La Zona de Baixes Emissions (ZBE) no ha sigut l’eina que ha aconseguit aquesta fita, sinó un reial decret que res té a veure amb les lleis i reglaments que busquen reduir la contaminació de les grans ciutats.
El passat 14 de març es va declarar l’estat d’alarma a tot el territori de l’Estat mitjançant el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, amb el qual es declara l’estat d’alarma per la gestió de la situació de crisis sanitària ocasionada pel COVID-19. Aquest decret busca pal·liar els efectes del virus que en aquests moments afecta a una gran part dels estats del món. El Reial Decret 463/2020 ha comportat importants limitacions en la mobilitat de la població i per tant una reducció considerable dels desplaçaments diaris. Això s’ha traduït en efectes positius, com la reducció de la contaminació atmosfèrica de les grans ciutats de l’Estat espanyol, degut en gran part a la dràstica disminució del trànsit rodat.
Un dels contaminants que més incidència té a les grans metròpolis actuals, és el diòxid de nitrogen (NO2) que és produït a partir dels motors de combustió, les plantes d’energia i altres procediments industrials. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire ens mostra que el transport impulsat per combustibles fòssils (transport terrestre, marítim i aeri) és el responsable del 54,8% de les emissions de diòxid de nitrogen. Es tracta d’un gas irritant, que quan s’acumula en grans quantitats afecta greument a la salut de les persones que hi estan exposades prolongadament en el temps, tot i que també poden haver-hi conseqüències perjudicials degut a exposicions de curta durada però amb una concentració superior a 200 µg/m3.
L’Organització Mundial de la Salut va establir l’any 2005 una concentració de més de 40 µg/m3 de mitja anual com a valor guia que indica que hi ha un risc elevat per a la població, a més d’incloure també com a valor guia per preveure efectes perjudicials, que hi hagi concentracions de més de 200 µg/m3 diàries. Darrerament la Unió Europea va establir valors límits i llindars d’alerta per tal de protegir la salut humana a través de la Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa. El seu Annex XI recull tots els valors límit segons el temps d’exposició i el contaminant. Pel diòxid de nitrogen ens marca que les exposicions d’una hora no poden ser superiors a 200 µg/m3 més de 18 vegades a l’any. Com tampoc poden superar els 40 µg/m3 de mitjana anual en cap zona de la Unió Europea. La directiva fixa com a data límit per complir aquests nivells de pol·lució atmosfèrica l’1 de gener de 2010.
Cal recordar que, després d’anys d’incompliments dels nivells legals del diòxid de carboni a Madrid i a Barcelona, la Comissió Europea va obrir un expedient contra l’Estat espanyol el juny de 2015 per vulneració de la normativa sobre qualitat de l’aire. Aquest expedient va quedar aturat, i la Comissió Europea va decidir denunciar a sis països de la Unió Europea davant el Tribunal de Justícia (Alemanya, França, Itàlia, Romania, Hongria i el Regne Unit), Estats on es considerava que el problema era més extens. En canvi, a l’Estat espanyol només hi havia un greu problema amb la qualitat de l’aire a Madrid i Barcelona, i semblava que “Madrid Central” i la “ZBE” podrien revertir els alts nivells de contaminació per tal de complir amb la directiva l’any 2020. No obstant, finalment el 25 de juliol de 2019 la Comissió Europea denuncia a Espanya davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per la mala qualitat de l’aire de Madrid, Barcelona i la seva àrea metropolitana, incomplint els nivells màxims de diòxid de nitrogen marcats des de 2010 per la normativa comunitària. 
Normalment els nivells de diòxid de nitrogen registrats per les diferents estacions de la xarxa de vigilància de la ciutat de Barcelona superen els 40 μg/m3 de mitjana diària, incomplint per tant els límits marcats per la Unió Europea. Però després de la aplicació del Reial Decret 463/2020 s’ha detectat una davallada considerable en els nivells de contaminació enregistrats per les estacions que controlen la qualitat de l’aire de la ciutat. Aquest descens ha sigut de 18,7 μg/m3 de mitjana durant els tres primers dies feiners. Aquesta reducció encara és més considerable a les zones més transitades de la ciutat, com l’Eixample, arribant a disminucions de fins a 25 μg/m3.
Els nivells de partícules de NO2 diaris s’han reduït per sobre del 28% que habitualment hi ha al mes de març. Les restriccions de desplaçaments imposades pel decret d’estat d’alarma han ocasionat aquesta situació. Així ho manifesta el responsable de la campanya de Mobilitat de Greenpeace, Adrián Fernández, aportant que segons les dades enregistrades el dimarts 17 de març el descens de partícules de diòxid de nitrogen és inferior al 45% de les xifres registrades anteriors setmanes en les mateixes estacions, tot i que també atorga la responsabilitat d’aquesta disminució a les condicions meteorològiques. Aquestes conclusions són molt semblants a les aportades per Juan Bárcena, membre de “Ecologistas en Acción”. Com també s’han pronunciat la NASA o l’Agència Espacial Europea sobre els mesuraments realitzats a Xina o Itàlia durant els seus confinaments. Però aquestes xifres insòlites de contaminants a l’aire de Barcelona no es mantindran una vegada s’acabi el confinament imposat per l’estat d’alarma, almenys això pensa l’investigador del CSIC, Xavier Querol, que ha manifestat a través del seu compte de Twitter la necessitat d’establir noves normatives ambientals o almenys millorar l’aplicació de les actuals, fet que ell pensa que ara serà més complicat si s’aveïna una altra crisi econòmica. Declaracions semblants ha realitzat el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides, António Guterres, dient que no podrem combatre el canvi climàtic amb un virus. Per tant, de res serviran aquestes dades històriques, provocades per una circumstància tan desafortunada i trista, si després no aplicarem mesures per fer possible el manteniment d’uns nivells de qualitat de l’aire adequats. Querol pronostica que serà un fet anecdòtic si no prenem mesures, perquè després del confinament vindrà una duplicació del consum i de la producció, i amb les polítiques actuals això es veurà traduït en més contaminació atmosfèrica.
Ja hem pogut veure com en aquestes darreres setmanes s’han aplaçat indefinidament les sancions que s’haurien d’imposar als conductors de vehicles que no respectin la Zona de Baixes Emissions (ZBE) que formen els municipis de Barcelona, Sant Adrià de Besós, Esplugues de Llobregat, Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat, cinc dels municipis amb pitjor qualitat d’aire de Catalunya. La ZBE busca reduir la contaminació atmosfèrica mitjançant restriccions pels vehicles de combustió més antics, tot i que aquests només representen un petit percentatge del total de vehicles que en un dia habitual circulen dintre de la zona delimitada. Per tant ja ens trobem amb insuficiències en les mesures que busquen minvar la contaminació atmosfèrica a Barcelona, i possiblement aquestes mancances augmentin quan es retallin partides pressupostaries per destinar recursos econòmics per combatre els efectes del COVID-19 tant a l’economia local com a l’estatal.
Fonts:
Ambientum [en línea]: Los contaminantes atmosféricos. [Consulta: 1 d’abril de 2020 ].
Informe d’evolució dels nivells de qualitat de l’aire a partir de la publicació del RD 463/2020.
