Categoria: Blog jurídic

1. Introducció

El 8 d’abril de 2026 el Congrés de la Nació Argentina va sancionar la reforma a la Llei sobre pressupostos mínims per a la preservació de les glaceres i de l’ambient periglacial[1] (en endavant, també, “Llei Nacional de Glaciares”) impulsada pel Poder Executiu Nacional i les províncies que componen les anomenades “Mesa del Liti” (Catamarca, Jujuy i Salta) i la “Mesa del coure” (Mendoza i San Juan). La discussió legislativa va generar un gran debat polític i una massiva manifestació per part de la societat. Quins canvis va introduir la nova reforma? A continuació, farem un recorregut pel sistema jurídic argentí de protecció ambiental, el règim de protecció de glaceres i l’impacte de la recent modificació. Continua la lectura de Què està succeint amb la protecció de glaceres a l’Argentina?

En el panorama del dret ambiental internacional, pocs casos il·lustren de manera tan crua la tensió entre l’activitat industrial i la protecció dels drets humans fonamentals com la situació de la Institució Educativa Departamental (IED) Sabio Mutis, a La Mesa (Cundinamarca, Colòmbia)[1]. El cas de la IED Sabio Mutis, a La Mesa, s’ha convertit en un símbol de la lluita contra la impunitat empresarial i la ceguesa d’un sistema judicial que, massa sovint, prioritza el formalisme processal sobre la vida dels infants. Continua la lectura de El Cas de l’Escola Sabio Mutis davant la Cort Constitucional de Colòmbia

El conflicte actual entre l’Iran, els EUA i Israel ha cridat l’atenció sobre possibles violacions del dret internacional, especialment pel que fa al dret humà a l’aigua i a un medi ambient sa. En una intensificació de conflictes directes al llarg del 2024 i el 2025, el 28 de febrer del 2026, els Estats Units i Israel van iniciar una sèrie d’atacs contra funcionaris militars i del lideratge iranià, civils i infraestructures clau. Com a resultat, més de 2.000 persones han perdut les seves vides. Continua la lectura de Drets hídrics i ambientals en el context del conflicte actual a l’Àsia occidental

Reflexions des del Dret Internacional a la llum de l’Opinió Consultiva de 2025 del Tribunal Internacional de Justícia

El canvi climàtic representa un dels majors desafiaments globals en l’actualitat i planteja moltes preguntes, no només en l’àmbit científic o ambiental, sinó també en l’àmbit jurídic. Entre els efectes del canvi climàtic, l’augment del nivell del mar suposa una amenaça per a la pròpia existència d’alguns Estats, en particular dels petits Estats insulars del Pacífic que, a causa de la seva baixa altitud respecte del nivell del mar, són considerats els més vulnerables. Aquesta situació suggereix una qüestió mai abans plantejada en el Dret Internacional: la possible desaparició física del territori d’un Estat i els efectes que té sobre la seva condició jurídica com a subjecte de Dret Internacional. Continua la lectura de La continuïtat de l’Estat davant la desaparició del territori per l’augment del nivell del mar

La Unió Europea (UE) fa anys que intenta consolidar el seu rol a Amèrica Llatina per tal de posicionar-se com a soci preferent enfront de la creixent confrontació comercial dels Estats Units i la Xina (European Union External Action, 2021)^[1] i l’auge econòmic i polític que aquesta última està tenint a la regió (Zhang, et. al, 2021).^[2] Aquests esforços s’han consolidat amb la signatura de l’acord UE-Mercado Común del Sur (Mercosur), a partir d’ara EUMAA, el passat 17 de gener, després de més de vint anys de negociacions. L’EUMAA va més enllà d’un tractat de lliure comerç, ja que es basa en tres pilars; diàleg polític, cooperació i desenvolupament sostenible (Ministerio de Economía, Comercio y Empresa, s.d.)^[3]. Aquest article es centrarà en analitzar l’eficàcia de les disposicions de l’EUMAA respecte d’aquest últim pilar. Continua la lectura de Comerç i desenvolupament sostenible a l’Acord UE-Mercosur: límits jurídics de les disposicions ambientals 

Una Sentència del Jutjat Contenciós número 3 de Barcelona condemna l’Ajuntament de Cercs a investigar l’existència d’emprius en els terrenys de l’antiga Central Tèrmica.

El 19 de maig de 2021, la Plataforma Antiincineradora de Cercs (d’ara endavant, “PAIC”) va presentar una sol·licitud davant l’Ajuntament de Cercs per mitjà del qual s’al·legava l’existència dels emprius denominats “de la Casasa o Garganta” i la seva consideració com a béns comunals, i també que bona part de les instal·lacions de la Central Tèrmica estan situades en els terrenys d’aquests emprius. En el mencionat escrit s’explicava el concepte d’emprius com a modalitat de propietat col·lectiva veïnal, així com l’impacte de la desamortització en els emprius, la naturalesa i règim jurídic dels emprius com a béns comunals, i la naturalesa i règim jurídic concret dels “Emprius de la Casasa o Garganta”. En conseqüència, es va sol·licitar: Continua la lectura de L’Ajuntament de Cercs, condemnat a investigar l’existència d’emprius als terrenys de l’antiga central tèrmica

L’avaluació d’impacte ambiental i la legitimació de les ONG en el cas Greenpeace Nordic v. Noruega

Introducció

El 28 d’octubre de 2025, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va dictar la sentència Greenpeace Nordic and Others contra Noruega[1]. El cas se centra en si l’atorgament de llicències d’exploració de petroli a l’Àrtic vulnera el dret a la vida i el dret a la vida privada i familiar, previstos als articles 2 i 8 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH)[2], respectivament. Continua la lectura de La jurisprudència climàtica del TEDH davant l’explotació petroliera

El Tribunal Constitucional desestima els recursos d’empara presentats contra la Sentència del Tribunal Suprem que ordena l’enderroc total del complex Illa de Valdecañas.

En aquests darrers mesos, el Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat, per unanimitat, els tres recursos d’empara plantejats per la Junta d’Extremadura, les comunitats de propietaris i els ajuntaments d’El Gordo i Berrocalejo contra la Sentència del Tribunal Suprem 162/2022, de 9 de febrer de 2022¹, STS 162/2022, que ordenà l’enderroc de la totalitat del macro complex conegut com a Illa de Valdecañas², projecte turístic i d’oci aprovat l’any 2007 per la Junta d’Extremadura ubicat als termes municipals d’El Gordo i Berrocalejo, a Càceres. El conjunt ocupa una illa de 134,5 hectàrees de superfície, situada en uns terrenys declarats com a sòl no urbanitzable i catalogats, d’una banda, com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i, de l’altre, com a lloc d’importància comunitària (LIC), formant part, per aquests motius, de la Xarxa Natura 2000. Continua la lectura de Un pas ferm cap al desenllaç del cas Valdecañas

Fa tot just un mes acabava la 30a. conferència de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (la COP 30) a la ciutat de Belém, al Brasil.

En aquesta ocasió, les expectatives sobre l’adopció d’un acord històric eren bastant altes. El context polític del país hi convidava: una presidència brasilera disposada a aconseguir un esforç global de tots els països per l’acció climàtica (el “mutirão global”), amb figures clau com Sônia Guajajara, ministra dels Pobles Indígenes, o Marina Silva, ministra de Medi Ambient i Canvi Climàtic del Brasil; i, sobretot, el fet que la trobada tingués lloc a les portes de l’Amazònia, un ecosistema habitat per centenars de comunitats indígenes i afrodescendents organitzades per denunciar que el seu territori és un dels més afectats per les conseqüències del canvi climàtic. Continua la lectura de COP30: allò que havia de ser i no ha estat

Ja per l’any 1984, Manuel Vázquez Montalbán, en la seva obra La Rosa de Alejandría, ens recordaba que «El aire de Montcada está contaminado por el polvo de cemento de la Asland.» o que «Cuando yo veraneaba por aquí ya estaba todo lleno de polvo.» (Vázquez Montalbán, V., 1984)[1]. A finals de l’any 2025 aquestes paraules són més actuals que mai. Continua la lectura de Ciment, clientelisme, terrorisme i justícia ambiental: el paradigmàtic cas de la cimentera de Montcada i Reixac