Durant un mes, el cicle de sessions especialitzades ha reunit experts internacionals, acadèmics i professionals per a reforçar la defensa jurídica del medi ambient
El Fons de Defensa Ambiental (FDA), amb la col·laboració de la Clínica Jurídica Ambiental de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, DEPANA i diverses administracions públiques, ha celebrat entre el 3 de novembre i el 3 de desembre de 2025 una nova edició de les Jornades Formatives per a la Defensa Jurídica del Medi Ambient. El cicle, adreçat a estudiants, professionals i entitats, ha ofert una panoràmica completa de les eines jurídiques per a la protecció ambiental, amb especial atenció al dret internacional, la participació ciutadana, el control ambiental d’activitats, la transició energètica, l’ordenació del territori i la litigació estratègica.
Les jornades van començar amb una sessió dedicada a la incidència de la ciutadania i dels col·lectius en l’esfera internacional. Adriana Fabra Aguilar, consultora en dret i política ambiental, va exposar la rellevància del triple dret d’accés —informació, participació i justícia— i la seva plasmació en el Conveni d’Aarhus. Va destacar també la importància del Principi 10 de la Declaració de Rio, que reconeix la participació pública com a pilar de la governança ambiental, així com la incorporació d’aquests drets en tractats com el Conveni d’Espoo, OSPAR, la Convenció contra el Canvi Climàtic o el Conveni de Minamata. Per la seva banda, Natalia Kobylarz, advocada sènior a la Secretaria del Tribunal Europeu de Drets Humans, va aprofundir en la jurisprudència ambiental, destacant casos pioners com Guerra c. Itàlia i Claude Reyes c. Xile, i el més recent Verein KlimaSeniorinnen c. Suïssa.
La perspectiva de drets humans va continuar amb Mar Aguilera Vaqués, professora titular de Dret Constitucional de la UB, i Liliana Ávila, directora del Programa de Ambiente y Derechos Humanos d’AIDA. Les ponents van analitzar el reconeixement internacional del dret humà a un medi ambient net, saludable i sostenible, declarat formalment per l’ONU els anys 2021 i 2022 i adoptat recentment per l’ASEAN. Van subratllar que aquest reconeixement dota d’una base jurídica sòlida les demandes d’accés a la informació, la rendició de comptes i la protecció de comunitats afectades.
El dret d’accés a la informació ambiental va centrar la sessió de Meritxell Cotrina Jové, advocada de l’FDA i professora de Dret Administratiu de la UB, que va desglossar els drets reconeguts per la Llei 27/2006: accés sense necessitat de motivació, assessorament, recepció en el format triat i dret a conèixer les causes de qualsevol denegació. Josep Ramon Barberà Gomis, vocal de la GAIP i professor de la UPF, va aprofundir en el deure de difusió activa, que obliga les administracions a publicar de manera sistemàtica legislació, informes ambientals, plans, dades de seguiment i avaluacions ambientals, garantint així la transparència institucional.
La participació pública i l’accés a la justícia van ser objecte d’una sessió a càrrec d’Eduardo Salazar Ortuño, advocat d’ELAW i professor de la UB, i Josep Hurtado, coordinador jurídic d’Ecologistes en Acció. Ambdós van descriure les deficiències estructurals del sistema participatiu: terminis insuficients, documentació inabastable, informes tècnics esbiaixats i desafecció ciutadana, factors que sovint condueixen a una judicialització forçada com a única via efectiva de defensa ambiental. Van insistir en la necessitat de reforçar els processos participatius per garantir la seva real i efectiva incidència en les decisions.
L’ordenació del territori i la protecció del sòl no urbanitzable van centrar les aportacions de Lluís-Xavier Toldrà Bastida, advocat ambientalista i professor de la UB, i de Francesc Coll, agent rural amb categoria de Sotsinspector. Coll va detallar el procediment d’actuació davant construccions il·legals en sòl no urbanitzable: comprovació dels fets, consulta urbanística, aturada d’obres, denúncia o atestat i seguiment anual de les mesures adoptades. Les dades i diagnosi exposades van posar de manifest les dificultats de gestió dels espais naturals protegits a Catalunya, agreujades per la manca de recursos i la insuficient planificació històrica.
La prevenció i control ambiental d’activitats va ser explicada per Judit Ligüerre Casals, advocada i expresidenta de la Secció de Medi Ambient de l’ICAB, i Àlex Peñalver Cabré, professor titular de Dret Administratiu de la UB. Els ponents van exposar l’evolució normativa —des del RAMINP fins a la Llei 20/2009— i els règims d’intervenció administrativa, així com els requeriments de l’avaluació d’impacte ambiental (AIA) i les obligacions de revisió periòdica de les autoritzacions ambientals.
La sessió sobre transició energètica justa va comptar amb Andrea Sánchez Rodríguez, jurista especialitzada en dret de la UE i sostenibilitat, i Sergi Saladié Gil, geògraf i consultor en energia i territori. Els ponents van advertir que el desplegament de les grans instal·lacions renovables requereix processos participatius robustos, informació clara i neutral, i una planificació territorial que eviti conflictes i garanteixi una transició socialment justa.
Un dels punts centrals del cicle va ser la presentació de la Guia de Litigació Ambiental Estratègica del FDA, a càrrec d’Andrea Cerami, director de Justícia Ambiental i Canvi Climàtic a la Suprema Cort de Justícia de la Nació de Mèxic, i de Jaume Pujolràs, assessor jurídic de l’FDA. Cerami va descriure les fases del litigi estratègic —construcció del cas, estratègia jurídica, prova, comunicació pública i seguiment de la sentència— i va destacar la seva capacitat de generar canvis estructurals, influir en les polítiques públiques i reforçar els drets humans ambientals. Pujolràs, per la seva banda, va exposar el procés d’elaboració de laGuia de Litigació Ambiental Estratègica de l’FDA, fonamentat en la pràctica acumulada en més de dues dècades de litigis ambientals. Pujolràs va subratllar la importància de planificar el litigi com a estratègia de transformació social, no només com a resposta jurídica.
La cloenda va abordar la protecció penal del medi ambient, amb intervencions d’Eduard Castells Tió, advocat penalista del FDA i professor de la UOC, i Laura Ricart Rius, fiscal especialitzada en urbanisme i medi ambient. Es van analitzar els delictes del Títol XVI del Codi Penal, que inclouen els delictes urbanístics, els que afecten els recursos naturals i l’equilibri dels ecosistemes, així com les responsabilitats derivades de les activitats perilloses. Tots dos van remarcar el paper essencial de la ciutadania i les entitats en la detecció i persecució penal de conductes que poden causar danys irreversibles al medi ambient.
Al llarg d’un mes, les Jornades Formatives del Fons de Defensa Ambiental s’han convertit en un espai de referència per a la formació jurídica ambiental a Catalunya, aportant coneixement rigorós i eines pràctiques per a enfrontar els reptes ambientals actuals. L’edició de 2025 consolida unes jornades que, any rere any, contribueixen a apoderar la societat en la defensa del medi ambient i a promoure una cultura de transparència, participació i responsabilitat pública.
Podeu consultar i descarregar-vos totes les presentacions aquí.
