amb un nombre d’arbres potencialment afectats de 283. En relació amb la fauna, es considera convenient realitzar un inventari faunístic de l’àmbit. Així mateix, considera que la pèrdua de l’element bosc provoca un trencament definitiu amb la continuïtat paisatgística cap a l’interior de Collserola.
A més, és necessari tenir en compte el context d’aquest àmbit. Cal recordar que el 14 de juliol de 1976 va ser aprovat definitivament el Pla General Metropolità, el qual va decidir qualificar de sistema de parc forestal a un conjunt d’espais lliures de l’àrea metropolitana de Barcelona, dels quals la major part se situen a la Serra de Collserola.
No va ser fins l’any 2010, per mitjà del Decret 146/2010, de 19 d’octubre, que la Serra de Collserola és declarada Parc Natural, protegint una superfície total de 779,29 hectàrees.
No obstant, sorprenentment, en data 19 d’octubre de 2017, s’aprova definitivament la Modificació Puntual del Pla General Metropolità que preveu la implantació del nou CAACB en uns terrenys que, malgrat ser de caràcter forestal estaven qualificats amb la clau urbanística 25 (Cementiris comarcals) que, si bé inicialment estaven destinats a l’ampliació del Cementiri de Collserola, l’Institut Municipal de Serveis Funeraris va manifestar que no els necessitaria per al creixement de les seves instal·lacions. Així doncs, la requalificació del sòl va resultar de manera que el 63% de la superfície de l’àmbit es va qualificar de sistema de parc forestal de conservació (clau 27) i el 27% restant com a sòl d’equipament (clau 7b) amb destí a la implantació del CAACB, entrant en clara contradicció amb la declaració de Parc Natural de l’any 2010.
Així mateix, cal tenir en compte també que, en data 28 d’octubre de 2019, el Consell de Protecció de la Natura (CPN), màxim òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura i del paisatge a Catalunya, en relació al Pla Especial Urbanístic del CAACB, va emetre informe desfavorable. Entre d’altres afirmacions, el CPN va manifestar:
“Es tracta d’un emplaçament situat dins del parc natural. La declaració de parc natural i la seva inclusió d’aquest emplaçament en el parc comporta que les actuacions que s’hi facin hagin d’estar en consonància amb els objectius de gestió i protecció del parc natural.”
“La construcció d’un equipament d’aquestes característiques no s’ajusta als objectius que van motivar la declaració de parc natural i que figuren en el decret de creació.”
“El Consell de Protecció de la Natura manté el criteri d’informar desfavorablement totes les actuacions dins dels espais naturals de protecció ambiental que no tinguin per objecte la protecció i gestió del propi espai.”
Per tots aquests motius, i de conformitat amb els requisits establerts a l’article 130 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA), es va al·legar el periculum in mora, és a dir, el risc de pèrdua de la finalitat legítima del recurs, atenent a la manifesta existència de danys o perjudicis d’impossible o difícil reparació en cas de no adoptar-se la mesura cautelar, així com el fumus boni irui, o, altrament dit, aparença de bon dret.
A més, es va acreditar la manca de pertorbació dels interessos generals, els quals, de fet, es pretenien protegir amb l’adopció de la mesura cautelar. Concretament es va citar jurisprudència del Tribunal Suprem per mitjà de la qual s’estableix la necessitat de prevaldre l’interès general del medi ambient en ponderació amb altres interessos.
Doncs bé, malgrat l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona i BIMSA, en data 2 d’octubre de 2023, el Jutjat Contenciós Administratiu nº 11 de Barcelona va dictar Interlocutòria per mitjà de la qual s’estimava la mesura cautelar sol·licitada i s’acordava la suspensió cautelar de l’executivitat de les obres per a la construcció del CAACB.
La magistrada va coincidir amb l’argumentació esgrimida per DEPANA afirmant que l’execució de les obres en l’emplaçament escollit causaria danys de difícil reparació. En el seu Fonament de Dret Quart, la Interlocutòria estableix que davant la col·lisió d’interessos generals com la protecció del medi ambient i l’executivitat de l’acte administratiu, és a dir, el desplaçament i millora de les instal·lacions del centre en un àmbit especialment protegit, havia de prevaldre el primer en virtut del principi de precaució, element estructural del dret ambiental, dirigit a evitar els danys greus o irreversibles que pugui patir el medi ambient.
En desacord amb la decisió de la magistrada, l’Ajuntament de Barcelona i BIMSA varen interposar un recurs d’apel·lació contra la mencionada Interlocutòria, el qual va ser elevat, juntament amb l’escrit d’oposició de DEPANA, a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
El passat 11 de desembre de 2024 van reunir-se els magistrats de la Secció 2ª del TSJC per tal de votar i deliberar la qüestió de referència. La sentència que estava per venir era crucial perquè, en cas d’estimar el recurs d’apel·lació interposat per l’Ajuntament i BIMSA, implicaria l’aixecament de la suspensió i, per tant, donaria llum verda a l’inici de les obres de construcció del CAACB en l’emplaçament escollit, el Parc Natural de la Serra de Collserola.
No obstant, la recent sentència nº 4625/2024 de la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC, de 9 de gener de 2025 ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació, tal com consta en la seva part dispositiva:
FALLAMOS
1º.- DESESTIMAR el recurso de apelación interpuesto por el AJUNTAMENT DE BARCELONA y de INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS SA, contra el Auto de 2 de octubre de 2023, del Juzgado Contencioso núm. 11 de Barcelona.
Els magistrats de la Sala estableixen, en el Fonament de Dret Cinquè de la Sentència, que “la realización de la construcción proyectada, en un suelo considerado espacio forestal protegido puede producir efectos irreversibles o perjuicios irreparables, dado que los eventuales daños y perjuicios que puedan causarse al medio natural son de difícil reparación.” Afegeixen: “En relación con la necesaria ponderación de intereses, a juicio de la Sala, debe darse prevalencia al interés general, en cuanto que el acto cuya suspensión se solicita afecta al medio ambiente y al paisaje.” I recorden que “se encuentra pendiente de resolver el recurso interpuesto contra el Plan Especial que ampara la concesión de la licencia.
La Sentència acaba concloent: “En consecuencia, de todo ello se deriva la necesidad de adoptar la medida cautelar interesada, lo que ha de conllevar la desestimación del recurso de apelación.”
Per tant, el TSJC, per mitjà d’aquesta Sentència, confirma la Interlocutòria dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu nº 11 de Barcelona que acordava l’adopció d’una mesura cautelar de suspensió de les obres de construcció del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB) en base als efectes irreversibles o perjudicis irreparables que es podrien produir arran de la construcció d’aquest centre en un espai natural de protecció especial.
Cal recordar que l’espai on es pretén implantar aquest centre d’acollida d’animals és de caràcter forestal i, per tant, la seva construcció implicaria la pèrdua de superfície de bosc, element definitori del paisatge, més enllà de l’actual estat ecològic de les comunitats vegetals que alberga. Així doncs, la construcció d’aquest recinte implicaria un impacte determinant sobre els valors del Parc Natural de la Serra de Collserola i sobre la connectivitat i permeabilitat ecològica, factor ambientalment rellevant atenent la ubicació estratègica de l’àmbit.
És de vital importància, doncs, protegir aquest tipus de masses forestals d’aquelles activitats projectades que impliquen un greu impacte pels seus valors naturals. En el nostre ordenament jurídic la natura, de forma general, no és subjecte de drets, com sí que es contempla en alguns estats com ara la d’Equador o la de Bolívia. És per això que cal posar especial èmfasi en la protecció dels boscos perquè tenen una funció important, entre d’altres, en la lluita contra el canvi climàtic tot absorbint diòxid de carboni, emmagatzemant-lo a la seva biomassa i evitant que entri a l’atmosfera.
Així doncs, amb aquesta sentència queda provisionalment protegida la massa forestal, a l’espera que es resolgui el procediment judicial relatiu al Pla Especial Urbanístic del CAACB, seguit també davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Secció Tercera).
Autora: Meritxell Cotrina, advocada de l’FDA.
Aquest article forma part de la nostra col·laboració amb l’IDHC en el marc de l’ajut a projectes de desenvolupament i d’educació global de l’ACCD.
