Publicat el

I si la natura pogués defensar-se a si mateixa als tribunals?

“I si la natura pogués defensar-se a si mateixa als tribunals?”. Reportatge impulsat per l’Observatori DESCA i l’Institut de Drets Humans de Catalunya amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) de la Generalitat de Catalunya i publicat a Crític.

La notícia tracta sobre l’aprovació d’una llei a l’estat espanyol que atorga personalitat jurídica al Mar Menor, una llacuna situada a la Regió de Múrcia, permetent-li defensar-se als tribunals com si fos una persona o una empresa. Aquesta legislació és vista com un pas significatiu per al dret ambiental espanyol i podria influir altres casos de protecció d’espais naturals.

Punts destacats de la notícia:

  1. Aprovació al Congrés dels Diputats (2022): La llei va ser aprovada amb una àmplia majoria, donant personalitat jurídica al Mar Menor.
  2. Reconèixer drets de la natura: Aquest canvi legal permet que el Mar Menor sigui considerat un subjecte amb drets propis que es poden defensar judicialment.
  3. Inspiració internacional: El precedent de l’Equador, amb la seva Constitució de 2008 que reconeix els drets de la natura, ha estat una inspiració.
  4. Casos històrics: Exemples dels anys setanta als EUA i la filosofia ecocèntrica de pobles indígenes són antecedents importants.
  5. Aplicació pràctica global: Hi ha més de cent lleis i regulacions en l’àmbit mundial que reconeixen drets a espais naturals.
  6. Campanya del Mar Menor: La campanya va recollir 640.000 signatures i va ser impulsada per una Iniciativa legislativa popular.
  7. Creació de comitès: La llei preveu la creació de comitès de seguiment, representants i científics per aplicar els drets reconeguts.
  8. Mobilització ciutadana: La crisi ecològica del Mar Menor va desencadenar una forta mobilització social i la recollida de signatures.
  9. Potencial expansió a Catalunya: La professora Susanna Borràs suggereix que Catalunya podria reconèixer drets similars a rius com el Gaià o el Ter, o muntanyes com el Montserrat.
  10. Exemples d’altres països: Experiències a l’Equador i Bolívia reconeixen la natura com a persona jurídica completament.
  11. Impacte en el dret ambiental: La reconeixença dels drets de la natura no substituiria el dret ambiental actual, sinó que el reforçaria, facilitant la protecció efectiva dels espais naturals.

Aquestes mesures representen una transformació en la manera com es poden abordar els litigis ambientals i podrien prioritzar la conservació de la biodiversitat i la supervivència dels espais naturals sobre altres interessos.

Podeu llegir el reportatge aquí.