El passat 5 de gener del 2022 va entrar en vigor la Llei 17/2021, de 15 de desembre , que regula el nou règim jurídic dels animals per adaptar-lo a les sensibilitats socials actuals, considerant els animals com a éssers dotats de sensibilitat enfront la legislació anterior que els considerava com a “coses”, amb la condició de béns mobles. En aquest sentit, la nova legislació introdueix modificacions al Codi Civil (CC), a la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) i a la Llei Hipotecària (LH).
Categoria: Blog jurídic
Comentari de la Sentència número 1084/2021, de data 22 de juliol de 2021, dictada per la Secció cinquena de la Sala Contenciosa del Tribunal Suprem en matèria de planejament urbanístic i avaluació ambiental estratègica.
El passat mes de juliol de 2021, la sala del Contenciós del Tribunal Suprem va dictar resolució per la qual es desestima un recurs de cassació interposat per l’Ajuntament de Chiclana de la Frontera i per la Junta d’Andalusia en contra d’una sentència dictada per la Secció Segona de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, estimatòria del procediment ordinari núm. 87/2017, interposat contra l’ordre de 28 de novembre de 2016 de la Conselleria de Medi Ambient i Ordenació del Territori de la Junta d’Andalusia, per la que es resol l’aprovació definitiva parcial de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística de Chiclana de la Frontera i contra l’ordre de 22 de desembre de 2016, les quals es declaren nul·les de ple dret.
YALE UNIVERSITY PRESS publica, en data 28 de setembre de 2021, el llibre titulat “Prosperity in the Fossil-Free Economy” de la Professora Melissa K. Scanlan
Un llibre sobre el paper de les cooperatives en la protecció ambiental i, en especial, en la transició ecològica vers una economia descarbonitzada.
Des del Fons de Defensa Ambiental recomanem aquest llibre en el que l’autora, basant-se en la seva àmplia experiència creant i dirigint empreses socials i en les seves entrevistes amb líders de la sostenibilitat, proporciona un pla per crear models de negoci corporatius alternatius que mitiguin el canvi climàtic, paguin salaris vius i actuïn com a membres de la comunitat responsables, inclòs el Certificat B Corps i beneficiar les corporacions.
Comentari de tres Sentències de la Secció 3ª de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: Manca de competència en els PDU aprovats pel DTS de la Generalitat de Catalunya en detriment de les competències de l’AMB
Es tracta de tres sentències en recursos contenciosos administratius ordinaris; nº 270/2017, nº 271/2017 i nº 59/2016. Les diferents parts actores, que són en els dos primers recursos grups municipals (GM) i 18 persones com a actors individuals en el tercer, demanden al Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS) i apareixen també com a parts codemandades els respectius Ajuntaments involucrats en els respectius Plans Directors Urbanístics (PDU).
Crisi climàtica: primer litigi climàtic a l’Estat espanyol
No tot són males notícies les que estan tenint lloc aquest calamitós 2020. Aquest mes de setembre, arrancaven les editorials explicant que s’ha iniciat a Espanya, per primer cop, un litigi climàtic entorn de les emissions de gasos perjudicials que es registren en aquest país. Navegant per la premsa internacional, hom pot adonar-se que estan a l’alça els casos presentats davant la justícia relacionats amb assumptes ambientals i climàtics, el qual és una gran notícia. Aquí, al Fons de Defensa Ambiental, ja vam publicar fa uns mesos una entrada relacionada amb el “People’s Climate Case”, un litigi europeu que està a l’espera de la resolució definitiva del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Si no l’heu llegit, i us interessa aquest tema, la seva lectura és més que recomanable.
Continua la lectura de Crisi climàtica: primer litigi climàtic a l’Estat espanyol
L’acusació particular com a mecanisme més convenient de tutela penal dels drets ambientals per part d’entitats ecologistes
L’any 1978, la Declaració de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà (coneguda com la Declaració d’Estocolm) fou el primer text internacional que subratllà la incidència del medi ambient sobre el benestar de les persones i reconegué, per primer cop, els drets relacionats amb el medi ambient. A aquests, però, a diferència dels drets de “primera” i “segona” generació de la Declaració Universal de Drets humans de 1948, se’ls atribueix la característica de ser béns jurídics que excedeixen de la titularitat individual i passen a defensar interessos supraindividuals (classificats en col·lectius i difusos).
People’s Climate Case
El People’s Climate Case és un cas recent de litigació climàtica que actualment es troba pendent de resolució definitiva davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Així com en el cas Urgenda vs Països Baixos, es promou per particulars contra normativa en matèria de canvi climàtic, però en aquesta ocasió, i per primera vegada, mitjançant una demanda col·lectiva (de 10 famílies i una associació) de persones directament afectades, i contra els principals actes legislatius de la Unió Europea en la matèria (per tant, no contra un Estat sinó contra les institucions de la UE).
L’impacte del Conveni d’Aarhus a l’accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en medi ambient
La protecció del medi ambient es contempla a l’article 37 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea però, si més no, segueix sent tot un repte garantir la seva protecció, donat que el dret a gaudir d’un medi ambient adequat és considerat un dret de tercera generació que no es comença a considerar com a tal fins a mitjan del segle XX. Com a ciutadans europeus, quins mecanismes trobem al nostre abast per protegir el medi ambient davant les institucions de la Unió Europea? Existeixen actualment limitacions que impedeixen una tutela judicial efectiva a l’hora d’accedir al Tribunal de la Justícia de la Unió Europea per defensar la protecció del dret humà al medi ambient?
La ciutat de Barcelona redueix els nivells de contaminació fins a mínims històrics
La Zona de Baixes Emissions (ZBE) no ha sigut l’eina que ha aconseguit aquesta fita, sinó un reial decret que res té a veure amb les lleis i reglaments que busquen reduir la contaminació de les grans ciutats.
El passat 14 de març es va declarar l’estat d’alarma a tot el territori de l’Estat mitjançant el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, amb el qual es declara l’estat d’alarma per la gestió de la situació de crisis sanitària ocasionada pel COVID-19. Aquest decret busca pal·liar els efectes del virus que en aquests moments afecta a una gran part dels estats del món. El Reial Decret 463/2020 ha comportat importants limitacions en la mobilitat de la població i per tant una reducció considerable dels desplaçaments diaris. Això s’ha traduït en efectes positius, com la reducció de la contaminació atmosfèrica de les grans ciutats de l’Estat espanyol, degut en gran part a la dràstica disminució del trànsit rodat.
Efectes jurídics dels inventaris IBA i la seva incidència al Delta del Llobregat
La Sònia Lozano Golberger, advocada del Fons de Defensa Ambiental, va presentar el següent treball com a projecte de final de curs a la Càtedra Jean Monnet sobre Dret Ambiental de la Unió Europea.
