Autor: fda

Una Sentència del Jutjat Contenciós número 3 de Barcelona condemna l’Ajuntament de Cercs a investigar l’existència d’emprius en els terrenys de l’antiga Central Tèrmica.

El 19 de maig de 2021, la Plataforma Antiincineradora de Cercs (d’ara endavant, “PAIC”) va presentar una sol·licitud davant l’Ajuntament de Cercs per mitjà del qual s’al·legava l’existència dels emprius denominats “de la Casasa o Garganta” i la seva consideració com a béns comunals, i també que bona part de les instal·lacions de la Central Tèrmica estan situades en els terrenys d’aquests emprius. En el mencionat escrit s’explicava el concepte d’emprius com a modalitat de propietat col·lectiva veïnal, així com l’impacte de la desamortització en els emprius, la naturalesa i règim jurídic dels emprius com a béns comunals, i la naturalesa i règim jurídic concret dels “Emprius de la Casasa o Garganta”. En conseqüència, es va sol·licitar: Continua la lectura de L’Ajuntament de Cercs, condemnat a investigar l’existència d’emprius als terrenys de l’antiga central tèrmica

L’avaluació d’impacte ambiental i la legitimació de les ONG en el cas Greenpeace Nordic v. Noruega

Introducció

El 28 d’octubre de 2025, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va dictar la sentència Greenpeace Nordic and Others contra Noruega[1]. El cas se centra en si l’atorgament de llicències d’exploració de petroli a l’Àrtic vulnera el dret a la vida i el dret a la vida privada i familiar, previstos als articles 2 i 8 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH)[2], respectivament. Continua la lectura de La jurisprudència climàtica del TEDH davant l’explotació petroliera

El Tribunal Constitucional desestima els recursos d’empara presentats contra la Sentència del Tribunal Suprem que ordena l’enderroc total del complex Illa de Valdecañas.

En aquests darrers mesos, el Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat, per unanimitat, els tres recursos d’empara plantejats per la Junta d’Extremadura, les comunitats de propietaris i els ajuntaments d’El Gordo i Berrocalejo contra la Sentència del Tribunal Suprem 162/2022, de 9 de febrer de 2022¹, STS 162/2022, que ordenà l’enderroc de la totalitat del macro complex conegut com a Illa de Valdecañas², projecte turístic i d’oci aprovat l’any 2007 per la Junta d’Extremadura ubicat als termes municipals d’El Gordo i Berrocalejo, a Càceres. El conjunt ocupa una illa de 134,5 hectàrees de superfície, situada en uns terrenys declarats com a sòl no urbanitzable i catalogats, d’una banda, com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i, de l’altre, com a lloc d’importància comunitària (LIC), formant part, per aquests motius, de la Xarxa Natura 2000. Continua la lectura de Un pas ferm cap al desenllaç del cas Valdecañas

Fa tot just un mes acabava la 30a. conferència de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (la COP 30) a la ciutat de Belém, al Brasil.

En aquesta ocasió, les expectatives sobre l’adopció d’un acord històric eren bastant altes. El context polític del país hi convidava: una presidència brasilera disposada a aconseguir un esforç global de tots els països per l’acció climàtica (el “mutirão global”), amb figures clau com Sônia Guajajara, ministra dels Pobles Indígenes, o Marina Silva, ministra de Medi Ambient i Canvi Climàtic del Brasil; i, sobretot, el fet que la trobada tingués lloc a les portes de l’Amazònia, un ecosistema habitat per centenars de comunitats indígenes i afrodescendents organitzades per denunciar que el seu territori és un dels més afectats per les conseqüències del canvi climàtic. Continua la lectura de COP30: allò que havia de ser i no ha estat

Ja per l’any 1984, Manuel Vázquez Montalbán, en la seva obra La Rosa de Alejandría, ens recordaba que «El aire de Montcada está contaminado por el polvo de cemento de la Asland.» o que «Cuando yo veraneaba por aquí ya estaba todo lleno de polvo.» (Vázquez Montalbán, V., 1984)[1]. A finals de l’any 2025 aquestes paraules són més actuals que mai. Continua la lectura de Ciment, clientelisme, terrorisme i justícia ambiental: el paradigmàtic cas de la cimentera de Montcada i Reixac

LA SUPRALEGALITAT DELS TRACTATS AMBIENTALS INTERNACIONALS AL BRASIL: UNA NOVA VIA PER REFORÇAR EL COMPLIMENT DEL DRET AMBIENTAL?

Una síntesi del cas PSB et al. v. Brasil (ADPF 708) i les seves implicacions per als sistemes dualistes i monistes de recepció del dret internacional

L’any 2022, el Tribunal Suprem Federal del Brasil (STF) va dictar una de les sentències més rellevants de la història recent del dret ambiental al Brasil: la decisió en l’Arguição de Descumprimento de Preceito Fundamental 708 (d’ara endavant, ADPF 708), coneguda com PSB et al. v. Brazil[1]. A través d’aquesta resolució, el Tribunal va reconèixer l’Acord de París[2] com a tractat de drets humans, i en conseqüència li va atorgar estatus supralegal, situant-lo per damunt de la legislació ordinària. Aquest reconeixement, tot i semblar una qüestió tècnica, transforma completament la jerarquia normativa, i amb això el lloc que ocupen els compromisos climàtics internacionals dins l’ordenament jurídic brasiler. Continua la lectura de La supralegalitat dels tractats ambientals internacionals al Brasil