La gran massa forestal de la conca del Congo, a la regió de l’Àfrica Central, que constitueix la segona selva tropical més gran del món després de l’Amazones, es troba immersa en un procés de desforestació i degradació que s’ha agreujat considerablement els últims anys i que afecta directament la lluita global contra el canvi climàtic.
Es tracta d’una extensió de 259.166.666 hectàrees de bosc dens i humit, que abasta sis països, un 60% de la qual està de situada a la República Democràtica del Congo (RDC). Si ens fixem només en l’extensió de la RDC, el segon estat més gran de tot el continent africà, de 232.089.552 hectàrees, un 67% d’aquesta superfície està coberta per boscos tropicals, és a dir, unes 155.500.000 hectàrees, d’acord amb la informació de l’Atles Forestal gestionat pel Ministeri de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible de la RDC (1).
Segons les últimes dades de l’organització ecologista Greenpeace, en aquest ecosistema hi viuen més de 400 espècies de mamífers, més de 1.000 d’aus i 10.000 espècies vegetals que no es troben en cap altre indret de la Terra (2). D’altra banda, al voltant de 40 milions de persones depenen directament dels boscos de la RDC per viure, perquè aquestes immenses forests proporcionen supervivència cultural, salut, menjar i refugi.
Però més enllà de la importància que la gran varietat de flora i fauna confereix a aquest ecosistema i de l’impacte directe que té per a la població congolesa, la rellevància d’aquests boscos rau en el fet que actuen com un gran embornal de carboni. És a dir, possibiliten que es produeixi un procés mitjançant el qual s’absorbeix el carboni que circula a l’atmosfera i es transforma en biomassa. Aquest embornal permet emmagatzemar una gran quantitat de gasos d’efecte hivernacle que són presents a l’atmosfera, el que contribueix a la lluita contra el canvi climàtic a nivell planetari. Només el 2024, aquests boscos van absorbir 4,48 milions de tones de CO2. De manera que, indirectament, aquests boscos tenen també un impacte molt beneficiós a nivell mundial, perquè permeten regular el clima a nivell planetari i el cicle de l’aigua (3).
Per aquesta raó és tan alarmant el que es pot observar en el mapa interactiu de la plataforma en línia de seguiment forestal Global Forest Watch, que va ser creada l’any 2014 per el World Resources Institute (Institut Mundial de Recursos), segons el qual la República Democràtica del Congo ha perdut 8 milions d’hectàrees de boscos primaris humits entre els anys 2002 i 2025 (4). Segons les estimacions de desforestació d’aquesta organització per a l’Àfrica Central, l’any 2050, la República Democràtica del Congo alliberarà 34.400 milions de tones de CO2, amb l’impacte que això pot tenir a escala mundial (5).
Però quina protecció jurídica tenen aquests boscos? Els orígens de la regulació jurídica en matèria de protecció del medi ambient a la RDC se situen a la Carta Africana dels Drets de l’Home i dels Pobles (CADHP), adoptada per l’Organització de la Unitat Africana a Nairobi (Kènia) el 27 de juny de 1981, una norma coneguda també com a Charte de Banjul (6). L’article 24 d’aquesta Carta estipula la protecció del medi ambient com un dret de tercera generació; és a dir, forma part del conjunt de drets humans col·lectius relatius a la pau i a la solidaritat entre els països del Nord i els països del Sud que persegueixen els objectius d’elevar el nivell de vida de tots els pobles i promoure el progrés social i unes relacions internacionals més justes.
Però el veritable punt d’inflexió en matèria jurídica ambiental es va produir a partir del 18 de febrer de 2006, data en què va ser aprovada la Constitució de la Tercera República Democràtica del Congo, modificada posteriorment el 2011 (7). Abans d’aquest moment, tant les lleis fonamentals de 1960, com la Constitució de Luluabourg de 1964 o la Constitució de la Segona República no regulaven de manera explícita el dret a un medi ambient sà. Aquest és el principi jurídic que serveix per garantir a cada persona el dret de viure en un medi ambient que no sigui nociu per la seva salut i el seu benestar. Fins l’any 2006, doncs, el medi ambient estava regulat des d’una aproximació sectorial i legislativa, pròpia de decrets colonials sobre l’urbanisme, els parcs nacionals i la caça.
A banda d’aquesta constitució, la protecció jurídica nacional del medi ambient a la RDC es troba recollida també en les següents quatre lleis estatals: la Llei n°11/009 del 9 de juliol de 2011 sobre els principis fonamentals relatius a la protecció del medi ambient; la Llei n°14/003 de l’11 febrer de 2014 relativa a la conservació de la natura; la Llei n°18/001 del 9 de març de 2018 que modifica la Llei n° 007/2002 del 11 de juliol del 2002 sobre el Codi miner, i la Llei n°25/045 de l’1 de juliol de 2025 relativa a l’ordenació del territori.
D’entrada, la Llei nº11/009 és el text legal que estableix els principis fonamentals en matèria de protecció del medi ambient, fixa el marc institucional i els mecanismes de finançament i processals de la protecció del medi ambient. Estipula les normes de gestió i de conservació dels recursos naturals i la reglamentació de la responsabilitat civil en la matèria, preveient infraccions i penes.
A continuació, La Llei n°14/003 recull el desenvolupament de les normes relatives a la conservació de la diversitat biològica, a la utilització raonable dels seus elements constitutius, a l’accés i a la compartició justa i equitativa dels beneficis derivats de l’explotació dels recursos biològics i genètics. Aquesta llei contribueix a assegurar la conservació dels ecosistemes i dels hàbitats naturals, la protecció de les espècies de fauna i flora salvatges i el desenvolupament sostenible en les àrees protegides. Aquesta regulació és conforme a l’article 202.36 f) de la Constitució congolesa de 2011.
La Llei n°18/001 té com a finalitat la revisió del Codi miner. La motivació d’aquesta revisió prové de la necessitat d’assolir el control de la gestió del domini miner per part de l’Estat, dels títols miners i de les pedreres i d’especificar novament els elements relatius a la responsabilitat social i ambiental de les empreses mineres respecte a les comunitats afectades pels seus projectes, així com d’equilibrar el règim fiscal, duaner i de canvi en el marc de l’associació entre l’Estat i els operadors miners.
Per últim, la Llei n°25/045 pretén modernitzar l’ordenació del territori, que fins aleshores s’havia regit per un decret colonial de l’any 1957. Aquest nou text jurídic del 2025 incideix en la consulta i la participació de les poblacions locals i de les comunitats en els processos de planificació. Els projectes de plans d’ordenació estan sotmesos a una avaluació ambiental estratègica per tal d’optimitzar els impactes positius i de reduir els impactes negatius.
El greu problema que afronta la RDC no és, per tant, l’absència de normativa ambiental, sinó la falta d’aplicació real d’aquesta normativa.
Pel que fa a la resposta jurídica a nivell internacional, l’any 2022 va representar una fita per a la justícia ambiental i social a la RDC, perquè el 9 de febrer d’aquell any la Cort Internacional de Justícia (CIJ), el principal òrgan judicial de l’Organització de Nacions Unides, amb seu a l’Haia, va dictar la sentència reparadora en el cas Activitats Armades al Territori del Congo (República Democràtica del Congo contra Uganda). En la mateixa es va reconèixer de manera explícita els danys als recursos naturals i al medi ambient com a perjudicis susceptibles de reparació obligatòria en el context d’un conflicte armat (8).
Aquesta sentència obligava Uganda a indemnitzar anualment, amb 65 milions de dòlars durant un termini de 5 anys, a la República Democràtica del Congo, fins a assolir la quantia de 325 milions, pels danys provocats durant la invasió i ocupació militar entre els anys 1998 i 2003. Es tracta de la suma econòmica més gran acordada per la CIJ en tota la seva història, que es distribueix de la següent manera: 225 milions per a danys a les persones, 60 milions per a danys als béns i 40 milions en relació als danys produïts als recursos naturals.
En paraules de Luke Moffett, catedràtic de Drets Humans i Dret Internacional Humanitari a la Queen’s University de Belfast, expert també en conflictes armats, justícia transnacional i reparacions “és la reparació més gran acordada per un tribunal internacional per a violacions flagrants de drets de l’home i del dret humanitari internacional”. Els danys als recursos naturals estan directament relacionats amb el robatori d’or, de coltan i de fusta a la província d’Ituri, situada al nord-est de la RDC, a la frontera amb Uganda (9).
Cal remarcar, no obstant, que malgrat que les dades exposades sobre la desforestació a la RDC són molt preocupants, no tot són males notícies ni tot està perdut. Actualment, d’acord amb la informació proporcionada per Greenpeace, hi ha una coalició de gairebé 70 organitzacions vinculades a l’ecologisme i a la protecció dels drets humans, la gran majoria de les quals congoleses, que estan actuant per exigir al govern d’aquest país que mantingui la moratòria respecte a les noves concessions forestals industrials. En paral·lel, el 13 de juliol d’aquest 2026, Marie Nyange Ndambo, Ministra de Medi Ambient de l’actual govern de la RDC, va afirmar que no s’aixecaria la moratòria per concedir noves concessions forestals, en un país que ja compta amb 88 concessions industrials del sector de la fusta.
Les concessions forestals són drets reals immobiliaris sui generis que són conferits sobre una part del domini forestal per part de l’Estat congolès a empreses privades o comunitats a fi d’atorgar el dret exclusiu de recollir i explotar la fusta sense transmetre el dret real de propietat d’un bé, en aquest cas, una parcel·la de terreny que incorpora tant la superfície com el subsol, així com tot el que hi estigui fixat.
Aquestes parcel·les de terreny pertanyen a l’Estat de la República Democràtica del Congo, d’acord amb la Llei n° 011/2002 (modificada l’any 2018, com s’ha esmentat abans), que pretén equilibrar els objectius de preservació de la biodiversitat, ambientals i de desenvolupament socioeconòmic de les comunitats locals amb la valoració econòmica dels recursos forestals (fusta per escalfar, fusta d’obra i productes no fustaners.). Aquests últims comprenen béns i serveis comercials o de subsistència que es destinen al consum humà o industrial i que provenen de recursos renovables i de la biomassa forestal que incrementen els ingressos reals i l’ocupació de les llars rurals.
Es tracta d’una llei que constitueix el marc jurídic principal sobre la gestió sostenible dels boscos a la República Democràtica del Congo, on es defineixen els principis de gestió, conservació i explotació, de vigilància i de policia forestal. Es fa a partir de la instauració d’una nomenclatura d’instal·lacions forestals conforme al nivell de risc i de la imposició de règims de permís o de declaració, sobretot pel que respecta a la fusta per ser cremada o al carbó de fusta.
Urgeix el compliment efectiu de tota aquesta àmplia normativa ambiental. I, per part dels països occidentals, cal una presa de consciència i una major sensibilització amb el consum desmesurat dels productes d’ús quotidià que per a la seva elaboració comporten la destrucció dels ecosistemes forestals de la RDC, així com també una implicació molt més efectiva per preservar la selva tropical del Congo.
I, sobretot, el més important és aprendre de la resiliència i del treball que, malgrat les condicions d’extrema adversitat, duen a terme les organitzacions ecologistes congoleses per conservar aquestes extenses masses forestals que són imprescindibles a l’hora de regular el clima global i frenar el canvi climàtic. Preservar i gestionar correcta i adequadament aquests espais és, doncs, essencial.
Autor: Pol Puig Biosca, estudiant del 4t curs del grau en Dret a la Universitat Pompeu Fabra i activista ecologista
(1) A propòsit de l’Atles Forestal, Ministère de l’Environnement, Développement
Durable et Nouvelle Économie du Climat (https://cod.forest-atlas.org/.)
(2) Els boscos de la Conca del Congo en perill, Greenpeace França (https://www.greenpeace.fr/forets-bassin-congo-peril/.)
(3). Alguns li diuen el bosc més important del món. Cada any el bosc d’Àfrica central absorbeix 1,5 bilions de tones de CO2, CAFI (https://cafi.org/fr/.)
(4) Mapa Interactiu de la Global Forest Watch https://globalnaturewatch.org/dashboards/country/COD/.
(5) Carving up the Congo, Greenpeace
(https://archivo-es.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/other/la-fragmentac i -n-del-congo-re.pdf).
(6) Carta Africana dels Drets de l’Home i dels Pobles
(7) Constitució de la Tercera República Democràtica del Congo.
(https://droitcongolais.info/files/101.02.06-Constitution-18-fevrier-2006.pdf).
(8) Activitats Armades al Territori del Congo (República Democràtica del Congo contra Uganda), Cort Internacional de Justícia https://www.icj-cij.org/fr/node/106108.
(9) Les forces i els límits d’una demanda històrica sobre les reparacions.
https://www.justiceinfo.net/fr/87507-forces-limites-arret-historique-reparations.html.
