Autor: fda

Recurs de cassació estatal contra la sentència de TSJC que desestima el recurs contenciós administratiu interposat contra el Pla Especial Urbanístic del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB).

En data 17 de juliol de 2025, la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar la Sentència núm. 2754/2025, en el marc del procediment ordinari 282/2020, per mitjà de la qual es va desestimar el recurs contenciós administratiu interposat per DEPANA, sota la direcció tècnica del Fons de Defensa Ambiental, contra l’aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB). Continua la lectura de Recurs de cassació contra la sentència del TSJC sobre el Centre d’Animals de Collserola

PROBLEMES PRÀCTICS EN EL DELICTE DE CONTAMINACIÓ AMBIENTAL. SEGONA PART: ATRIBUCIÓ DE RESPONSABILITAT I COMISSIÓ PER OMISSIÓ*

1. INTRODUCCIÓ

En la primera part d’aquest article, publicat en aquest mateix blog jurídic, s’analitzava l’evolució del delicte de contaminació ambiental i es sistematitzaven els criteris jurisprudencials que utilitzen els jutjats i tribunals per distingir entre la seva modalitat dolosa i la modalitat imprudent. I és que la contaminació ambiental presenta la particularitat que, normalment, es comet en el marc d’activitats empresarials que el que pretenen és, en última instància, maximitzar el seu benefici econòmic. És a dir, la finalitat principal no és lesionar el medi ambient, però l’autor del delicte ho accepta i no fa res per evitar-ho. Continua la lectura de Problemes pràctics en el delicte de contaminació ambiental (II)

La Llei 19/2022, de 30 de setembre, de reconeixement de personalitat jurídica i drets a la llacuna costanera del Mar Menor i la seva conca, a la Regió de Múrcia, ha suposat una fita legislativa (Peñalver, 2022)[1] i democràtica (Salazar, 2025)[2]. També ha cristal·litzat un gir ecocèntric «moderat» en el nostre ordenament – en paraules del Tribunal Constitucional Sentència del Tribunal Constitucional, STC, 142/2024, de 20 de novembre[3] –, proposat des del moviment internacional dels drets de la Natura, que està creixent exponencialment a tot el planeta en els últims quinze anys[4]. Continua la lectura de La governança de la natura com a persona jurídica: el cas del Mar Menor i la seva conca

PROBLEMES PRÀCTICS EN ELS DELICTES DE CONTAMINACIÓ AMBIENTAL. PRIMERA PART: INTENCIONALITAT I CONEIXEMENT

1. INTRODUCCIÓ

En una època en la que els efectes de la crisi ambiental es fan cada cop més evidents, el poder legislatiu fa passos -sovint insuficients- per protegir o dotar de més garanties la preservació del medi ambient. En aquest sentit, recentment, s’ha aprovat la Directiva (UE) 2024/1203 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 d’abril de 2024, per la qual es pretén crear un nou marc comú a nivell europeu en matèria penal ambiental. La contaminació del medi ambient és una de les conductes que contempla aquesta norma i que haurà de ser transposada en els ordenaments nacionals per a que cada estat membre de la Unió Europea ho castigui com a delicte. En concret, es preveu com a conducta a sancionar “l’abocament, l’emissió o la introducció en l’aire, el sòl o les aigües d’una quantitat de materials o substàncies d’energia o de radiacions ionitzants que causi o pugui causar la mort o lesions greus a qualsevol persona, o danys substancials a la qualitat de l’aire, del sòl o de les aigües a un ecosistema, als animals o a les plantes”[1]. Continua la lectura de Problemes pràctics en els delictes de contaminació ambiental (I)

El Decret Llei 12/2025: les conseqüències socials i ambientals d’una nova acceleració del desplegament de renovables al territori

Tot just fa dos mesos es publicava al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el nou Decret Llei 12/2025, de 3 de juny, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric de Catalunya (en endavant, DL 12/2025). El títol escollit per aquesta normativa porta una forta càrrega simbòlica associada als esdeveniments del passat 28 d’abril, dia en què es va produir “l’apagada elèctrica” generalitzada a tot l’Estat espanyol i amb algunes afectacions als països veïns. No és estrany, doncs, que si llegim el primer punt del preàmbul d’aquest Decret Llei, observem com arrenca amb el desenvolupament d’allò que va passar aquell dia aportant les dades més significatives del problema. Ara bé, el redactat de la constatació d’aquests fets s’encamina ràpidament cap a altres problemàtiques presents del sistema de subministrament elèctric, que porten a enunciar unes màximes d’actuació. És necessària més competitivitat, sostenibilitat i seguretat del sistema elèctric davant les dificultats tècniques, geopolítiques i ambientals del moment. Continua la lectura de Conseqüències socials i ambientals d’una nova acceleració del desplegament de renovables