- Introducció
El 8 d’abril de 2026 el Congrés de la Nació Argentina va sancionar la reforma a la Llei sobre pressupostos mínims per a la preservació de les glaceres i de l’ambient periglacial[1] (en endavant, també, “Llei Nacional de Glaciares”) impulsada pel Poder Executiu Nacional i les províncies que componen les anomenades “Mesa del Liti” (Catamarca, Jujuy i Salta) i la “Mesa del coure” (Mendoza i San Juan). La discussió legislativa va generar un gran debat polític i una massiva manifestació per part de la societat. Quins canvis va introduir la nova reforma? A continuació, farem un recorregut pel sistema jurídic argentí de protecció ambiental, el règim de protecció de glaceres i l’impacte de la recent modificació.
Abans hem de tenir present que, segons el rellevat i informat l’any 2018 per l’Institut Argentí de Nivologia, Glaciologia i Ciències Ambientals (IANIGLA), a l’Argentina hi ha més de 16000 cossos de gel que ocupen 8484 km2 del territori, repartits en 12 províncies[2]. Es tracta d’ un recurs vital en la provisió d’ aigua per a consum, alimentació de conques hídriques i biodiversitat dels ecosistemes.
- Sistema constitucional argentí. Protecció de les generacions futures i desenvolupament sostenible
Per comprendre l’abast de la nova regulació és important conèixer algunes particularitats del sistema de protecció ambiental argentí.
A l’Argentina el dret dels seus habitants a gaudir d’un ambient sa i equilibrat es troba reconegut a la Constitució Nacional des de la seva última reforma l’any 1994[3]. La protecció constitucional que es reconeix a l’ambient és àmplia i recull principis elementals consensuats en el marc de la Declaració de Río sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (1992), com el d’equitat intergeneracional. Així, el dret al desenvolupament econòmic troba el seu límit en el dret de les generacions futures de gaudir, també, d’un ambient sa i equilibrat i a la satisfacció de les seves necessitats. És per això que, a més, s’imposa a tots els titulars del dret, el deure de preservar-lo. Es parla, doncs, d’un “dret – deure”[4].
El reconeixement de drets de les generacions futures implica, i així ho reconeix el constituent argentí, un desenvolupament econòmic sostenible. Això suposa que el desenvolupament econòmic es digui a terme de tal manera que pugui ser sostingut en el temps, que resulti perdurable. Així va ser receptat en la Llei General de l’ambient en el qual s’estableix com a principi rector per a la interpretació de la normativa ambiental el principi de sostenibilitat. Es preveu que el desenvolupament econòmic i social «…i l’ aprofitament dels recursos naturals s’ hauran de realitzar a través d’ una gestió apropiada de l’ambient, de tal manera que no comprometi les possibilitats de les generacions presents i futures»[5].
La regulació constitucional imposa, així mateix, deures per a l’estat. En aquest sentit, la Constitució Nacional posa a càrrec de la tasca de preservació tant l’Estat Nacional com les províncies. L’Estat Nacional, d’una banda, és l’encarregat d’establir els pressupostos mínims de protecció ambiental. D’altra banda, correspon a les províncies complementar aquests pressupostos mínims de protecció: poden incorporar regulacions amb major protecció en la seva jurisdicció, però mai disminuir-los.
El sistema està pensat, doncs, perquè l’Estat Nacional estableixi un “pis mínim” de protecció i garanteixi així, una tutela uniforme a tot el territori orientada a establir «les condicions necessàries per garantir la dinàmica dels sistemes ecològics, mantenir la seva capacitat de càrrega i, en general, assegurar la preservació ambiental i el desenvolupament sustentable»[6].
- Protecció de Glaceres i ambient periglacial: la Llei 26639.
En aquest marc, l’any 2010, Argentina va sancionar la Llei de pressupostos mínims per a la preservació de glaceres i de l’ambient periglacial, establint així el “pis mínim” de protecció per a aquest recurs natural.
La norma va posar el focus en el valor estratègic que tenen en el sistema hídric per al consum humà, l’agricultura, recàrrega de conques hidrogràfiques, protecció de la biodiversitat, com a font d’ informació científica i atractiu turístic[7].
La llei va concedir facultats a l’Institut Argentí de Nivologia, Glaciologia i Ciències Ambientals (IANIGLA) per realitzar l’Inventari Nacional de Glaceres on s’individualitzin totes les glaceres i geoformes periglacials que actuen com a reserves hídriques a tot el territori argentí.
A més, va establir de manera genèrica quines activitats quedaven prohibides en funció que puguin afectar la condició natural d’ aquells o les seves funcions. Es va preveure que quedaven prohibides en particular: (i) l’alliberament, dispersió o disposició de substàncies contaminants, incloent aquelles activitats que es desenvolupin sobre l’ambient periglacial; (ii) la construcció d’obres d’arquitectura i infraestructura (excepte aquelles necessàries per a la investigació científica i prevenció de riscos); (iii) l’exploració i explotació minera i d’hidrocarburs (tant en glaceres com en l’ambient periglacial; i (iv) instal·lació d’indústries, desenvolupament d’obres i activitats industrials.
- Sentència de la Cort Suprema de Justícia de la Nació Argentina
L’any 2019 la Cort Suprema de la Nació Argentina, màxim tribunal del país, va tenir l’oportunitat d’expedir-se en relació amb la Llei Nacional de Glaceres (en la seva redacció original) a propòsit del qüestionament judicial accionat per l’empresa minera Barrick Exploraciones Argentinas S.A. La accionant va plantejar, en síntesi, que la llei era inconstitucional perquè no havia estat dictada mitjançant el procediment legislatiu adequat, tractava sobre competències que corresponien, en rigor, a les províncies titulars del domini públic dels recursos, i, es tractava d’ una norma que podia arribar a afectar les activitats que desenvolupava l’empresa.
Més enllà que la demanda plantejada per la part accionant va ser rebutjada per raons formals, el Tribunal va referir específicament al valor de les glaceres com a reserves estratègiques d’aigua i al conflicte que es pot donar entre l’exercici de drets individuals (com el de propietat), amb els drets col·lectius (tal els que protegeix, en aquest cas, la Llei de Glaceres); i va destacar, amb criteri, que han de ser harmonitzats «per assegurar que l’exercici de la indústria lícita sigui sustentable» (articles 1°, 2n i 4t de la Llei General de l’Ambient 25.675)”[8].
- Reforma de la llei. Actualitat
La reforma aprovada recentment introdueix canvis en relació amb l’ abast de l’objecte protegit, les facultats provincials en el maneig del recurs natural i les activitats prohibides.
Com a primer punt, defineix el recurs protegit a partir de la seva funció hídrica estratègica. Per dur a terme aquesta tasca, es faculta les províncies a definir segons les seves pròpies avaluacions tècniques, quan una glacera compleix aquesta funció i és, en aquestes condicions, objecte de protecció de la llei.
Això no només retalla notòriament les funcions que abans incumbien a l’IANIGLA, qui definia sota un mateix criteri tècnic i, per tant, uniforme, els cossos de gel que s’incorporaven a l’Inventari Nacional de Glaceres i quedaven tutelats per llei. També té un efecte pràctic: aquells cossos de gel que, sota el criteri de les administracions provincials, no siguin incorporats a l’Inventari Nacional de Glaceres, quedaran fora de tota protecció legal mínima i no operaran sobre ells les prohibicions sobre les activitats que poden allà desenvolupar-se.
D’ altra banda, es modifica el règim d’ activitats prohibides. Les prohibicions que abans eren genèriques ara queden subjectes a estudis tècnics duts a terme a cada província. En síntesi: si una autoritat provincial detecta, eventualment, que algun dels cossos de gel inclosos actualment en l’Inventari Nacional de Glaceres, ha deixat de complir funcions hídriques estratègiques, està habilitada a remoure’l de la protecció de la llei.
Així mateix, en el nou text de la llei s’elimina l’extensió de prohibicions sobre l’ambient periglacial, tal com ho feia de manera expressa el text original.
- Opinió.
Les reformes a les quals es ve fent referència reflecteixen, en definitiva, una atenuació del règim protectori glaceres. En primer lloc, s’augmenten les potestats provincials per sobre l’establiment d’un criteri protector uniforme en tot el territori nacional.
Tenint en compte que els ecosistemes no reflecteixen els límits polítics i jurisdiccionals, un sistema que garanteixi una protecció mínima comuna, independentment de qualsevol divisió geopolítica, és clau per assegurar una protecció adequada i eficaç.
Després, cal preguntar-se si l’atenuació del règim protector de glaceres és compatible amb el dret de les generacions futures a gaudir d’un ambient sa, i amb el desenvolupament que en virtut d’això s’ha de fer respecte els recursos naturals.
En aquest sentit no s’ ha de perdre de vista que el que proposa el règim protectori ambiental no és frenar el desenvolupament econòmic per la via de tutelar els béns comuns. Per contra, es tracta de protegir per garantir que el creixement econòmic se sostingui en el temps, assegurant així la satisfacció de les necessitats de les generacions futures[9].
Autora: Victoria Peretti, advocada ambiental especialitzada en compliace i sostenibilitat empresarial.
[1] Llei sobre el Règim de Pressupostos mínims per a la Preservació dels Glaceres i de l’Ambient Periglacial (Llei Nacional 26639).
[2] IANIGLA – CONICET, Resum executiu dels resultats de l’Inventari Nacional de Glaceres (maig 2018). Disponible a: https://www.glaciaresargentinos.gob.ar/wp-content/uploads/resultados_finales/informe_resumen_ejecutivo_APN_11-05-2018.pdf
[3] Constitució de la Nació Argentina, article 41
[4] Cafferatta, Néstor A. (4 de desembre, 2014). Principis constitucionals ambientals, RD Amb 40, Thompson Reuters (cita online: AR/DOC/5785/2014).
[5] Argentina, Llei General de l’ Ambient, Llei Nacional 25675, article 4.
[6] Argentina, Llei General de l’ Ambient, Llei Nacional 25675, article 6.
[7] Argentina, Llei sobre el Règim de Pressupostos mínims per a la Preservació dels Glaceres i de l’Ambient Periglacial (Llei Nacional 26639), article 1 (redacció traduïda).
[8] Cort Suprema de Justícia de la Nació Argentina (CSJN), “Barrick Exploraciones Argentinas S.A. i altres c/ Estat Nacional s/ acció declarativa d’inconstitucionalitat”, sentència del 4 de juny de 2019.
[9] Cort Suprema de Justícia de la Nació Argentina (CSJN), “Salas, Dino i altres c/ Salta, Província de i Estat Nacional s/ empara”, sentència del 26 de març de 2009.
