Aquests últims mesos hem assistit a la presentació de la campanya propagandística “Vallter365. Tot comença a Setcases”, organitzada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), la qual pretén difondre la construcció d’un telecabina de 6 quilòmetres que s’ubicaria de ple a l’espai natural de protecció especial del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Títol ben irònic, el de la promoció, perquè probablement tot ha començat en un despatx de Barcelona o ves a saber d’on. I convindria que també hi acabés per una qüestió lògica, enraonada i de pes: els termes amb què ha sigut plantejat el projecte arreu de la vall de Camprodon són més propis de desarrollistas dels anys 60 que no pas dels nostres dies. No tan sols pel desastre ambiental que causarà dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser; ni tan sols perquè convertirà Setcases en un poble del que segur que els seus veïns en voldran fugir, tard o d’hora, per la massificació que provocarà, sinó perquè principalment s’ha fet d’esquena a la gent, amb la voluntat deliberada de “crear parcs lúdics”.
La idea és començar per Vallter, però FGC té la intenció d’intervenir a totes les seves —nostres— estacions d’esquí per convertir espais naturals en camps de paintball en què es faria servir pintura biodegradable, això sí.
Per sort, però, ni les coses no són tan senzilles ni som als anys seixanta, malgrat que l’administració estigui actuant com una tiktoker adolescent. I si abans dèiem que s’ha fet d’esquena a la gent és perquè s’ha arribat amb un projecte ja ideat que es vol tirar endavant tant sí com no, i que inclou, com a mínim (i) la construcció de 1.200 aparcaments en prats de dall amb alt valor ecològic i una nova promoció immobiliària a tocar del nucli de Setcases; (ii) la construcció d’una “bassa” de 95.000m³ d’aigua —equivalent a unes 25 piscines olímpiques—, “que s’obtindrà del desglaç” sobre el naixement del riu Ter, per garantir la “capacitat d’innivar el 100% de l’estació en menor temps”, i (iii) la construcció “d’un balcó aeri amb vistes panoràmiques a la Costa Brava, mar i muntanya” (1), entre d’altres.
“O telecabina o tanquem Vallter”, asseguren. És a dir, com si la qüestió fos dicotòmica però realment ni ho arriba a ser, de dicotòmic, perquè en el fons es justifica que s’ha de triar entre “telecabina o telecabina”.
No és així, en tot cas: la voluntat d’una administració pública, i sobretot, de les autoritats públiques a qui paguem el sou, no hauria de ser la d’imposar un projecte dat i beneït, sinó escoltar i entendre el lloc que trepitgen i plantejar altres alternatives més aterrades. Ja fa mesos que ho estan alertant experts com Josep Maria Mallarach, consultor ambiental i membre de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la International Union for Conservation of Nature: cal transformar l’estació d’esquí de Vallter 2000 per la seva inviabilitat actual, però amb una reconversió prudent i responsable amb l’entorn que l’acull.
Difícilment aquesta reconversió es pot tirar endavant si no s’inicia un projecte participatiu ambiciós, que escolti els qui habiten i treballen la terra; i més, si s’ha de partir, obligatòriament, de la premissa del bombardeig turistificador com a solució (cal recordar aquí l’informe Fènix, publicat fa uns mesos i elaborat per economistes del país, que argumenta (2) que el model turístic subvencionat ens aboca a la destrucció de l’estat de benestar).
I és que la pregunta que necessàriament ens hem de fer en primer terme és: pot un espai natural de protecció especial com és el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, assumir una infraestructura com la que es pretén? Es pot construir sense cap afectació als seus valors ecològics i ambientals? Quines seran les repercussions reals per a la població?
Fins avui han estat esquivant la resposta com han pogut, però el projecte del telecabina és totalment contrari a dret si el posem en relació amb les greus afectacions ambientals que tindrà. I això, per contravenir figures de protecció nacionals, estatals i europees, però principalment, el DECRET 211/2015, de 22 de setembre, pel qual es declara el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i es modifiquen els límits dels espais del Pla d’espais d’interès natural Capçaleres del Ter i del Freser, i Serra Cavallera. En relació amb aquest últim, pels següents motius:
1) L’article 4.2 del Decret preveu que “els usos públics s’han de desenvolupar congruentment amb els objectius de protecció de l’espai, i no poden representar efectes negatius sobre els valors protegits”; objectius que ha de preveure la protecció dels “valors geològics, biològics, ecològics, paisatgístics i culturals, incloent-hi el patrimoni immaterial i espiritual inclosos en el seu àmbit”, tal com estableix el mateix article 3.1.a) del Decret. La macroinfrestructura que es pretén no només afectarà espècies endèmiques o en perill d’extinció com l’Oncophorus wahlenbergii, o els prats de dall, sinó també tots els valors descrits. Considerem, si no, l’impacte que tindrà per les espècies endèmiques la construcció d’una “bassa” d’aigua de 95.000 m³.
2) L’article 4.10, referent a les normes bàsiques de protecció, preveu que “a la xarxa d’equipaments vinculats al Parc Natural es prioritza la utilització dels edificis existents sobre els de nova construcció”. A més a més, la disposició addicional segona estableix clarament que l’activitat ramadera que “aprofita les pastures de l’àmbit del Parc Natural té el caràcter de línia preferent de gestió. S’han de desenvolupar instruments que, més enllà de mantenir-la, potenciïn la ramaderia extensiva tradicional i les races ramaderes autòctones.”
3) En no haver-se aprovat encara el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc natural, malgrat que tots els parcs naturals catalans estiguin obligats a tenir-ne un, li són d’aplicació les directrius de gestió que consten a l’Annex 2 del Decret, en les que s’estableix clarament que “c) Per a l’ordenació de l’ús públic, per evitar els riscos vinculats a la intensificació de les activitats de senderisme, curses de muntanya i altres esports a l’aire lliure, així com del turisme actiu en general, el Parc ha de centrar la regulació de l’ús públic en:
– dissenyar una xarxa bàsica de vies i senders públics i integrar-hi les rutes i itineraris existents;
– regular les pràctiques esportives i d’ús públic quan suposin un risc per la conservació dels sistemes naturals, la flora i la fauna;
– mantenir la senyalització integrada en la xarxa de camins i senders públics i la qualitat del paisatge;
– executar les actuacions previstes per regular les zones d’escalada a la comarca en base als acords presos amb el col·lectiu d’escaladors, i
– regular i integrar altres activitats de turisme actiu (descens de barrancs, alpinisme, raquetes…).”
4) La disposició addicional quarta, així mateix, estableix clarament que el Parc Natural ha d’establir els acords amb FGC per tal de “reforçar el valor natural de les dues estacions d’esquí que gestiona”, establint els acords concrets per a la protecció i gestió dels espais. És a dir, FGC s’ha de limitar als objectius de conservació del Parc, i no pas el parc als objectius d’FGC.
Podríem seguir reproduint un seguit d’articles del Decret que reforcen el fet que ha de prevaldre la conservació del parc natural front totes les actuacions que FGC vol tirar endavant. A més, cal tenir present que, segons la jurisprudència, sembla força clara la il·legalitat que suposarà la instal·lació del telecabina en estar dins d’un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000. Això, sense perjudici de posar de manifest la infracció a diversos principis de protecció ambiental en les que incorre el projecte.
Abans de res, però, cal estudiar i possibilitar alternatives més sostenibles que no comportin la imposició del telecabina i de la “bassa” per garantir una neu que es desfarà en poca estona; i que posin al centre la conservació de l’espai natural i el benestar social. Fer-ho ha de passar per l’escolta activa de la gent del lloc a través de mecanismes i instruments jurídics que sotmetin la qüestió a votació vinculant, explicant el projecte sense falòrnies ni expectatives falses. L’article 71 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, i la part no retallada pel Tribunal Constitucional de la Llei 4/2010, del 17 de març, de consultes populars per via de referèndum, habiliten a dur a terme aquelles consultes de competència municipal i de caràcter local, que siguin d’especial rellevància pels interessos dels veïns amb un procediment feixuc, sí, però possible.
Perquè no s’ha produït, doncs, aquest debat, ni s’ha informat bé del projecte? Com s’han instrumentalitzat els Ajuntaments i la gent, per part d’FGC? Quina és la legitimitat d’un govern de la Generalitat, en minoria, per tirar un projecte d’aquesta envergadura?
El cas de Vallter no és aïllat, és tan sols una mostra que, qui pot, fa ús de la terra com vol. I la Generalitat de Catalunya, a través de FGC, sap que pot si ningú els “molesta”, malgrat incomplir obertament la seva pròpia normativa i exceptuar-ne la seva aplicació de forma totalment injustificada mitjançant figures “d’interès territorial”, com és el cas. Com han fet a Argentina, on ara mateix s’està gestant una actuació urbanística catastròfica a l’alta Patagònia, a Bariloche (Cierro Catedral), amb la instal·lació d’almenys 4 nous telecabines i un nou macrocomplex turístic; o molt més a prop, a Benasque, on s’observa com el nou telecabina ja s’ha pràcticament executat malgrat la seva dubtosa legalitat. Ara, una cosa és evident: enlloc podran dir que ho han fet ni per l’interès territorial, ni pel general, ni per l’economia.
Tot són exemples d’utilització dels espais naturals com si fossin llocs a urbanitzar i a explotar, i en els que es pretén modular el dret de la manera que convé per aconseguir els objectius “econòmics” o “d’interès territorial” dels que només uns pocs realment en podran treure benefici, però que avui no poden ser l’única justificació per a la implantació d’aquestes infraestructures.
A Vallter, però, esperem que la raó guanyi a la força, tot deixant el projecte en el despatx d’on no hauria d’haver sortit i ajudant a generar el moviment que estableixi les bases per fer un projecte que posi al centre a preservació de l’espai i el desenvolupament tangible i mesurable de la gent que hi viu.
Gerard Serrat, advocat especialitzat en urbanisme i dret públic
______________________________
Referències:
(1) Totes les referències estan extretes de la presentació de diapositives que FGC va dur a terme a Setcases, el 5 de març de 2026
(2)Pàgina 44 de l’informe.
