Una Sentència del Jutjat Contenciós número 3 de Barcelona condemna l’Ajuntament de Cercs a investigar l’existència d’emprius en els terrenys de l’antiga Central Tèrmica.
El 19 de maig de 2021, la Plataforma Antiincineradora de Cercs (d’ara endavant, “PAIC”) va presentar una sol·licitud davant l’Ajuntament de Cercs per mitjà del qual s’al·legava l’existència dels emprius denominats “de la Casasa o Garganta” i la seva consideració com a béns comunals, i també que bona part de les instal·lacions de la Central Tèrmica estan situades en els terrenys d’aquests emprius. En el mencionat escrit s’explicava el concepte d’emprius com a modalitat de propietat col·lectiva veïnal, així com l’impacte de la desamortització en els emprius, la naturalesa i règim jurídic dels emprius com a béns comunals, i la naturalesa i règim jurídic concret dels “Emprius de la Casasa o Garganta”. En conseqüència, es va sol·licitar:
- Investigar la situació d’aquests emprius amb la finalitat de determinar-ne la titularitat municipal i especificar el seu abast.
- Incloure’ls en l’Inventari de Béns Municipals.
- Atermenar-los.
- Fer les corresponents actuacions al Registre de la Propietat per tal d’especificar la seva titularitat municipal i delimitació concreta.
- Recuperar d’ofici la seva possessió i procedir a la seva execució forçosa pels diversos mitjans establerts legalment com, entre d’altres, l’execució subsidiària.
- Dictar resolució del corresponent desnonament i, en el cas d’incompliment, procedir a la seva execució forçosa pels diversos mitjans establerts legalment com, entre d’altres l’execució subsidiària.
- Conservar i defensar-los mitjançant tota mena d’accions i recursos en defensa d’aquests.
Arran d’aquesta sol·licitud, en data 25 de març de 2022, el tècnic superior de cultura de la Diputació de Barcelona i arxiver itinerant del municipi de Cercs va emetre el denominat “Informe sobre les tasques de recerca dutes a terme per tal de comprovar l’existència d’emprius o béns d’ús comunal a la finca registral n. 926 del municipi de Cercs”. L’informe afirmava que existeixen indicis que una part dels terrenys inclosos en la mencionada finca podria respondre a la forma jurídica d’emprius o béns d’ús comunal i que les vies de recerca no havien estat esgotades.
Malgrat tot, l’Ajuntament de Cercs, en sessió ordinària del Ple de data 5 d’abril de 2022, va acordar no incoar l’expedient de recerca de la titularitat dels béns de l’antiga Central Tèrmica per determinar si part dels terrenys eren en realitat emprius, o sigui, béns comunals de les veïnes. El Ple va considerar que no concorrien els pressupòsits per a l’exercici de la potestat investigadora i no era oportú qüestionar-ne la titularitat privada.
Contra l’Acord del Ple i la seva negativa a investigar si hi havia emprius als terrenys de l’antiga Central Tèrmica, la PAIC, el Grup Municipal “Tots fem Cercs – Acord Municipal” (d’ara endavant, “Tfc-AM”) i un grup de particulars, sota la direcció tècnica del Fons de Defensa Ambiental, van interposar un recurs contenciós administratiu.
En la demanda, es van reiterar els arguments esgrimits des d’un inici davant l’ajuntament. Així mateix, va proposar-se prova exhaustiva i contundent. Concretament, es varen aportar una cinquantena de documents per tal d’acreditar l’existència dels “Emprius de la Casasa o Garganta”. Entre aquest llistat de documentació hi trobem antigues actes del Ple de l’Ajuntament de Cercs, plànols, fotografies, certificacions del Registre de la Propietat de Berga, notes informatives, informació cadastral i altres actes i resolucions administratives. A més, es va aportar un informe topogràfic elaborat per un enginyer de mines, unes declaracions notarials de veïns de Cercs on es deixava constància de l’existència dels mencionats emprius i del seu ús prèviament a la construcció de la Central Tèrmica i, finalment, es va practicar un interrogatori a un testimoni que també va deixar constància de l’existència d’aquests emprius.
En l’escrit de demanda i, posteriorment, en l’escrit de conclusions, es va sol·licitar que el Jutjat dictés Sentència per la qual:
- S’estimés el recurs contenciós administratiu interposat contra l’Acord del Ple de l’Ajuntament de Cercs, tot declarant la seva nul·litat de ple dret i, subsidiàriament, es declarés la seva anul·labilitat.
- Es declarés com a béns comunals els “Emprius de la Casasa o Garganta” de conformitat amb el manifestat en l’escrit de demanda.
- S’expedís manament dirigit al deganat el Registre de la Propietat de Berga per a la inscripció dels “Emprius de la Casasa o Garganta” com a bé comunal.
- Es condemnés a l’Ajuntament de Cercs a exercir, respecte als mencionats emprius, com a bé comunal, els seus deures d’inclusió en l’Inventari de Béns Municipals, atermenament, recuperació d’ofici, desnonament administratiu i exercici de tota mena d’accions i recursos en la seva defensa.
- Subsidiàriament, a les anteriors pretensions, es condemnés a l’Ajuntament de Cercs a exercitar, amb relació als mencionats emprius, el deure d’investigació i, en cas de la seva existència com a béns comunals, a exercitar la resta de deures amb relació a aquests.
En data 16 de desembre de 2025, el Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Barcelona va dictar la Sentència núm. 427/2025, en el marc del procediment ordinari 293/2022, i va estimar parcialment les pretensions de les demandants. En aquest sentit, es va determinar que:
“Ante la existencia de indicios acreditados y reales sobre la eventual existencia de emprius, la administración local tiene el deber de investigar si tales indicios resultan confirmados o desvirtuados. Por lo que el acuerdo impugnado al no haber tenido en cuenta dicha obligación es nulo de pleno derecho de acuerdo con el art. 47 e) de la Ley 39/2015, de 1 de octubre.
Y será en función del resultado de dicha investigación que se deberá o bien archivar el procedimiento o bien proseguir las actuaciones que correspondan, tales como podrán ser las de recuperación de la posesión si fuese necesario, inventario del bien, etc.
En consecuencia, en estos momentos con la información que se dispone no ha lugar a estimar el resto de pretensiones formuladas por cuanto se trata de meros futuribles que deberán adoptarse o no según cual sea el resultado de la investigación realizada. A tenor de lo anterior el recurso debe ser parcialmente estimado”.
Per tant, el Jutjat, estimant parcialment el recurs contenciós administratiu, decideix: (1) anul·lar l’Acord del Ple en el qual l’Ajuntament es negava a investigar, i (2) condemnar l’Ajuntament de Cercs a exercir el seu deure de investigació en relació amb l’existència de terrenys amb la forma jurídica d’emprius.
És molt important destacar dos aspectes que poden ajudar molt en la protecció dels béns comunals. Primer, s’admet la competència del Jutjat contenciós administratiu i, prèviament dels ajuntaments, per la defensa dels emprius com a béns comunals malgrat constin inscrits en el Registre de la Propietat a nom de dues empreses. I segon, també admet la legitimació d’una associació i d’un grup municipals en base a un interès legítim col·lectiu i dels veïns en base a la legitimació veïnal en la defensa dels béns locals.
Ara cal que l’Ajuntament compleixi amb la sentència i continuï investigant i, en cas afirmatiu, exerceixi totes les seves potestats administratives per recuperar-los.
Autora: Meritxell Cotrina.
