L’autorització del megaprojecte gasífer conegut com a Saguaro Energia[1], impulsat per Mexico Pacific Limited a Puerto Libertad (Sonora, Mèxic), ha desencadenat un dels litigis ambientals més innovadors i simbòlics de la regió. El projecte, que preveu la construcció d’una gran terminal d’exportació de gas natural liquat amb una capacitat estimada de quinze milions de tones anuals en la seva fase inicial, s’integra en una infraestructura transfronterera d’enorme magnitud: el Saguaro Connector Pipeline[2], que enllaça la Conca Pèrmica de Texas amb la frontera mexicana, i el Gasoducte Sierra Madre, que transporta el gas al llarg de centenars de quilòmetres fins al litoral del Pacífic. La seva finalitat, segons els promotors, és consolidar una via d’exportació cap als mercats asiàtics més ràpida, més barata i independent del trànsit pel Canal de Panamà. Però aquesta aposta industrial d’alt impacte perpetua un debat profund sobre els límits ecològics, jurídics i ètics de la transició energètica que sovint s’associa a l’expansió del gas fòssil[3].
L’oposició social i científica al projecte ha estat considerable, especialment per la tria de la seva ubicació i les repercussions ambientals que se’n deriven. El Golf de Califòrnia, o Mar de Cortés, és reconegut mundialment com un dels ecosistemes marins més diversos del planeta, sovint descrit com l’aquari del món. El seu valor ecològic és excepcional: alberga una elevada proporció de cetacis a escala planetària, nombroses espècies endèmiques i una xarxa ecològica que sustenta tant comunitats humanes com processos biològics clau per a la salut marina global. L’augment projectat del trànsit de vaixells metaners de gran tonatge, alguns de més de 300 metres d’eslora, suposaria una alteració acústica i física dràstica en un entorn on el so és, per als cetacis, un mitjà vital de comunicació, orientació, alimentació i reproducció[4]. El soroll submarí, sumat al risc de col·lisions, la possible entrada d’espècies invasores a través de l’aigua de lastre i l’increment potencial de les emissions de metà i CO₂ associades al cicle complet del gas natural liquat (GNL)[5], constitueixen un conjunt de pressions que superen la capacitat de resiliència d’aquest ecosistema.
Davant aquest context, una coalició d’organitzacions ambientals mexicanes ha adoptat una estratègia jurídica tan innovadora com contundent: presentar una demanda d’empara en representació de les balenes del Golf de Califòrnia, sol·licitant-ne el reconeixement com a subjectes de dret[6]. Cal mencionar que des d’abril de 2024, els articles 5 i 18 de la Constitució Política de l’Estat Federal mexicà reconeixen la Naturalesa compresa per tota la seva biodiversitat com a subjectes de drets[7].
La demanda, interposada el 30 de setembre, no només impugna les autoritzacions concedides al Projecte Saguaro pel govern anterior, sinó que argumenta la inconstitucionalitat en base a les obligacions constitucionals de preservació del territori i la biodiversitat (especialment associades a l’article 27 de la Constitució mexicana)[8] i a compromisos internacionals en matèria de conservació. Per a Nora Cabrera (Arratibel, 2025)[9], advocada i directora de la principal organització demandant Nuestro Futuro[10], l’autorització del projecte «genera un impacte que posa en perill la continuïtat ecològica del Pacífic mexicà i vulnera drets de les espècies que hi habiten» tot posant èmfasi en el caràcter crític de la zona per a la migració, reproducció i alimentació dels cetacis.
La demanda demana tres mesures essencials:
- el reconeixement de les balenes com a subjectes de dret amb capacitat jurídica pròpia per reclamar protecció;
- la declaració del Golf de Califòrnia com a hàbitat crític segons la Ley General de Vida Silvestre[11], la qual cosa imposaria a les autoritats de protecció ambiental obligacions reforçades de prevenció i vigilància; i
- la revocació de les autoritzacions administratives al projecte per manca d’una avaluació d’impacte ambiental rigorosa i integral dels riscos ambientals, en especial de la contaminació acústica.
Aquest enfocament se situa en la línia d’una tendència jurídica global creixent: els drets de la natura i el reconeixement d’ecosistemes i espècies com a subjectes jurídics, una corrent que ha viscut un desenvolupament especial a Llatinoamèrica a través de decisions emblemàtiques com les relacionades amb el riu Atrato a Colòmbia (Sánchez, 2022)[12], el riu Vilcabamba a l’Equador (Cuenca, 2024)[13], o més recentment, la concessió de personalitat jurídica al Mar Menor a l’Estat espanyol (Salazar y Vicente, 2022)[14].
El nucli ideològic d’aquest paradigma ecocèntric rau en el reconeixement que la natura té un valor intrínsec, independent del seu valor d’ús per a les societats humanes. Això suposa superar la visió clàssica del dret ambiental, fonamentat en la protecció dels recursos naturals per a la salut o el benestar humans, per avançar cap a una comprensió relacional, on les decisions jurídiques integren la interdependència entre humans i ecosistemes. Aquesta perspectiva implica que la natura i els seus elements poden esdevenir titulars de drets com el dret a existir, regenerar-se, migrar o mantenir les seves condicions ecològiques bàsiques, i que aquests drets poden ser defensats per representants davant autoritats i tribunals. Es tracta d’un canvi que proposa deixar l’antropocentrisme enrere per una mirada ecocèntrica, encara en desenvolupament, però cada vegada més present en constitucions, legislacions i jurisprudències d’arreu.
Des d’un punt de vista jurídic, l’admissió d’aquesta demanda a tràmit pel tribunal mexicà constitueix ja una fita significativa. Obrir la porta al reconeixement de capacitat jurídica a espècies animals podria consolidar una doctrina dels drets de la natura aplicable a futurs litigis, dotant la comunitat jurídica d’eines més potents per a la protecció ambiental. Alhora, implicaria un increment substancial de la responsabilitat de les autoritats ambientals mexicanes, les quals podrien veure’s obligades a revisar o suspendre permisos atorgats, i a emprendre mesures de conservació més estrictes en zones d’enorme fragilitat ecològica. Aquesta causa, a més, podria convertir-se en un referent internacional, especialment per a altres moviments ambientals que busquen mecanismes efectius per protegir fauna amenaçada davant l’expansió d’infraestructures vinculades a combustibles fòssils.
La transcendència del cas no es limita a la protecció de les balenes, sinó que es projecta sobre el debat global de la justícia climàtica i la responsabilitat ambiental dels estats. En un escenari d’emergència climàtica, l’expansió de megaprojectes de gas natural liquat, amb importants emissions associades i impactes sobre territoris sensibles, genera un conflicte estructural entre el desenvolupament econòmic tradicional i la necessitat urgent de preservar els sistemes naturals que garanteixen la vida.
La litigació en nom de les balenes del Golf de Califòrnia pot suposar un punt d’inflexió per al dret ambiental mexicà i, potencialment, per al desenvolupament del dret de la natura a escala global. Si els tribunals accepten l’argument que les balenes són subjectes de dret, el precedent podria reconfigurar la manera com els ordenaments jurídics entenen la legitimitat i la representació de la natura. Tanmateix, fins i tot si la demanda no prospera íntegrament, el debat que ha suscitat revela que la defensa ambiental ja no pot concebre’s únicament com una gestió tècnica, sinó com un exercici de justícia profunda basat en el reconeixement que totes les formes de vida tenen dret a existir i prosperar en condicions dignes. La batalla jurídica del Golf de Califòrnia, per tant, no és només un litigi local: és un senyal d’una transformació paradigmàtica en construcció, el seguiment de la qual serà decisiu per al futur del dret ambiental.
Autora: Cristina Genescà.
[1] Mexico Pacific. (s. d.). Saguaro Energía LNG – North America’s Next Generation of LNG. Recuperat de: https://mexicopacific.com/saguaro-energia/. (consulta: 26/11/2025).
[2] Wikipedia. (2025, 15 de maig). Proyecto Saguaro. Wikipedia, la enciclopedia libre. [Blog]. Recuperat de https://es.wikipedia.org/wiki/Proyecto_saguaro. (consulta: 26/11/2025).
[3] Jefillysh. (2025, 16 de març). El proyecto que amenaza a México. (Documental). [Vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=WqnN_E_tSQ4. (consulta: 26/11/2025).
[4] Greenpeace México. (2024, 28 d’agost). Megaproyecto de gas amenaza directamente a las ballenas y a la biodiversidad en las aguas mexicanas del Golfo de California. https://www.greenpeace.org/mexico/informacion-prensa/54518/megaproyecto-de-gas-amenaza-directamente-a-las-ballenas-y-a-la-biodiversidad-en-las-aguas-mexicanas-del-golfo-de-california/
[5] Center for Biological Diversity. (2025, 18 de març). El proyecto de GNL Saguaro amenaza a las ballenas en el Golfo de California. https://biologicaldiversity.org/w/news/press-releases/el-proyecto-de-gnl-saguaro-amenaza-a-las-ballenas-en-el-golfo-de-california-2025-03-18/
[6] Williams-Derry, C. (2025, 24 de juny). Mexico Pacific Limited: Retrasos, conflictos y errores en el proceso de obtención de permisos frenan el mayor proyecto de GNL de México. Institute for Energy Economics and Financial Analysis (IEEFA). https://ieefa.org/resources/mexico-pacific-limited-retrasos-conflictos-y-errores-en-el-proceso-de-obtencion-de
[7] Lloc web del Poder Legislatiu de l’Estat de Mèxic: http://files.harmonywithnatureun.org/uploads/upload1497.pdf (consulta: 26/11/2025).
[8] Lloc web de la Suprema Cort mexicana: https://www.supremacorte.gob.mx/sites/default/files/cpeum/documento/2017-03/CPEUM-027.pdf (consulta: 26/11/2025).
[9] Arratibel, A. (2025, 9 d’octubre). Una demanda pionera exige justicia para las ballenas del Golfo de California frente al megaproyecto de gas Saguaro. El País. https://elpais.com/mexico/2025-10-09/una-demanda-pionera-exige-justicia-para-las-ballenas-del-golfo-de-california-frente-al-megaproyecto-de-gas-saguaro.html
[10] Lloc web de la ONG Nuestro Futuro: https://nuestrofuturo.mx/
[11] Lloc web del Congrés dels Diputats mexicà: https://www.diputados.gob.mx/LeyesBiblio/pdf/LGVS.pdf (consulta: 26/11/2025).
[12] Sánchez, C. (2022, 14 de març). Atrato, el río de Colombia con derechos propios como las personas. ElDiario.es. https://www.eldiario.es/ballenablanca/biodiversidad/atrato-rio-colombia-derechos-propios-personas_1_8829519.html
[13] Cuenaca, A. (2024, 15 d’octubre). Los ríos también pueden ser personas (y tener derechos). Climática. Recuperat de: https://climatica.coop/los-rios-pueden-tener-derechos/?tztc=1
[14] Salazar, E. i Vicente, T. (2022). La iniciativa legislativa popular para el reconocimiento de personalidad jurídica y derechos propios al Mar Menor y su cuenca. Revista Catalana de Dret Ambiental. https://portalinvestigacion.um.es/documentos/63c0b3883df4c204fbb04bd4
