Àlex Peñalver i Cabré, membre de la junta directiva del Fons de Defensa Ambiental i coordinador de la Clínica jurídica de medi ambient de la Universitat de Barcelona, i Meritxell Cotrina, advocada del Fons de Defensa Ambiental, van participar l’abril passat a la reunió anual que organitza la Environmental Law Alliance Worldwide (ELAW) a la ciutat de Bangkok, capital de Tailàndia.
ELAW és una aliança global de persones advocades, científiques i altres defensores que col·laboren a través de les fronteres per a construir un futur sostenible i just. A la trobada anual els membres de l’FDA hi van coincidir amb més de 100 socis d’ELAW procedents de 45 països diferents. D’aquesta manera, van tenir el plaer de conèixer advocats/des i acadèmics/ques d’arreu del món, experts en dret ambiental i que lluiten dia rere dia a favor del medi ambient. Va ser una experiència d’allò més gratificant compartir amb totes aquestes persones, experiències i consells, entre d’altres. Poder escoltar casos d’arreu del món de primera mà va ser molt enriquidor.
El primer dia, després de la sessió introductòria, des de l’FDA vam assistir a un plenari titulat “Facing new changes” («Fent front a nous canvis») on es va parlar sobre la situació actual de les persones defensores ambientals i es va oferir suport i programes d’ajuda. Així mateix, vam poder participar activament del primer grup de treball sobre el dret d’accés a la informació ambiental. Allà vam poder compartir experiències i valorar les garanties d’aquest dret arreu del món, compartint consells i vivències. Finalment, es va celebrar la primera sessió del denominat “Case fair” (fira de casos) on Meritxell Cotrina va exposar davant de la resta de socis i sòcies d’ELAW la problemàtica actual al Delta del Llobregat i, concretament, totes les amenaces que pateix actualment l’indret, així com la lluita que està duent a terme la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) comptant amb l’assessorament legal de l’FDA.
El segon dia el plenari es va destinar a energia i clima. Es van poder sentir advocats/des que van parlar sobre la transició energètica a la Xina, la problemàtica de la contaminació transfronterera a Tailàndia, així com les problemàtiques a l’Índia. Els grups de treball d’aquell dia van tractar sobre la protecció de la biodiversitat i sobre drets indígenes. Va ser especialment enriquidor escoltar de primera mà les lluites pels drets de les persones indígenes i poder ser encara més conscients de la situació actual a alguns països del Sud Global[1]. A la tarda es va celebrar la segona sessió del “Case fair”, on l’Àlex Peñalver i Cabré va exposar la comunicació al Comitè de Compliment del Conveni d’Aarhus contra l’estat espanyol amb relació a la incineració de residus a la planta cimentera ubicada a Santa Margarida i Els Monjos.
El tercer dia va consistir en una visita de camp a Bang Kachao, coneguda com el pulmó verd de Bangkok. És una illa fluvial situada al sud de la ciutat i coneguda per les seves zones verdes, canals i camins rodejats de naturalesa. Aquell dia vam poder parlar amb membres de la comunitat que ens explicaven les lluites a l’hora de defensar aquell indret.
L’últim dia vam participar en un grup de treball sobre litigació climàtica i opinions consultives i ens vam reunir amb el nostre grup regional: Europa. Allà vam coincidir amb advocats/des d’Alemanya, República Txeca, Eslovàquia, Portugal i Ucraïna. La trobada va finalitzar amb una gran rotllana on tothom va expressar els seus desitjos per un futur millor i ambientalment sostenible, així com nous plantejaments d’organització.
Els dos dies següents vam poder acudir a la Conferència sobre dret ambiental d’interès públic (PIELC) de la Facultat de Dret de la Universitat de Chulalongkorn. La Conferència incloïa sessions diverses organitzades per temàtiques. La primera va tractar sobre els danys ambientals transfronterers, on vam poder escoltar perspectives des del sud-est asiàtic. Concretament, les ponents varen parlar sobre la contaminació atmosfèrica transfronterera al nord de Tailàndia, la contaminació transfronterera a Sri Lanka, l’emergència regional i les implicacions transfrontereres a certes regions de Tailàndia i els problemes i la gestió de la contaminació transfronterera a la Xina.
La segona sessió va tractar sobre la governança ambiental regional. Aquí vam poder escoltar ponents de la República Dominicana, Cambodja, Ucraïna i Xile, així com a Georgina Lloyd, coordinadora regional de l’Àsia i el Pacífic de dret ambiental i governança del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides, la qual va exercir el paper de moderadora. En aquesta sessió es va parlar sobre la governança ambiental regional a Amèrica Llatina i el Carib i es va reflexionar sobre la garantia de justícia que ofereixen els mecanismes. També es van fer exposicions relatives als Convenis d’Aarhus i Escazú de participació pública, accés a la informació i accés a la justícia en matèria ambiental i els seus mecanismes de compliment.
En la tercera sessió es va parlar sobre transició energètica i minerals crítics i sobre la justícia en una economia verda. Les ponents d’aquesta sessió eren de Zimbàbue, Argentina, Pakistan i Indonèsia. Es van exposar casos concrets dels països mencionats i les ponents ens van explicar la distribució de l’energia en els seus respectius països fent una anàlisi i valoració de cada un.
Finalment, la quarta sessió va tractar sobre litigació i justícia climàtica: dels tribunals a les comunitats. En aquesta sessió vam poder escoltar ponents d’Austràlia, Corea, l’Índia i Tailàndia.
El darrer dia de la Conferència, va haver-hi una sessió sobre defensores ambientals i els anti-SLAPP. Vam poder escoltar de primera mà casos de SLAPP (Strategic Litigation Against Public Participation) per part de les ponents provinents de Panamà, Índica, Indonèsia i Sud-àfrica. Les SLAPP, són demandes o querelles que reben persones les defensores ambientals per part de les companyies contra les quals batallen judicialment únicament pel fet de defensar drets ambientals, són un problema creixent arreu del món i, de fet, en el nostre país ja comencem a veure’n el creixement de l’ús per part de les companyies. De fet, el Fons de Defensa Ambiental duu algun d’aquests casos assessorant els activistes.
La sessió següent va tractar sobre justícia comunitària i litigació estratègica, amb ponents de Tailàndia, Nepal, Egipte i Zàmbia i comptant amb la degana de la Facultat de Dret de la Universitat en el paper de moderadora. Així mateix, la penúltima sessió va tractar sobre gènere, joventut i justícia ambiental, on vam poder escoltar la perspectiva de quatre dones joves provinents de Laos, Vietnam i Tailàndia, així com unes estudiants de la mateixa Facultat de Dret que ens van parlar sobre els grups de joves advocades, la capacitat de lideratge de les dones, així com una crítica del sistema i societat actual.
Finalment, la darrera sessió va tractar sobre el futur del dret ambiental: educació, innovació i solidaritat global. En aquesta última sessió, juntament amb ponents del Canadà, Estats Units i Tailàndia, l’Àlex Peñalver i Cabré va fer una exposició sobre els reptes principals del dret ambiental i el paper de les clíniques jurídiques ambientals.
Aquesta experiència ens ha permès establir nous contactes amb advocats/des i acadèmics/ques d’arreu del món, aprendre del seu coneixement, experiències, casos… Ens ha permès absorbir molt coneixement sobre dret ambiental i, també, compartir vivències i opinions amb la resta d’assistents. Hem pogut entendre diferents perspectives del dret ambiental i ser conscients de les dificultats que pateixen països com els del Sud Global.
Finalment, l’experiència també ens ha permès adonar-nos que no estem sols en la lluita pel medi ambient, que arreu del món hi ha juristes disposats a lliurar batalles per garantir un medi ambient sa i defensar els drets de les persones afectades. Vivències com aquesta reconforten i animen a continuar amb la nostra feina i les nostres lluites.
Autora: Meritxell Cotrina, advocada del Fons de Defensa Ambiental
[1] Es fa referència a “Nord global” i “Sud global” com a conceptes polítics, artificials, no geogràfics, que assenyalen la situació d’aquells països que comparteixen una posició estructural de centre (Nord) o de perifèria o semiperifèria (Sud) en el sistema-món capitalista modern. Veure: Cairo Carou, H. i Bringel, B. (2010). Articulaciones del Sur Global: afinidad cultural, internacionalismo solidario e Iberoamérica en la globalización contrahegemónica. Geopolítica(s), 1(1), pp. 41-63. Disponible en aquest enllaç.
