Autor: fda

Privació dels drets d’accés a la consulta prèvia, a la informació i a la participació pública dels pescadors artesanals de la conca de Pelotas.

El 13 de desembre de 2023, l’Agència Nacional de Petroli, Gas Natural i Biocombustibles (ANP) del Brasil, va subhastar 602 blocs petroliers a terra i al mar, cobrint un total del 2% del territori nacional. 165 d’aquests blocs estan ubicats a la Conca de Pilotes, conjugat geològic de la Conca Orange de Namíbia, on s’han realitzat descobriments de milers de milions de barrils en els darrers anys. Ubicada a l’extrem sud del Brasil, la Conca sedimentària de Pilotes s’estén sobre la costa dels estats federats de Santa Catarina i Rio Grande del Sud fins a Cap Poloni a l’Uruguai. Continua la lectura de Privació de drets dels pescadors artesanals de la conca de Pelotas

RED III I EL NOU MARC EUROPEU PER A LES RENOVABLES: UNA TRANSICIÓ ENERGÈTICA QUE TENSIONA LA PROTECCIÓ AMBIENTAL

La Directiva (UE) 2023/2413 de 18 d’octubre de 2023 per la qual es modifica la Directiva (UE) 2018/2001, el Reglament (UE) 2018/1999 i la Directiva 98/70/CE respecte a la promoció de l’energia procedent de fonts renovables i es deroga la Directiva (UE) 2015/652 del Consell[1], coneguda com a RED III, és l’última peça d’un procés que va iniciar amb la Directiva 2009/28/CE[2], en què es fixava un objectiu de consum de 20% d’energies renovables de cara a 2020. Amb l’aprovació del European Green Deal[3] de 2019, la Unió Europea va donar un nou impuls a la revisió de l’ordenament energètic europeu, motivada per l’augment de l’ambició climàtica. Tanmateix, la veritable orientació d’aquestes reformes s’ha fet especialment palesa arran de l’esclat de la guerra d’Ucraïna i l’escalada dels preus energètics, que han posat de relleu la forta dependència de la Unió Europea del subministrament exterior, especialment del gas rus. Continua la lectura de El nou marc europeu per a les renovables: una transició energètica que tensiona la protecció ambiental

Paso Yobái[1] és un districte ubicat a l’interior de la Regió Oriental del Paraguai. Fa tres dècades, el descobriment de jaciments d’or al lloc va atreure l’interès dels pobladors, als quals es van anar sumant capitals nacionals i multinacionals. Actualment, juntament amb l’entusiasme per la mineria, també creixen les denúncies per danys ambientals. Tot i això, les respostes estatals són significativament dispars. Continua la lectura de Contaminació i criminalització de defensors ambientals davant de l’or paraguaià

‘Stop the Clock’ als drets humans i al medi ambient: la Directiva sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat s’ajorna i pot quedar en irrellevant

La tan esperada Directiva (UE) 2024/1760 del Parlament Europeu i del Consell de 13 de juny, sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat[1] (CS3D), concebuda per responsabilitzar les empreses dels seus impactes als drets humans i al medi ambient, podria quedar en irrellevant. Recentment, s’ha ajornat  la seva aplicació i podrien establir-se noves limitacions que plantegen seriosos dubtes sobre la seva eficàcia. Continua la lectura de ‘Stop the Clock’ als drets humans i al medi ambient

A finals de l’any 2024, sortia a la llum Litigación Climática. El papel de la ciudadanía y los jueces[1]. Una obra coordinada per Alex Peñalver Cabré i publicada per la Universitat de Barcelona en col·laboració amb l’Observatori de Dret Públic, la Clínica Jurídica de medi ambient de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Es tracta d’una publicació que recull articles de diverses autores i que esdevé una lectura clau per entendre l’estat actual en què es troba la litigació climàtica. Continua la lectura de Apunts sobre l’obra “Litigación Climática. El papel de la ciudadanía y los jueces”

“Vosaltres sou els protectors dels boscos. D’aquí ve l’aigua que desemboca al riu Cahabón. I allà hi ha Renace, que és la fons de l’electricitat. Llavors, perquè viviu a les fosques?” es pregunta Ana Rutilia Ical Choc davant la comunitat indígena Q’eqchi’ de la que forma part[1]. Continua la lectura de Les defensores ambientals a Amèrica Llatina: el cas de l’advocada Ana Rutilia Ical Choc

 El 17 de desembre de 2024 es va publicar la notícia que el Tribunal Constitucional (TC) admetia a tràmit el recurs d’empara presentat per diverses entitats ecologistes, després que el Tribunal Suprem desestimés les seves demandes climàtiques el juliol de 2023, en el que, en aquell moment, va ser l’estiu més calorós registrat de la història. Continua la lectura de Seran els tribunals qui liderin l’acció climàtica?

EL GOVERN ESPANYOL  APROVA EL REIAL DECRET 90/2025, D’11 DE FEBRER, PEL QUAL ES REGULA EL RÈGIM DE CONSTITUCIÓ, COMPOSICIÓ I FUNCIONAMENT DELS ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ I GOVERNANÇA DE LA LLACUNA DEL MAR MENOR I LA SEVA CONCA.

El passat dimecres, 12 de febrer de 2025, es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el Reial decret 90/2025, d’11 de febrer, pel qual es regula el règim de constitució, composició i funcionament dels òrgans de representació i governança de la llacuna del Mar Menor i la seva conca (d’ara endavant, RD 90/2025[1]), després que el Tribunal Constitucional (TC), en sentència 142/2024, de 20 de novembre[2], confirmés la constitucionalitat de la Llei 19/2022, de 30 de setembre, per al reconeixement de la personalitat jurídica a la llacuna del Mar Menor i la seva conca (d’ara endavant, Llei 19/2022[3]), la qual el RD 90/2025 desenvolupa parcialment. El RD 90/2025, com la Llei 19/2022, es dicta a l’empara del que es disposa a l’art. 149.1.23 CE, el qual atribueix a l’Estat la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les comunitats autònomes d’establir normes addicionals de protecció. I la seva entrada en vigor està prevista vint dies després de la seva publicació al BOE. Continua la lectura de El govern espanyol regula la governança de la Llacuna del Mar Menor amb un nou decret

L’impacte de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans Verein KlimaSeniorinnen Schweiz i altres contra Suïssa del 2024.  Es pot dir que la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans ha passat d’una protecció individualitzada del medi ambient a una de col·lectiva? Continua la lectura de L’impacte de la sentència del TEDH contra Suïssa