El Consell de Ministres de Medi Ambient de la UE ha aprovat definitivament la primera normativa que obliga els estats membres a restaurar la natura i no sols a protegir-la, després d’una tramitació amb sorpreses fins a l’últim moment per a tancar un expedient que quasi tomba Hongria i que ha acabat salvant Àustria.
Viena va passar al bàndol del “sí” i això ha permés que el Consell de la UE aconsegueixi per la mínima la majoria qualificada necessària: un 66,07% de la població de la UE, just per damunt del 65% requerit.
El reglament estava ja negociat i pactat entre els Estats, i també amb el Parlament Europeu, que el va aprovar en sessió plenària.
Només mancava l’adopció formal dels Vint-i-set, que quasi descarrila per un sobtat canvi de posició d’Hongria, que al març es va unir als detractors, quan el Consell només havia de confirmar el text.
És el quart expedient en els últims dos anys i mig que, una vegada negociat i pactat, el Consell reobri en l’últim minut, després de la Directiva de Renovables, que va bloquejar França, i les lleis perquè no es puguen vendre vehicles que emeten CO₂ a partir de 2035 i de diligència deguda per a les empreses, que va frenar Alemanya.
El reglament s’ha adoptat finalment amb els vots a favor de Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Alemanya, Estònia, Irlanda, Grècia, Espanya, França, Croàcia, Xipre, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Àustria, Portugal, Romania, Eslovènia, Eslovàquia; el vot en contra d’Itàlia, Hongria, Països Baixos, Polònia, Finlàndia i Suècia, i l’abstenció de Bèlgica.
Què diu la llei?
L’objectiu principal del text legal, que pot semblar ambiciós tenint en compte els tempos experimentats en l’aplicació de normes mediambientals en l’àmbit europeu, és la protecció, com a mínim, del 20% dels sòls terrestres i marins degradats que necessitin una restauració, de cara al 2030, del 60% al 2040 i del 90% al 2050. En aquest sentit, seran prioritaris aquells hàbitats rics en biodiversitat on es pugui aconseguir una recuperació d’espècies animals i vegetals especialment amenaçades.
Per aconseguir aquests objectius es duran a terme una sèrie de mesures en tots els estats membres de la UE. Entre d’altres, la restauració dels ecosistemes naturals marins i terrestres, la cura dels boscos a través d’una millora de la connectivitat entre espais naturals, l’ús més eficient dels sòls agrícoles, la millora de la diversitat i la inversió del declivi d’espècies pol·linitzadores (en especial, les abelles) i l’augment dels espais verds urbans. Per acabar, s’estableixen mecanismes de control de compliment dels objectius establerts i de finançament de les diverses actuacions que han de dur a terme els estats membres dins els seus respectius territoris.
Llegiu l’article a fons que hi vam dedicar el juliol passat.