
PROBLEMES PRÀCTICS EN ELS DELICTES DE CONTAMINACIÓ AMBIENTAL. PRIMERA PART: INTENCIONALITAT I CONEIXEMENT
- INTRODUCCIÓ
En una època en la que els efectes de la crisi ambiental es fan cada cop més evidents, el poder legislatiu fa passos -sovint insuficients- per protegir o dotar de més garanties la preservació del medi ambient. En aquest sentit, recentment, s’ha aprovat la Directiva (UE) 2024/1203 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 d’abril de 2024, per la qual es pretén crear un nou marc comú a nivell europeu en matèria penal ambiental. La contaminació del medi ambient és una de les conductes que contempla aquesta norma i que haurà de ser transposada en els ordenaments nacionals per a que cada estat membre de la Unió Europea ho castigui com a delicte. En concret, es preveu com a conducta a sancionar “l’abocament, l’emissió o la introducció en l’aire, el sòl o les aigües d’una quantitat de materials o substàncies d’energia o de radiacions ionitzants que causi o pugui causar la mort o lesions greus a qualsevol persona, o danys substancials a la qualitat de l’aire, del sòl o de les aigües a un ecosistema, als animals o a les plantes”[1]. Continua la lectura de Problemes pràctics en els delictes de contaminació ambiental (I)













