Categoria: Blog jurídic

EL GOVERN ESPANYOL  APROVA EL REIAL DECRET 90/2025, D’11 DE FEBRER, PEL QUAL ES REGULA EL RÈGIM DE CONSTITUCIÓ, COMPOSICIÓ I FUNCIONAMENT DELS ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ I GOVERNANÇA DE LA LLACUNA DEL MAR MENOR I LA SEVA CONCA.

El passat dimecres, 12 de febrer de 2025, es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el Reial decret 90/2025, d’11 de febrer, pel qual es regula el règim de constitució, composició i funcionament dels òrgans de representació i governança de la llacuna del Mar Menor i la seva conca (d’ara endavant, RD 90/2025[1]), després que el Tribunal Constitucional (TC), en sentència 142/2024, de 20 de novembre[2], confirmés la constitucionalitat de la Llei 19/2022, de 30 de setembre, per al reconeixement de la personalitat jurídica a la llacuna del Mar Menor i la seva conca (d’ara endavant, Llei 19/2022[3]), la qual el RD 90/2025 desenvolupa parcialment. El RD 90/2025, com la Llei 19/2022, es dicta a l’empara del que es disposa a l’art. 149.1.23 CE, el qual atribueix a l’Estat la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les comunitats autònomes d’establir normes addicionals de protecció. I la seva entrada en vigor està prevista vint dies després de la seva publicació al BOE. Continua la lectura de El govern espanyol regula la governança de la Llacuna del Mar Menor amb un nou decret

L’impacte de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans Verein KlimaSeniorinnen Schweiz i altres contra Suïssa del 2024.  Es pot dir que la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans ha passat d’una protecció individualitzada del medi ambient a una de col·lectiva? Continua la lectura de L’impacte de la sentència del TEDH contra Suïssa

En un context en què la contaminació atmosfèrica continua plantejant riscos per a la salut de les persones i al medi ambient, el 10 de desembre passat va entrar en vigor la Directiva (UE) 2024/2881 del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre, sobre la qualitat de l’aire ambient i una atmosfera més neta a Europa (versió refosa), que té com un dels objectius principals adequar les normes sobre qualitat de l’aire de la UE a les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut actualitzades el 2021. Aquesta Directiva ha de ser transposada pels estats en el termini màxim de l’11 de desembre de 2026. Continua la lectura de Nova directiva europea que impulsa l’objectiu d’aconseguir una contaminació zero per a 2050

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya confirma la Interlocutòria dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 11 de Barcelona que acordava l’adopció d’una mesura cautelar de suspensió de les obres de construcció del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB). Continua la lectura de El TSJC confirma la suspensió de les obres del CAACB al Parc Natural de Collserola per a protegir-ne els valors ambientals

La Generalitat de Catalunya aprova el Programa d’autogeneració i descarbonització de la xarxa viària mitjançant l’Acord GOV/241/2024.

El passat 14 de novembre de 2024 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l’Acord GOV/241/2024, de 12 de novembre, pel que s’aprova el Programa d’autogeneració i descarbonització de la xarxa viària de la Generalitat de Catalunya (d’ara endavant, el “Programa”)[1]. Continua la lectura de La Generalitat aprova el programa d’autogeneració i descarbonització de la xarxa viària

Es confirma la constitucionalitat de la Llei 19/2022, de 30 de setembre, per al reconeixement de personalitat jurídica a la llacuna del Mar Menor i la seva conca[1]: la STC 142/2024, de 20 de novembre de 2024[2]. Continua la lectura de Es confirma la constitucionalitat de la llei per al reconeixement de personalitat jurídica a la llacuna del Mar Menor

L’estat espanyol continua vulnerant el Conveni internacional d’accés a la informació, participació pública i accés a la justícia en medi ambient, de 25 de juny de 1998[1].

L’anomenat cas Uniland es va iniciar per mitjà d’unes accions de nul·litat interposades el mes de maig de l’any 2012 contra la resolució de 3 de juny de 2010 del conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, per la que es va aprovar una modificació substancial de l’autorització ambiental, atorgada el 16 de gener de 2007, per l’activitat d’incineració de residus, a Uniland Cementera, SA (actualment, Cementos Portland Valderrivas SA). Continua la lectura de L’estat espanyol vulnera el Conveni internacional d’accés a la informació, participació pública i accés a la justícia en medi ambient

La UE busca una ràpida restauració de la natura: el Reglament 2024/1991 del Parlament Europeu i del Consell de 24 de juny.

El 22 de juny de 2022 va començar un procediment legislatiu a la UE mitjançant la proposta de la Comissió Europea sobre el Reglament de restauració de la naturalesa, en el marc de “l’Estratègia de la UE sobre la biodiversitat d’aquí a 2030: Reintegrar la naturalesa a les nostres vides”, que s’enquadra en el “Pacte Verd Europeu”. Aquest procediment legislatiu va finalitzar amb l’aprovació del Reglament (UE) 2024/1991 del Parlament Europeu i del Consell de 24 de juny de 2024 relatiu a la restauració de la naturalesa i pel que es modifica el Reglament (UE) 2022/869[1] i que ha entrat en vigor (d’ara endavant, el Reglament) el 18 d’agost de 2024. Continua la lectura de La UE busca una ràpida restauració de la natura

La prolongada guerra de Rússia a Ucraïna podria implicar un cost colossal de fins a 30.000 milions d’euros en reparacions climàtiques, segons un informe recent. Aquest càlcul engloba els danys ambientals significatius provocats pel conflicte, incloent-hi la contaminació de cossos d’aigua, l’emissió massiva de gasos d’efecte hivernacle i la destrucció d’ecosistemes essencials.

Un informe detallat de la ‘Initiative on Greenhouse Gas Accounting of War’ (IGGAW) ha revelat que la guerra ha emès aproximadament 175 milions de tones de diòxid de carboni en 24 mesos. Aquesta xifra equival a les emissions anuals de 90 milions d’automòbils. La IGGAW ha implementat metodologies innovadores per a mesurar l’anomenat “carboni de conflicte”, proporcionant una avaluació sense precedents en termes de precisió i exhaustivitat. Continua la lectura de Rússia s’enfronta a una compensació de 30.000 milions d’euros en reparacions climàtiques per la guerra a Ucraïna

La Unió Europea (UE) preveu en l’apartat quart de l’article 263 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) que les persones físiques i jurídiques puguin interposar recursos d’anul·lació i omissió contra actes dels quals siguin destinataris o actes que els afectin de forma directa i individual. Aquest precepte estableix una legitimació diferent pels estats membres i les institucions de la UE, als quals anomena demandants “privilegiats”, per una part, i per altra, pels particulars (demandants “no privilegiats”). En conseqüència, els particulars, per a poder interposar un recurs d’anul·lació contra els actes de la UE, han de complir amb els següents requisits processals: demostrar que són destinataris de l’acte impugnat o que els afecta de manera directa i individual. Continua la lectura de Limitacions per accedir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en matèria ambiental