D’acord amb la informació que publica la mateixa empresa, Engie Energía Chile S.A. (en endavant, indistintament «ENGIE») porta operant a Xile més de 100 anys. A la ciutat de Mejillones, al nord de Xile, les seves activitats es van concentrar en el passat en el negoci del carbó. Aquí trobem el Complex Termoelèctric de Mejillones, constituït per les Unitats 1, 2, 3, 4 i 5 de la Central Termoelèctrica Mejillones, la Central Termoelèctrica Andina i la Central Termoelèctrica Hornitos[1]. Des que va ser anunciat el Pla de Descarbonització l’any 2019, ENGIE es va comprometre amb l’Estat de Xile a cessar la combustió a carbó d’aquestes centrals[2].
En aquest context, el Primer Tribunal Ambiental, ubicat a Antofagasta, Xile[3], ha dictat dues sentències en relació amb projectes que tenen per objectiu donar-li continuïtat operacional a les centrals termoelèctriques que operaven amb base a carbó, a la ciutat de Mejillones.
La primera és la Causa Rol R-92-2023[4], en la qual el Tribunal va rebutjar la reclamació presentada per la comunitat, atès que es van descartar les il·legalitats invocades per la comunitat, verificant una deguda justificació de la inexistència d’un risc per a la salut de la població i d’efectes adversos significatius sobre recursos naturals renovables, així com la consideració de la suma dels impactes entre els projectes «Conversió a Gas Natural d’IEM» i «Infraestructura Energètica Mejillones», tots dos pertanyents a Engie Energía Chile S.A.
La segona és la Causa Rol R-107-2024[5], en la qual el Tribunal va rebutjar la reclamació al·legada per la comunitat principalment perquè el projecte «Operació Unitats CTA/CTH amb 100% Biomassa» d’ENGIE va ser correctament descrit, ja que no existeix una obligació legal d’informar l’origen de la biomassa. De la mateixa manera, va concloure que no va haver-hi contravenció a la normativa de canvi climàtic, ja que no es trobava vigent al moment de l’avaluació ambiental, i a més que el projecte s’emmarca en el Pla de Descarbonització i suposa una reducció de contaminants associats a aquest fenomen. També va descartar il·legalitat en relació amb l’article 11 lletra b) de la Llei Nº19.300, en estimar-se correctament acreditada la inexistència d’impactes significatius sobre el component aire, considerant que el projecte implica una reducció significativa de contaminants.
Al mateix temps, la Comissió d’Avaluació de la Regió d’Antofagasta té al seu càrrec el procediment de revisió de la Resolució de Qualificació Ambiental (en endavant, indistintament «RCA») de la Unitat 2 de la Central Termoelèctrica Mejillones[6], per canvis en les variables ambientals, entre elles, qualitat de l’aire, canvi climàtic, qualitat de l’aigua de mar, comunitats submareals i intermareals i sediments marins. Tot i que, recentment el Primer Tribunal Ambiental ha suspès el procediment, per considerar que aquest pot afectar els efectes de la sentència que es dicti en la Causa Rol R-157-2026[7], iniciada per ENGIE en contra de la decisió de la Comissió d’iniciar el procediment de revisió.
Finalment, en la causa Rol R-138-2025[8] s’espera la sentència del Primer Tribunal Ambiental sobre la reclamació d’ENGIE en contra de la decisió de la Comissió d’Avaluació de la Regió d’Antofagasta d’iniciar el procediment de revisió de la RCA de la Central Termoelèctrica Andina[9]. Causa en la qual el Tribunal va estimar també oportú suspendre el procediment de revisió mentre no s’acabés el procés judicial, sota risc que la sentència que es dicti no pogués complir-se per la continuació del procediment.
El cas d’ENGIE és més especial en el Primer Tribunal Ambiental considerant que, a causa D-17-2022[10] es revisa el compliment d’una condemna per dany ambiental produït per l’antiga Central Dièsel Iquique de la seva titularitat, que es troba a la ciutat del mateix nom, també al nord de Xile. I encara que actualment es discuteix el compliment de les mesures ordenades pel Tribunal, no és en absolut el cas de la ciutat de Mejillones.
L’anterior s’agreuja si mirem la regulació específica aplicable a cada projecte, que data des de 1995 en endavant. El cert és que no trobarem menció, per exemple, a l’emissió de diòxid de carboni, que no només té l’aptitud d’acumular-se a l’atmosfera, sinó que també, ve a canviar les dinàmiques dels ecosistemes i el comportament dels components ambientals. Raó, entre d’altres, per les quals en primer lloc, es demana s’estudiïn aquests impactes i s’actualitzi la regulació d’aquests projectes. Alhora que, es requereix s’estableixin les mesures que siguin necessàries per reestablir les condicions de la Badia de Musclos o almenys, produir un efecte compensatori equivalent.
Mentrestant, la companyia comunica les fites de cessament de combustió a carbó, sense cap indici de voler-se fer càrrec dels efectes no regulats en la seva etapa de combustió de carbó durant més de 20 anys[11]. És el cas a més, per exemple, del Complex Termoelèctric de Tocopilla, que l’empresa publica com a tancat des del 22 de setembre de 2022, tot i que actualment el complex segueix operant amb la Unitat 16 a gas[12].
Per contra, ENGIE anuncia conversions a gas i a biomassa[13], a través de Declaracions d’Impacte Ambiental que, com se sap, no reconeixen impactes significatius ni tampoc contemplen mesures de mitigació, reparació i/o compensació.
Amb tot, la normativa ambiental aplicable a Xile no és neutra a aquests efectes.
L’article 11 ter de la Llei Nº19.300, que estableix les Bases Generals del Medi Ambient, disposa que en cas de modificar-se un projecte o activitat, la qualificació ambiental haurà de recaure sobre l’esmentada modificació i no sobre el projecte o activitat existent, encara que l’avaluació d’impacte ambiental considerarà la suma dels impactes provocats per la modificació i el projecte o activitat existent a a tots els efectes legals pertinents. Després, l’article 19 del mateix cos legal estableix que no pot ser aprovat un projecte que no acrediti el compliment de la normativa ambiental aplicable.
Per la seva banda, l’article 25 quinquies de la mateixa llei assenyala que la RCA podrà ser revisada, excepcionalment, d’ofici o a petició del titular o del directament afectat, quan executant-se el projecte, les variables avaluades i contemplades en el pla de seguiment sobre les quals van ser establertes les condicions o mesures, hagin variat substantivament en relació al projectat o no s’hagin verificat, tot això amb l’objecte d’adoptar les mesures necessàries per corregir aquestes situacions.
Aquestes disposicions són conseqüència lògica del principi preventiu i de responsabilitat en matèria ambiental[14]. I és que en el cas de les centrals a carbó d’ENGIE que van estar en operació, el mínim exigible d’acord amb aquestes bases és regular els efectes no previstos en el marc de les avaluacions d’impacte ambiental, que hagin ocorregut amb posterioritat en l’execució d’aquests projectes[15]. Entre aquests, com es ve dient per exemple, les emissions de diòxid de carboni, que alhora que contribueixen a la concentració d’aquests gasos a l’atmosfera, també impliquen efectes concrets a la Badia de Mejillones.
Les preguntes i requeriments són senzills d’entendre a la llum d’una de les qüestions més bàsiques que van generar consens a nivell internacional. Això és, qui contamina paga[16]. També sorgeix com a evident des dels compromisos que ha assumit el país, entre ells, en ratificar l’Acord París l’any 2017[17].
No obstant això, la resposta de la institució ambiental a Xile davant el problema resulta ser, fins ara, la contrària. ENGIE pot passar d’operar a carbó a operar a gas o a biomassa, sense requeriment de cap tipus associat als efectes no regulats de la seva operació passada en base a carbó. Això és, qui contamina no paga.
[1] Resolució de Qualificació Ambiental Nº164 de 26 d’abril de 1995 (Central Termoelèctrica Mejillones Unitat 1); Resolució de Qualificació Ambiental Nº013 de 7 d’agost de 1997 (Central Termoelèctrica Mejillones Unitat 2); Resolució de Qualificació Ambiental Nº051 de 13 de maig de 1999 (Central Termoelèctrica Mejillones Unitat 3); Resolució de Qualificació Ambiental Nº145 de 16 de maig de 2007 (Central Tèrmica Andino); Resolució de Qualificació Ambiental Nº0094 de 24 de març de 2010 (Infraestructura Energètica Musclos, Unitats 4 i 5 del Complex Termoelèctric Mejillones).
[2] De conformitat amb l’Acord de Retir de Centrals Termoelèctriques a Carbó subscrit entre Engie Energía Chile S.A. i el Ministeri d’Energia amb data 4 de juny de 2019.
[3] A Xile, els Tribunals Ambientals tenen competència per conèixer sobre les demandes per dany ambiental i les reclamacions que es presentin en contra d’actes administratius que continguin normes d’emissió, normes de qualitat, declaració de zona latent i/o saturada, plans de prevenció i/o de descontaminació, aquells que dicti la Superintendència del Medi Ambient en l’exercici de les seves potestats de fiscalització i sanció, aquells que dicti el Servei d’Avaluació Ambiental en la resolució de reclamacions administratives que es dedueixin en contra d’una resolució de qualificació ambiental o respecte de la resolució que acabi un procés de revisió de resolució de qualificació ambiental, entre d’altres. L’anterior, d’acord amb el que disposa l’article 17 de la Llei Nº20.600, que els crea.
La seva jurisdicció és territorial. El Primer Tribunal Ambiental té competència per resoldre qüestions que se suscitin a la Regió d’Arica i Parinacota, a la Regió de Tarapacà, a la Regió d’Antofagasta, a la Regió d’Atacama i a la Regió de Coquimbo. El Segon Tribunal Ambiental, a la Regió de Valparaíso, a la Regió Metropolitana, a la Regió d’O’Higgins i a la Regió del Maule. El Tercer Tribunal Ambiental, a la Regió d’Ñuble, a la Regió de Biobío, a la Regió de l’Araucania, a la Regió dels Rius, a la Regió dels Estanys, a la Regió d’Aysén i a la Regió de Magallanes.
D’acord amb l’article 1r de la Llei Nº20.600, als Tribunals Ambientals els toca resoldre les controvèrsies ambientals que siguin de la seva competència. La seva composició, d’acord amb l’article 2n de la mateixa, ha de ser de dos ministres/es advocats/des amb una trajectòria acadèmica o professional destacada en el dret administratiu o ambiental, i un/a ministre/a titulat en ciències amb especialització en matèries ambientals.
Tot i que aquesta justícia especialitzada correspon a una de tipus contenciós administratiu, és a partir d’aquestes disposicions que, en general, s’addueix que a aquests els correspon la resolució dels conflictes ambientals a Xile.
Autor: Marcos Emilfork Orthusteguy, coordinador jurídic d’ONG FIMA, Xile.
[4] Vegeu a: https://www.portaljudicial1ta.cl/sgc-web/ver-causa.html?rol=R-92-2023.
[5] Vegeu a: https://www.portaljudicial1ta.cl/sgc-web/ver-causa.html?rol=R-107-2024.
[6] Vegeu a: https://seia.sea.gob.cl/revisionRCA/documentos_revision.php?id_expediente=2160647296.
[7] Vegeu a: https://www.portaljudicial1ta.cl/sgc-web/ver-causa.html?rol=R-157-2026.
[8] Vegeu a: https://www.portaljudicial1ta.cl/sgc-web/ver-causa.html?rol=R-138-2025.
[9] Vegeu a: https://seia.sea.gob.cl/revisionRCA/documentos_revision.php?id_expediente=2160647363.
[10] Vegeu a: https://www.portaljudicial1ta.cl/sgc-web/ver-causa.html?rol=D-17-2022.
[11] Veure en https://www.engie.cl/engie-hace-su-ultimo-anuncio-de-desconexion-de-centrales-a-carbon-en-chile/.
[12] Vegeu a: https://www.bnamericas.com/es/noticias/engie-chile-cierra-su-ultima-unidad-a-carbon-en-tocopilla.
[13] Per exemple, el Projecte «Conversió a gas natural i millores operacionals al Projecte Central Tèrmica Andino del Complex Termoelèctric Mejillones», tot just presentat a través d’una Declaració d’Impacte Ambiental amb data 18 de desembre de 2025.
[14] Eduardo Astorga. Dret Ambiental Xilè, Part General. Sisena Edició. Thomson Reuters. Any 2025. Pàgines 15 i 16.
[15] És el que l’Excel·lentíssima Cort Suprema va anar a analitzar en sentència dictada en Causa Rol 71628-2021, en acollir el recurs de protecció presentat per la comunitat de Mejillones davant la negativa de la Comissió d’Avaluació Ambiental de la Regió d’Antofagasta d’obrir a tràmit el procés de revisió de la RCA de la Central Termoelèctrica Angamos, de propietat de l’altra Aes Gener, respecte de matèries relacionades amb el canvi climàtic.
[16] Muhammad Munir. History and development of the polluter pays principle: an overview. SSRN Electronic Journal. January 2013. Pàgina 6.
[17] D’acord amb el Decret 30/2017, del Ministeri de Relacions Exteriors, que Promulga l’Acord de París, adoptat en la vint-i-unena reunió de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.
