Autor: fda

La gran massa forestal de la conca del Congo, a la regió de l’Àfrica Central, que constitueix la segona selva tropical més gran del món després de l’Amazones, es troba immersa en un procés de desforestació i degradació que s’ha agreujat considerablement els últims anys i que afecta directament la lluita global contra el canvi climàtic.

Continua la lectura de LA DESFORESTACIÓ JURÍDICA AL CONGO

Aquests últims mesos hem assistit a la presentació de la campanya propagandística “Vallter365. Tot comença a Setcases”, organitzada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), la qual pretén difondre la construcció d’un telecabina de 6 quilòmetres que s’ubicaria de ple a l’espai natural de protecció especial del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Títol ben irònic, el de la promoció, perquè probablement tot ha començat en un despatx de Barcelona o ves a saber d’on. I convindria que també hi acabés per una qüestió lògica, enraonada i de pes: els termes amb què ha sigut plantejat el projecte arreu de la vall de Camprodon són més propis de desarrollistas dels anys 60 que no pas dels nostres dies. No tan sols pel desastre ambiental que causarà dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser; ni tan sols perquè convertirà Setcases en un poble del que segur que els seus veïns en voldran fugir, tard o d’hora, per la massificació que provocarà, sinó perquè principalment s’ha fet d’esquena a la gent, amb la voluntat deliberada de “crear parcs lúdics”.

Continua la lectura de VALLTER 365: LA RAÓ GUANYARÀ A LA FORÇA?

El dia 11 de juliol de 2026 entrava en període d’informació pública un nou avantprojecte de Llei, que porta per nom “Avantprojecte de Llei de simplificació de tràmits en l’àmbit urbanístic i ambiental”. Si s’acaba aprovant definitivament, suposarà l’actuació legislativa necessària per abordar un dels grans pilars de l’estratègia de reforma de l’Administració socialista: la simplificació i l’agilització de tràmits en l’àmbit administratiu.

Continua la lectura de Anàlisi crítica de l’Avantprojecte de Llei per a la simplificació de tràmits en l’àmbit urbanístic i ambiental

Quan el desenvolupament justifica la regressió ambiental

La regressió ambiental rarament es presenta com una regressió. I encara menys al Paraguai. Gairebé sempre apareix embolcallada amb paraules nobles: desenvolupament, modernització, sobirania energètica, inversió, creixement. El llenguatge s’adapta als discursos de moda que parlen de nous recursos i noves tecnologies. El que no es renova és la racionalitat que imposa la flexibilització progressiva de qualsevol límit ecològic, que apareix quan el territori comença a ser percebut com una oportunitat d’acumulació. Això és, precisament, el que avui torna a estar en discussió al voltant del Parc Nacional Mèdanos del Chaco[i].

Continua la lectura de Médanos del Chaco: el progrés sempre arriba per als altres

Àlex Peñalver i Cabré, membre de la junta directiva del Fons de Defensa Ambiental i coordinador de la Clínica jurídica de medi ambient de la Universitat de Barcelona, i Meritxell Cotrina, advocada del Fons de Defensa Ambiental, van participar l’abril passat a la reunió anual que organitza la Environmental Law Alliance Worldwide (ELAW) a la ciutat de Bangkok, capital de Tailàndia. Continua la lectura de L’FDA participa a la reunió anual d’ELAW i a la Conferència sobre dret ambiental d’interès públic a Bangkok

D’acord amb la informació que publica la mateixa empresa, Engie Energía Chile S.A. (en endavant, indistintament «ENGIE») porta operant a Xile més de 100 anys. A la ciutat de Mejillones, al nord de Xile, les seves activitats es van concentrar en el passat en el negoci del carbó. Aquí trobem el Complex Termoelèctric de Mejillones, constituït per les Unitats 1, 2, 3, 4 i 5 de la Central Termoelèctrica Mejillones, la Central Termoelèctrica Andina i la Central Termoelèctrica Hornitos[1]. Des que va ser anunciat el Pla de Descarbonització l’any 2019, ENGIE es va comprometre amb l’Estat de Xile a cessar la combustió a carbó d’aquestes centrals[2]. Continua la lectura de Quan qui contamina no paga: el cas d’Engie Energía Chile S.A. a Mejillones

1. Introducció

El 8 d’abril de 2026 el Congrés de la Nació Argentina va sancionar la reforma a la Llei sobre pressupostos mínims per a la preservació de les glaceres i de l’ambient periglacial[1] (en endavant, també, «Llei Nacional de Glaciares») impulsada pel Poder Executiu Nacional i les províncies que componen les anomenades «Mesa del Liti» (Catamarca, Jujuy i Salta) i la «Mesa del coure» (Mendoza i San Juan). La discussió legislativa va generar un gran debat polític i una massiva manifestació per part de la societat. Quins canvis va introduir la nova reforma? A continuació, farem un recorregut pel sistema jurídic argentí de protecció ambiental, el règim de protecció de glaceres i l’impacte de la recent modificació. Continua la lectura de Què està succeint amb la protecció de glaceres a l’Argentina?

En el panorama del dret ambiental internacional, pocs casos il·lustren de manera tan crua la tensió entre l’activitat industrial i la protecció dels drets humans fonamentals com la situació de la Institució Educativa Departamental (IED) Sabio Mutis, a La Mesa (Cundinamarca, Colòmbia)[1]. El cas de la IED Sabio Mutis, a La Mesa, s’ha convertit en un símbol de la lluita contra la impunitat empresarial i la ceguesa d’un sistema judicial que, massa sovint, prioritza el formalisme processal sobre la vida dels infants. Continua la lectura de El Cas de l’Escola Sabio Mutis davant la Cort Constitucional de Colòmbia