La Unió Europea (UE) fa anys que intenta consolidar el seu rol a Amèrica Llatina per tal de posicionar-se com a soci preferent enfront de la creixent confrontació comercial dels Estats Units i la Xina (European Union External Action, 2021)[1] i l’auge econòmic i polític que aquesta última està tenint a la regió (Zhang, et. al, 2021).[2] Aquests esforços s’han consolidat amb la signatura de l’acord UE-Mercado Común del Sur (Mercosur), a partir d’ara EUMAA, el passat 17 de gener, després de més de vint anys de negociacions. L’EUMAA va més enllà d’un tractat de lliure comerç, ja que es basa en tres pilars; diàleg polític, cooperació i desenvolupament sostenible (Ministerio de Economía, Comercio y Empresa, s.d.)[3]. Aquest article es centrarà en analitzar l’eficàcia de les disposicions de l’EUMAA respecte d’aquest últim pilar.
Mercosur és un procés d’integració regional, constituït per Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai, Bolívia i Veneçuela, aquesta última està actualment suspesa. El seu objectiu principal és la creació d’un espai comú per tal de generar oportunitats comercials i d’inversió a través de la integració competitiva de les economies nacionals al mercat internacional, encara que també incorpora un vessant Ciutadà, Social i d’Integració Productiva (Mercosur, 2026).[4]
Pel que fa a l’EUMAA, aquest va generar moltes controvèrsies durant la fase de negociació, que s’han reiniciat actualment, arran de la recent signatura. Durant aquesta fase, alguns estats com Alemanya, França i Bèlgica, s’hi van oposar, ja que el consideraven perjudicial per al medi ambient i la democràcia. A més, els incendis de l’Amazones a l’agost del 2019 van posar al centre mediàtic els impactes ambientals de la liberalització comercial i la incidència sobre el canvi climàtic de l’EUMAA (Ghiotto & Echaide, 2020) [5].
El nexe comerç – medi ambient – desenvolupament (CED)
Els estudis publicats reconeixen que les polítiques de comerç no es poden implementar sense tenir en compte el medi ambient. El comerç implica la degradació de recursos ambientals, com la desforestació i la pèrdua de biodiversitat (Ghiotto & Echaide, 2020) (Abman & Lundberg, 2020; Lenzen et al., 2012)[6] i la producció i el transport de béns suposa entre un 20 i un 30% de les emissions globals de CO2 (World Trade Organization, 2021).[7] Actualment les relacions comercials UE-Mercosur produeixen 25.000 tones de CO2 a l’any i s’estima que l’EUMAA incrementarà l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Un 30% d’aquest augment provindrà de canvis en l’ús del sòl, incloent-hi la desforestació (Ghiotto & Echaide, 2020).[8] Cal destacar que la UE és l’importador més gran de productes provinents d’àrees il·legalment desforestades (Cid & Suárez, 2019)[9]
A la vegada, quan el comerç es fa entre països amb diferent nivell de desenvolupament, sorgeixen qüestions relatives a reconciliar els objectius de desenvolupament amb els esforços per abordar els impactes ambientals. És en aquest espai on trobem el nexe comerç – medi ambient – desenvolupament (CED). La UE ha estat pionera en incorporar aquest nexe en els seus acords comercials. La Comissió Europea utilitza principalment dos instruments: a) les Avaluacions d’Impacte en la Sostenibilitat (SIA), que avaluen els riscos potencials econòmics, socials, ambientals en matèria de drets humans, i b) el Capítol de Comerç i Desenvolupament Sostenible (TSD), que s’inclou en la nova generació d’acords comercials on les parts es comprometen en relació a la protecció ambiental i laboral (Harrison & Paulini, 2024).[10] En el cas que ens ocupa, aquest Capítol 18 és de vital importància, ja que l’aprovació de l’EUMAA ha estat amenaçada per preocupacions ambientals (Politico, 2019).[11]
El Capítol 18: Comerç i Desenvolupament Sostenible (TSD)
El Capítol sobre TSD és el principal instrument jurídic a través del qual la UE integra el nexe CED en els seus acords comercials. En el cas de l’EUMAA, aquest estableix una sèrie de compromisos ambientals que plantegen interrogants sobre la seva naturalesa jurídica i la seva exigibilitat efectiva, ja que ha sigut qüestionat per un gran nombre d’acadèmics (University of Warwick, 2021),[12] organitzacions de la societat civil, estats membres i el Parlament Europeu (Parlament Europeu, 2020)[13].
En primer lloc, l’article 18.6 estableix que les parts han d’implementar l’Acord de París. Aquest fet es va veure des de la UE com una victòria, ja que d’aquesta manera el Brasil quedaria obligat a protegir l’Amazones (Staff, 2019).[14] Però aquesta afirmació dista molt de la realitat. La inclusió d’aquesta clàusula no suposa que el Brasil quedi obligat a l’establert a l’Acord de París, donat que no s’inclouen mecanismes vinculants ni sancions front l’incompliment dels seus preceptes (Ghiotto & Echaide, 2020).[15] A més, s’utilitza un llenguatge ambigu que debilita la rellevància del clima dins de l’EUMAA i el compliment de compromisos (Abdenur, 2019).[16] Per exemple, a l’article 18-6 s’estableix que «Les Parts cooperaran, segons correspongui, en qüestions de canvi climàtic vinculades al comerç, tant bilateralment com regionalment i en fòrums internacionals com la CMNUCC» (el subratllat és nostre). L’expressió ressaltada deixa un marge de maniobra a les parts per tal d’evitar compromisos concrets i vinculants (Abdenur, 2019).[17]
Seguint aquesta tendència, el Capítol 18 sobre TSD incorpora a l’article 18-15 un mecanisme propi de resolució de controvèrsies, de manera que l’utilitzat a la generalitat de l’EUMAA no és aplicable. Això suposa que es reserven els mecanismes executables, és a dir, el hard law, per les disputes que puguin sorgir sobre comerç, i que es reserva el soft law per als problemes ambientals (Ghiotto & Echaide, 2020)[18] Així, s’estableix que, en primer lloc, les disputes s’han de resoldre de manera pacífica a través de consultes (Ghiotto & Echaide, 2020)[19], i si això no dona resultat, les disputes es remeten a un Panell d’Experts, que no compta amb la potestat d’aplicar sancions quan no se segueixen les seves recomanacions (Harrison & Paulini, 2024).[20]
L’Instrument Conjunt UE-Mercosur
Com a resposta a les crítiques, es va negociar un Instrument Conjunt UE-Mercosur on s’inclouen interpretacions sobre diverses parts de l’EUMAA, incloent-hi aquelles relatives al medi ambient, i també s’afegeixen compromisos en matèria de TSD (Friends of the Earth Europe, 2023).[21] Per exemple, s’afegeix un compromís per reduir la desforestació en almenys un 50%, però s’ha de tenir en compte que els Instruments Conjunts no poden establir nous compromisos, sinó que serveixen per aclarir disposicions del tractat. Tanmateix, encara són presents les limitacions ja exposades, que farien impossible el compliment d’aquesta obligació, en no existir mecanismes efectius d’imposició de sancions. Respecte això, l’Instrument Conjunt no es pronuncia, malgrat les debilitats àmpliament reconegudes (Ghiotto & Echaide, 2020).[22]
D’altra banda, destacar que els aclariments inclosos en l’Instrument Conjunt són insuficients per corregir les limitacions exposades, ja que els aspectes de sostenibilitat continuen desvinculats, tant substancialment com institucionalment, de la resta de l’EUMAA. El capítol TSD margina les consideracions de sostenibilitat, de manera que no hi ha una distinció entre comerç sostenible i comerç no sostenible. Finalment, tampoc reconeix el rol de la UE en la desforestació a la regió de Mercosur, ni aborda els possibles impactes sobre comunitats indígenes (Ghiotto & Echaide, 2020) [23]
Conclusions
Com a conclusió, em remeto a l’exposat per Harrison i Paulini (2024) al seu article «Reinventing trade, environment and development interlinkages: lessons from the EU–Mercosur Association Agreement» on afirmen que existeixen problemes més profunds que continuen sense ser abordats en els acords comercials portats a terme per la UE. Les Avaluacions d’Impacte de Sostenibilitat (SIA) i els capítols de Comerç i Desenvolupament Sostenible (TSD) de la UE són intrínsecament incapaços d’afrontar adequadament l’ampli ventall de qüestions que planteja el nexe comerç – medi ambient – desenvolupament (CED) que provoca l’EUMAA. No aconsegueixen abordar de manera adequada els conflictes inherents entre l’expansió econòmica i la sostenibilitat ecològica, no tenen en compte com la degradació ecològica afecta el desenvolupament i no proporcionen un marc dins del qual considerar qui hauria de captar el valor de les iniciatives de sostenibilitat i assumir-ne les responsabilitats. Així, caldria un reforçament del marc conceptual del desenvolupament sostenible que situï els límits planetaris i la igualtat socioeconòmica al centre de la governança comercial de la UE. Aquest enfocament podria servir per crear processos de negociació radicalment diferents, utilitzar les mesures comercials no només per expandir el comerç sinó també per assolir objectius ambientals i de desenvolupament clau, i redistribuir les responsabilitats ambientals i de desenvolupament entre els actors principals. Només aleshores acords comercials com l’EUMAA exercirien un paper crític com a pilars fonamentals d’una economia global en transició.
Autora: Clara Sardi.
[1]European Union External Action. (2021). América Latina -Europa: la “otra” relación transatlántica. EEAS.https://www.eeas.europa.eu/eeas/am%C3%A9rica-latina-europa-la-%C2%ABotra%C2%BB-relaci%C3%B3n-transatl%C3%A1ntica_es
[2] Zhang, Pepe, and Tatiana Lacerda Prazeres. 2021. China’s Trade with Latin America Is Bound to Keep Growing. Here’s Why That Matters. World Economic Forum. https://www.weforum.org/agenda/2021/06/china-trade-latin-americacaribbean/ en Palmieri, R., Amice, C., Amato, M., & Fabio Verneau. (2024). Beyond the Finish Line: Sustainability Hurdles in the EU–Mercosur Free Trade Agreement. Social Sciences, 13(7), 362–362. https://doi.org/10.3390/socsci13070362
[3] Ministerio de Economía, Comercio y Empresa. (n.d.). Ministerio de Industria, Comercio y Turismo – Mercosur. Comercio.gob.es. Retrieved August 7, 2026, from https://comercio.gob.es/PoliticaComercialUE/AcuerdosComerciales/Paginas/Mercosur.aspx
[4] Mercosur. (2026). ¿Qué es el MERCOSUR? – MERCOSUR. Mercosur.int. https://www.mercosur.int/acerca-del-mercosur/que-es-el-mercosur
[5] Ghiotto, L., & Echaide, J. (2020). Analysis of the agreement between the European Union and the Mercosur. 64–81. https://www.researchgate.net/publication/340413318_Analysis_of_the_agreement_between_the_European_Union_and_the_Mercosur
[6]Abman, R., & Lundberg, C. (2020). Does Free Trade Increase Deforestation? The Effects of Regional Trade Agreements. Journal of the Association of Environmental and Resource Economists, 7(1), 35–72. https://doi.org/10.1086/705787. Lenzen, M., Moran, D., Kanemoto, K., Foran, B., Lobefaro, L., & Geschke, A. (2012). International trade drives biodiversity threats in developing nations. Nature, 486(7401), 109–112. https://doi.org/10.1038/nature11145 en Harrison, J., & Paulini, S. (2024). Reinventing trade, environment and development interlinkages: lessons from the EU–Mercosur Association Agreement. Journal of International Economic Law, 27(4). https://doi.org/10.1093/jiel/jgae044
[7]World Trade Organization. (2021). Trade and Climate Change Information Brief N°4 Carbon Content of International Trade 1. World Trade Organization. https://www.wto.org/english/news_e/news21_e/clim_03nov21-4_e.pdf. En Harrison, J., & Paulini, S. (2024). Op. cit.
[8]Ghiotto, L., & Echaide, J. (2020). Op. cit.
[9] Cid, G., & Suárez, C. (2019, August 31). La destrucción española del Amazonas de la que nadie habla: importamos en masa su soja. Elconfidencial.com; El Confidencial. https://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2019-08-31/amazonas-incendio-brasil-soja_2201875/ en Ghiotto, L., & Echaide, J. (2020). Op. cit.
[10]Harrison, J., & Paulini, S. (2024). Op. cit.
[11] Politico. (2019, June 18). EU’s green trade promises face rainforest reality. POLITICO. https://www.politico.eu/article/eus-green-trade-promises-face-reality-check-in-the-rainforest/. En Harrison, J., & Paulini, S. (2024). Op. cit.
[12] University of Warwick. (2021). EUMAA and Environment. Warwick.ac.uk. https://warwick.ac.uk/fac/soc/law/research/centres/chrp/governance/eumercosuraa. En Palmieri, R., Amice, C., Amato, M., & Fabio Verneau. (2024). Beyond the Finish Line: Sustainability Hurdles in the EU–Mercosur Free Trade Agreement. Social Sciences, 13(7), 362–362. https://doi.org/10.3390/socsci13070362
[13] European Parliament Resolution of 7 October 2020 on the implementation of the common commercial policy—Annual Report 2018 (2019/2197(INI)). En Palmieri, R., Amice, C., Amato, M., & Fabio Verneau. (2024). Op. cit.
[14] Staff, A. C. (2019, July 16). Trade deal binds Brazil to Paris Agreement, says top EU official. Climate Home News. https://www.climatechangenews.com/2019/07/16/mercosur-trade-deal-binds-brazil-paris-agreement-says-top-eu-official/ en Ghiotto, L., & Echaide, J. (2020). Op. cit.
[15] Ghiotto, L., & Echaide, J. (2020). Op. cit.
[16] Climate Diplomacy. (2019). A double-edged sword: The climate politics of the Mercosur-EU Agreement. Climate-Diplomacy. https://www.climate-diplomacy.org/news/double-edged-sword-climate-politics-mercosur-eu-agreement. En Ghiotto, L., & Echaide, J. (2020). Op. cit.
[17] Climate Diplomacy. (2019). A double-edged sword: The climate politics of the Mercosur-EU Agreement. Climate-Diplomacy. https://www.climate-diplomacy.org/news/double-edged-sword-climate-politics-mercosur-eu-agreementEn Ghiotto, L., & Echaide, J. (2020). Op. cit.
[18]Ghiotto, L., & Echaide, J. (2020). Op. cit.
[19]Ghiotto, L., & Echaide, J. (2020). Op. cit.
[20]Harrison, J., & Paulini, S. (2024). Op. cit.
[21]Friends of the Earth Europe. (2023, March 22). Civil society denounce leaked joint instrument on EU-Mercosur deal as blatant greenwashing. Friends of the Earth Europe. https://friendsoftheearth.eu/press-release/breaking-civil-society-denounce-leaked-joint-instrument-on-eu-mercosur-deal-as-blatant-greenwashing/ Op. cit.
[22]Ghiotto, L., & Echaide, J. (2020). Op. cit.
[23]Ghiotto, L., & Echaide, J. (2020). Op. cit.
