Davant el bloqueig dels tribunals a Guatemala i la vulneració del dret a la consulta prèvia, ASECSA i l’equip jurídic articulen un nou full de ruta basat en fer complir a l’empresa RENACE les autoritzacions ambientals del seu projecte hidroelèctric. A més, s’obre una nova línia per explorar el reconeixement dels Drets de la Natura des de la Cosmovisió Maya per al riu Canlich, afluent del Cahabon, i principal font d’aigua potable de la regió.
Els límits de la via judicial ordinària davant l’espoli hidroelèctric
En el nostre article anterior (Genescà, 2025) analitzàvem el valent lideratge de l’advocada i activista Q’eqchi’ Ana Rutilia Ical Choc en la defensa del riu sagrat Cahabón (Alta Verapaz, Guatemala) davant l’impacte devastador del complex de cinc centrals hidroelèctriques RENACE[1]. Aquest projecte, promogut per oligarquies locals i corporacions transnacionals (com la Corporación Multi Inversiones i la constructora Cobra/ACS), ha privat milers de famílies indígenes de l’accés a l’aigua i ha canalitzat més del 80% del cabal del riu.
Malgrat que l’any 2017 el municipi de Santa María de Cahabón va celebrar una consulta comunitària d’iniciativa pròpia en virtut del Conveni 169 de l’OIT —amb un resultat aclaparador de 27.000 vots en contra de les hidroelèctriques i només 20 a favor—, l’Estat de Guatemala es va negar a reconèixer la votació. A més, les accions d’empara interposades davant la Cort Suprema de Justícia i la Cort de Constitucionalitat no van aconseguir aturar l’activitat de la hidroelèctrica. Aquest escenari ha palesat la necessitat de superar la via judicial tradicional, sovint marcada per formalismes que perpetuen la impunitat[6].
Un gir estratègic: La fiscalització administrativa de les autoritzacions ambientals
Davant d’aquest bloqueig, l’Associació local de Servicios Comunitarios de Salud (ASECSA), Cobán, en coordinació amb l’equip d’assessorament jurídic ambiental català, format per Jaume Pujolràs i Pomés (col·laborador de les entitats Fons de Defensa Ambiental i Alternativa Pobles Intercanvi amb Pobles Indígenes que ha viatjat a la regió), han definit un nou full de ruta centrat en la fiscalització del compliment de les obligacions ambientals de l’empresa RENACE.
Segons afirma ASECSA, L’avaluació d’Impacte Ambiental del projecte RENACE es va concebre com un «pla mestre» per generalitzar el territori, fragmentar el projecte real i aprovar les llicències municipals sense un veritable consentiment informat de les comunitats. Posteriors resolucions del Ministeri d’Ambient i Recursos Naturals (MARN) van fixar recomanacions i compromisos ambientals d’obligat compliment per a l’empresa en les autoritzacions administratives per dur a terme la seva activitat. Ara, el que es pretén demostrar és que l’empresa RENACE tampoc no està complint amb aquestes obligacions fetes a mida i que són fruit de la connivència de les autoritats ambientals guatemalteques amb els desajustos legals del projecte RENACE en les seves fase de tramitació i execució.
El fonament jurídic d’aquesta nova línia estratègica rau en l’article 48 del Reglamento de Evaluación, Control y Seguimiento Ambiental (Acuerdo Gubernativo 137-2016, 2016) de Guatemala[2]. Aquest precepte estableix que l’incompliment dels compromisos ambientals assumits pel proponent és causa expressa de suspensió de la resolució d’aprovació i pot donar lloc a les corresponents sancions administratives o, fins i tot, a la suspensió del projecte.
Per fer efectiva aquesta via, s’ha dissenyat un mecanisme de pressió parlamentària mitjançant interpel·lacions dirigides al MARN, per comprovar si l’empresa aporta les dades periòdiques d’avaluació i si l’Administració té la capacitat i voluntat real de fiscalitzar-les. Paral·lelament, es promourà la recollida de dades independents sobre el terreny (cabal ecològic, contaminació de les aigües, restauració d’àrees degradades i extralimitació de terrenys) en col·laboració amb autoritats de conca, comunitats i altres actors, com ara clíniques jurídiques universitàries o ONG internacionals.
Tres vies d’acció complementàries: internacional, territorial i d’incidència
El full de ruta d’ASECSA no es limita a l’àmbit administratiu, sinó que s’acompanya d’uns altres tres eixos d’acció interdependents:
- Via internacional per discriminació i racisme (CEDAW): Es planteja denunciar l’Estat de Guatemala davant els mecanismes de la Comissió per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de l’ONU, al·legant discriminació estructural i racisme institucional pel fet d’haver denegat a l’advocada Ana Rutilia Ical la representació formal del poble Q’eqchi’ en seu de la Cort de Constitucionalitat.
- Via interna de drets sobre la terra i autoritat indígena: Recuperació de les propietats comunals i de les cooperatives a partir del reconeixement constitucional del dret a la terra i de l’autodeterminació de les autoritats indígenes (Yuwa Ch’och’).
- Pressió internacional sobre fons i subvencions: Posar de manifest davant de l’opinió pública i les entitats financeres internacionals que RENACE no respecta la legislació ambiental interna, exigint la retirada d’ajuts i finançament.
Traduir la Cosmovisió Maya al Dret: drets de la natura i els rius Canlich i Cahabón
Un dels aspectes més innovadors d’aquesta etapa és el debat sobre el reconeixement de la personalitat jurídica i els drets de la natura per als rius de la regió (com el riu Canlich o el Cahabón).
Des de la Cosmovisió Maya (Yuwa Ch’och’ i Q’ana Ch’och’), la terra i els rius tenen un valor sagrat i una vida pròpia que no requereix de conceptes jurídics liberals. Així i tot, des d’ASECSA i l’equip jurídic es creu que el reconeixement dels Drets de la Natura es podria articular com una eina de protecció i de traducció jurídica davant «els de fora» -o aquells que entenguin el medi ambient sota dinàmiques liberals d’explotació- per blindar l’harmonia comunitària amb l’entorn. Per sostenir aquest procés, ASECSA a començat a impulsar l’estudi d’aquesta via dins les seves Escuelas para la Transformación Social y la Justicia Ambiental, formant promotors de justícia, elaborant infografies i realitzant diagnòstics ecològics comunitaris.
Delegació Internacional de Mugarik Gabe
Durant els dies que l’equip jurídic va visitar el terreny, es va coincidir amb una delegació internacional promoguda des de l’ONG Mugarik Gabe d’Euskalerria i composta per altres set representants d’organitzacions no governamentals, entitats polítiques i mitjans de comunicació (Transnational Institute – TNI, CIVICUS, Prensa Comunitaria, ZiboitiaBai i EH Bildu).
Durant l’estada es va recollir directament el testimoni de més de 30 autoritats ancestralment reconegudes, líders i defensores comunitàries dels pobles Maya Q’eqchi’, Poqonchi i Achi’ en territoris com Xicacao, Catalji, Llano Largo, Río Dolores, Cerro Xucaneb, Concepción Panchicivic o Lanquín, les quals representen a més de 90 comunitats afectades. Sobre el terreny es va verificar la dimensió de les violacions de drets produïdes: la canalització i els desviaments de més de 30 quilòmetres del llit natural del riu Cahabón pel complex hidroelèctric RENACE (Corporación Multi Inversiones – CMI), el desposseïment de l’aigua potabilitzable, la privació de la consulta prèvia (Conveni 169 de l’OIT), la imposició de projectes de fons de carboni i REDD+ desvinculats de la població local, així com un patró persistent de criminalització i empresonament de dirigents comunitaris.
Amb el suport i l’assessorament de la delegació i de les entitats acompanyants, les demandes de les comunitats es van traslladar formalment a les principals institucions de l’Estat guatemaltec. En aquestes trobades es va exigir el compliment de les declaracions de les Nacions Unides sobre Drets dels Pobles Indígenes (UNDRIP) i dels Camperols (UNDROP), la protecció efectiva dels rius Cahabón i Canlich, el cessament del processament penal contra defensores i que l’Estat de Guatemala doni suport actiu a les Nacions Unides per a l’aprovació d’un tractat internacional jurídicament vinculant sobre empreses transnacionals i drets humans.
Conclusió
La lluita per la defensa del riu Cahabón demostra que, quan les vies judicials convencionals es veuen col·lapsades per la pressió corporativa, la defensa dels drets ambientals com béns jurídics d’interès públic ha de buscar noves escletxes. La combinació entre la fiscalització de les llicències ambientals, la denúncia de la discriminació en fòrums internacionals, l’observació internacional sobre el terreny i la visibilització de la Cosmovisió Maya constitueix una estratègia integral per combatre la impunitat i protegir els drets dels pobles indígenes i de la natura.
Autor: Jaume Pujolràs i Pomés. Jurista ambiental doctorand en drets de la natura i col·laborador de l’FDA.
[1] Genescà, C. (2025, 31 de març). Les defensores ambientals a Amèrica Llatina: el cas de l’advocada Ana Rutilia Ical Choc. Blog jurídic – Fons de Defensa Ambiental. https://fonsdefensaambiental.org/1881-2/#more-1881
[2] Ministerio de Ambiente y Recursos Naturales. (2016). Acuerdo Gubernativo Número 137-2016: Reglamento de Evaluación, Control y Seguimiento Ambiental. Diario de América Central. https://vestex.com.gt/wp-content/uploads/2024/10/REGLAMENTO-DE-EVALUACION-CONTROL-Y-SEGUIMIENTO-AMBIENTAL-AG-137-206.pdf
